‘Cada cop hi ha més infeccions i a més es produeixen mutacions’

l món dels paràsits és potser desconegut per la majoria de la població. Però gràcies a que hi ha persones que investiguen, la ciutadania pot gaudir d’una millor qualitat de vida. Ernest Boquet, farmacèutic, és especialista en microbiologia i parasitologia i ha dedicat bona part de la seva vida a l’estudi dels microorganismes que causen malalties. És assessor del Ministeri de Sanitat, director d'una revista i membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, entre d’altres.

Revista de Ripollet: Ets director i editor de la revista 'Diagnóstico in vitro', un projecte destinat a facilitar l'intercanvi d'informació científica entre els països de parla portuguesa i espanyola. Des de quan hi treballes?
Ernest Boquet: Jo vaig crear la revista l'any 2002 i l'he anat ampliant. Això és de la Federació Internacional de Clínica Química que és una associació internacional que agrupa associacions científiques que es dediquen al laboratori clínic. Tot el que feia aquesta gent era en anglès i necessitaven alguna cosa en castellà i portuguès sobretot per Llatinoamèrica. Em van preguntar si jo volia fer-ho i vaig acceptar amb molt de gust.
RdR: Com valoraries la situació de la investigació clínica a aquests països?
E.B.: Estan molt més malament que Espanya. Pel que fa a la investigació potser no però pel que fa a l'atenció al pacient, Espanya està tan bé com puguin estar els millors països d'Europa o Amèrica. Em refereixo al medi hospitalari, els mitjans que hi ha per diagnosticar una malaltia com aparells de raigs X, escaners, etc.
RdR: Què és el que més destacaries de la teva trajectòria professional?
E.B.: Es poden diferenciar dues etapes: la primera la vaig fer a la universitat fent de professor de la Facultat de Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Llavors va començar a interessar-me més l'aplicació dels coneixements de la microbiologia, que aplicat al cosa humà és el diagnòstic de les infeccions, i em vaig dedicar de ple a això. Aquesta ha estat la segona etapa de la meva vida.
RdR: T'has especialitat en microbiologia i parasitologia. De què tracten aquestes ciències?
E.B.: Microbiologia és un nom compost per micro, bio i logia. 'Logia' vol dir tractat, 'Micros' petit i 'bio' en vida, per tant es tracta de l'estudi dels sers petits. S'estudien els virus, les bactèries, els fongs... El microbiòleg busca en les mostres que li arriben al laboratori clínic els microorganismes que no han d'estar. Llavors ha de fer estudis de sensibilitat d’antibiòtics, busca quins antibiòtics van bé contra aquell microbi i aconsella al metge el tractament.
RdR: També ets assessor del Ministeri de Sanitat d’Espanya. Quina és la teva funció?
E.B.: Assessorar en diversos assumptes relacionats amb la microbiologia. Per exemple vaig intervenir en el tema de l'oli de Colza. Periòdicament anàvem a Madrid una comissió que es va crear i donàvem la nostra opinió. Hi van haver moltes anècdotes.
RdR: Com quines?
E.B.: El ministre de Sanitat va dir una vegada que allò era un microbi que es deia 'micoplasma' que queia a terra, es trencava, es moria i no hi havia més problema. A més, hi havia rivalitat entre dos microbiòlegs de Madrid, un d'ells va dir que sabia què creava la malaltia. Va dir que no era l'oli de Colza sinó que havia fet una enquesta a tots els malalts que tenien ocells a casa i que un alt percentatge dels ocells tenia un determinat microbi. Ell deia que era aquest microbi el que creava la malaltia i no l'oli. Tots vam quedar parats al sentir-ho.
RdR: Quina és la teva visió sobre la Sanitat i la Seguretat Social que tenim a Espanya?
E.B.: Últimament està empitjorant bastant, sobretot per la massificació. A més aquí a Catalunya patim una mica perquè quan es va establir la Seguretat Social, a Madrid hi havia diversos hospitals grans però aquí a Barcelona només hi havia dos, la resta eren llogats i rebien subvencions més petites. Això ha creat un dèficit en tots aquests hospitals. A més, la immigració és més gran aquí i ve més gent de fora a operar-se i això s'ha de finançar amb els diners que estan destinats per aquí.
RdR: Perquè vas decidir estudiar Farmàcia?
E.B.: Perquè a casa teníem una farmàcia i vaig continuar la tradició. Però jo mai he sigut un farmacèutic d'oficina de farmàcia. Em vaig dedicar de seguida al món hospitalari, tinc dues especialitzats mèdiques i m'he dedicat més a la medicina del pacient que no pas a estar darrera d'un taulell. Jo no serviria per despatxar.
RdR: Formes part de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Què suposa això?
E.B.: Això suposa en primer lloc un reconeixement per part dels estaments científics. Jo he passat molt de temps a la universitat, he treballat molt en coses de farmàcia, d'antibiòtics... també soc assessor del Ministeri en antibioticoterapia. I tot això va condicionar a que em seleccionessin.
RdR: Cada cop acudim més al farmacèutic?
E.B.: Crec que la figura del farmacèutic ha guanyat molt amb el temps. Abans el farmacèutic es reunia amb l'alcalde, el capellà i jugaven a cartes a la farmàcia. Ara el farmacèutic està a la oficina de farmàcia. Aquí a Ripollet tots els farmacèutics estan al peu del canó, es van reciclant, fent cursets... Cada vegada es pregunta més però és que en realitat el metge hauria de diagnosticar la malaltia i el farmacèutic hauria de dir el medicament necessari.
RdR: Has realitzat moltes investigacions, per algunes d'elles has rebut premis. Quines destacaries?
E.B.: Jo vaig fer la tesi doctoral sobre el metabolisme bacterià, em vaig adonar que els bacteris poden produir cristalls si es cultiven en el medis adequats i amb els nutrients necessaris. Això després de la tesi ho vaig voler aplicar a la clínica del cos humà i vaig investigar a la Clínica Puigvert amb gent d'allà. Vaig fer treballs que han tingut molt èxit i que han arribat a descobrir l'origen d'alguns càlculs renals.
RdR: Cada cop hi ha més infeccions noves?
E.B.: Si, cada cop hi ha més infeccions i a més es produeixen mutacions. Un exemple és la grip aviar, això és una mutació de la grip que ja tenia el pollastre. Els bacteris mutants han estat capaços d'infectar als humans i altres animals. Com que l'home no està preparat per això hi ha un potencial d'infecció gran.
RdR: Creus que la tasca d'investigador està reconeguda socialment?
E.B.: No, en absolut perquè costen molts cèntims les investigacions i aquí a Espanya ja no hi ha gaire diners. Llavors això fa que una persona que vulgui arrencar aquí com a investigador ho tingui difícil, per això marxa a Estats Units, allà troba una feina i publica alguns treballs i si pot es queda perquè aquí no cobrarà el que allà.
RdR: Quant de temps fa que no vius a Ripollet?
E.B.: Jo vaig néixer a Ripollet l'any 1946. Als 23 anys em vaig casar i durant els 10 primers anys vam viure aquí però després vaig marxar a Manresa perquè allà buscaven a algú per coordinar cinc hospitals i em vaig encarregar jo. Però tot i això, sempre he continuat molt vinculat a Ripollet perquè és el meu poble i me l'estimo.
RdR: Com recordes la teva infància a la farmàcia de la teva família?
E.B.: Ajudant a la meva mare. Abans no hi havia cap practicant a Ripollet i la meva mare anava a posar injeccions gratis a la gent que ho necessitava, jo l'ajudava com podia. Recordo que durant les inundacions de 1962 a Ripollet la població es va haver de vacunar contra el tifus, jo vaig encarregar-me. M'ajudaven dues noies i potser vaig posar 2.000 vacunes i érem entre 3.000 i 4.000 persones al poble.

Ernest Boquet és especialista en microbiologia i parasitologia

‘Pel que fa a l’atenció al pacient, Espanya està tan bé com puguin estar els millors països d’Europa’

‘Durant les inundacions
de 1962 a Ripollet la
població es va haver de
vacunar contra el tifus’