Molí d’en Coll (III)

(prové de l’anterior setmana)
Aprofitant la bona marxa del molí, en Joan Font Renom va enviar al seu fill Esteve Font i Molist a Alemanya, per a que es posés al dia en les tècniques més modernes de fabricació de cartró. Al cap i a la fi, l’Esteve havia d’assumir, tard o d’hora, la direcció del molí, com a hereu que era.
La 1a Guerra Mundial va acabar, i, ja entrada la dècada dels anys 20, l’Esteve es va posar al capdavant de la manufactura del cartró, concretament del tipus “golfrat”, una varietat de cartró idònia per a la fabricació de maletes, material d’oficina, làmines per a ornamentar parets... La bonança econòmica continuava per a un molí que ja donava feina a més d’una dotzena d’operaris. Tan reputat era el cartró del Molí d’en Coll (ara ja més conegut com Molí d’en Font) que el propi compte Godó, propietari del rotatiu La Vanguardia, els va encarregar que investiguessin la fabricació d’algun cartró apte per a fer planxes de litografia per imprimir els exemplars del seu diari.
Aquesta mateixa bonança va empènyer a la família a construir-se una nova residència familiar l’any 1926, dins del mateix recinte del molí, però a l’altre banda del rec. Aquesta nova torre, de quatre plantes i amb un aspecte molt vistós, seria coneguda popularment com Can Font o la Torre de pedra.
Amb el pas del temps, els fills del Sr. Font, l’Esteve i en Joan Font i Molist, ja havien adquirit força la responsabilitat en la fabricació. Precisament un d’ells, en Joan, va continuar treballant al molí quan aquest va ser col·lectivitzat durant la Guerra Civil. Potser, tot i que el negoci familiar hagués estat expropiat pel Comitè Revolucionari, en Joan va preferir quedar-s’hi per a poder vigilar els eventuals desperfectes que el molí pogués patir.
Amb tot, aquesta no va ser l’única calamitat que va afectar als Font durant aquells anys. Al finalitzar la guerra, quan van poder recuperar la propietat del molí, la família va reclamar a l’Estat Francès una màquina que havien adquirit anys enrera a l’estranger, i que s’havia quedat sense travessar la frontera amb França per culpa de l’esclat del conflicte armat. El país veí, però, va obligar als Font a tornar a pagar l’import de la màquina com a condició per a recuperar-la.
Durant els anys de postguerra, el Sr. Font Renom va ser nomenat president del Gremi de Cartroners per la seva reputada trajectòria en la fabricació d’aquest material.
Mentrestant, l’augment de la producció havia anat canviat la fesomia del molí, que havia vist aparèixer construccions annexes i naus industrials.
(continua la propera setmana)

(continua la propera setmana)