‘La sardana tirarà endavant, no pot morir’

Una cobla, unes espardenyes i ganes de passar-ho bé és l’únic que fa falta per gaudir d’una diada de sardanes. Aquest any Ripollet Sardanista ha fet 30 anys i Joan Noya i Rosa Santacreu estan a l’entitat des dels seus inicis. Tots dos estan molt contents amb la gent amb que treballen i satisfets d’haver arribat a aquesta data tan important. Enguany la temporada de sardanes ja ha finalitzat però està tot enllestit perquè els sardanistes tornin a la feina al febrer.

Revista de Ripollet: Com s'ha celebrat el 30è aniversari de Ripollet Sardanista?
Maria Rosa Santacreu:
S'han fet actes però cal dir que nosaltres cada any celebrem l’aniversari. Abans fèiem tota la celebració en un dia. Ara ho celebrem durant dos diumenges: un fem sardanes al Pavelló i l'altre diumenge es fa el dinar de germanor i un concert.
Joan Noya: Aquest any amb motiu del 30 aniversari s'ha fet tot una mica més especial. Per exemple, hem llogat una orquestra anomenada Costa Brava perquè vingués a tocar al concert i tothom va quedar molt content.
RdR: Queda algun acte per celebrar o ja ha acabat la temporada?
M.R.S.:
L'únic que ens queda per fer és l'assemblea general de socis que es durà a terme el diumenge 4 de desembre al Centre Cultural. Aquest no és un acte públic però és molt important i des d'aquí volem animar a tots els socis a que vinguin. Tots els socis s'han d'implicar perquè si hi ha alguna cosa a dir és allà on s'ha de fer.
RdR: Comença ara una etapa especial per Ripollet Sardanista?
J.N.:
No especialment, nosaltres portem molts anys i cada any fem els nostres actes. Però sempre hi ha alguna cosa nova que s'afegeix. Per exemple l'any passat vam inaugurar el monument de la sardana.
M.R.S.: Sembla que per celebrar coses importants s'hagi de fer en dates rodones com els 30 anys, els 50 anys... Però nosaltres vam inaugurar el monument en el 29è aniversari, que no és cap data rodona però les coses s'han de fer quan passen. No cal esperar a que sigui una data concreta.
RdR: Ha estat difícil arribar als 30 anys com a entitat?
J.N.:
Jo no m'ho creia que arribaríem a estar 30 anys com a entitat. Les dos persones que portem des del principi, és a dir, que fa 30 anys que som a Ripollet Sardanista som la Rosa i jo. Això no vol dir res, perquè si no fos per la junta que tenim darrera nosaltres dos no haguéssim pogut fer res. El treball que fem és una feina d'equip perquè sembla que no però hi ha molta feina a fer ja que tenim 450 socis.
RdR: I com van fundar Ripollet Sardanista?
J.N.:
Tot va començar l’any 1975. A Ripollet no hi havia un centre cultural però estava el Cafè Faró que era el cafè del poble. I en l'altell d'aquell cafè vam fer la primera reunió. A Ripollet es feien sardanes per part del Centre Excursionista de Catalunya però no hi havia una entitat sardanista com a tal.
M.R.S.: Jo recordo que vaig participar als aplecs que feia aquest grup i finalment el senyor Miquel Espàrrech va dir si hi havia alguna persona interessada en crear una entitat de sardanes i m'hi van enganxar.
J.N.: Miquel Espàrrech també va ser qui va començar les gitanes aquí al poble i com hem dit també les sardanes. Va estar com a president durant els primers cinc anys però va haver de deixar-ho. I vaig passar jo a ser president i fins ara. La Rosa també porta molt de temps com a secretaria de l'entitat i gràcies a la junta que tenim hem pogut tirar endavant. Hem aconseguit formar un grup amb una molt bona relació.
RdR: Tot i aquesta bona relació que hi ha entre els membres de la junta, arriba un moment en que cansa estar al capdavant de tot?
J.N.:
No arriba a cansar. A més, tenim una gran responsabilitat perquè hi ha molts socis al darrera que ens recolzen.
M.R.S.: No cansa però si que és veritat que hi ha vegades que tens moltes coses a fer i penses que ja ho deixaries perquè portes molts anys dins l'entitat. Però quan ho dius la gent comença a dir: si plegues tu, plegaré jo. Fins i tot ens diuen que si nosaltres ho deixem no es faran sardanes.
RdR: I això passaria?
J.N.:
Si no sortís gent gran que tingués ganes de tirar endavant l'entitat s'acabaria. El jovent prefereix anar a ballar la sardana de concurs. Tinc la sort de poder dir que tinc família de sardanistes perquè el meu fill, la meva jove i els meus néts ballen sardanes però normalment això no passa. El més habitual és que els joves prefereixin altres coses com les discoteques. D'altra banda la gent que ve a ballar sardanes i es fan parella marxen del grup però quan tenen fills i aquests ja es fan grans tornen a venir a ballar sardanes. Per això sempre es veu gent gran a les sardanes, són gent que ja ballava sardanes de petit però que ho van deixar i tornen quan són grans.
M.R.S.: Però la sardana tirarà endavant, no pot morir. Les tradicions no moren.
RdR: Vostès de petits ja ballaven sardanes?
J.N.:
Jo no vaig aprendre a ballar sardanes fins els 18 anys. Però des del moment en que vaig aprendre, la sardana se'm va ficar a dins. Per mi en primer lloc hi ha la família i en segon lloc la sardana. Gràcies a la sardana conec molta gent, molts músics i també he pogut viatjar perquè des de fa uns 15 anys es celebra un aplec internacional i la sardana s'ha portat fora de Catalunya. M.R.S.: Jo vaig començar a ballar sardanes més petita perquè els meus germans ja en ballaven i jo sempre em ficava pel mig.
RdR: Què ha caracteritzat Ripollet Sardanista en aquests 30 anys?
J.N.:
El canvi que hi ha hagut. Abans només es feien sardanes per la Festa Major i per l'aplec. I ara fem com a mínim una ballada al mes, al mes de gener potser no fem perquè fa molt de fred. Però cada vegada és més difícil perquè les cobles són cada vegada més cares. Aquest any l'aplec ens ha costat gairebé 4.500 euros. I aconseguir aquests diners és molt difícil.
RdR: Hi ha alguna cosa per fer dins de l'entitat que encara els hi agradaria fer i encara no han pogut?
J.N.:
A mi m'agradaria poder tenir un local, demanar a l'Ajuntament una infrastructura per les entitats del poble per tal que quan plogui puguem tenir un lloc on poder ballar. Seria maco poden tenir un lloc per a tots.
M.R.S.: Si, perquè tot i que podem demanar el Pavelló Municipal d'Esports quan plou, és molt difícil aconseguir que estigui lliure. Ara quan plou moltes vegades no es poden fer sardanes i amb el local no seria un problema.
RdR: En Trenta anys dóna temps de que passin moltes coses. Recorden alguna de manera especial?
J.N.: Si, recordo de manera molt especial els moments en que hem estrenat sardanes de Ripollet. En aquest moment tenim més de 30 sardanes dedicades al poble de Ripollet. La primera que es va fer porta el nom de l'entitat, Ripollet Sardanista, i és potser la que portem més a dins.
M.R.S: Són sardanes que diferents compositors han dedicat al poble, alguns exemples són: La Font del Petricó, Les noies de Ripollet, Els Pinetons de Ripollet, La Rambla de Ripollet, Recordant a Josep Capdevila, La Rosa i la Mercè, Ripollet la meva vila...
J.N.: També hi ha hagut moments dolents com per exemple que molta gent ens ha deixat però és que en 30

Joan Noya i Maria Rosa Santacreu, president i secretaria de Ripollet Sardanista

‘Si no sortís gent gran que tingués ganes de
tirar endavant l’entitat
s’acabaria’

 

‘En aquest moment tenim més de trenta sardanes dedicades al poble de Ripollet’