Ja i tornem a ser, altre cop el fred. Altre cop el fred i altre cop el Nadal. Altre cop el Nadal i altre cop les llums de colorins. No us o creureu però, era 21 de novembre i ja hi havien balcons que tenien aquells "típics" llums de Nadal encesos!!! Jo, mirava el calendari i pensava: Però si encara falta un mes per Nadal!!
I bé, aquelles fileres de llumenetes de tots colors que s'encenen i s'apaguen a un ritme epilèptic i els Pares Noels que furten per les cases. Que fort! Perquè ho fan tant aviat? Es que per adelantar-se, ho han fet fins i tot als centres comercials i mira que ja es dir.
La conclusió que ens ha de portar a això és que ja s'acosta l'època del Nadal. Fa quatre dies estàvem de vacances i ara ja és Nadal. Fa quatre dies encara m'estava banyant per les platges de la Costa Brava i ara ja és Nadal.
I la paraula Nadal ve acompanyada de compres, visites familiars, el Tió, els reis i cap d'any. És una època que segons amb quins ànims l'encaris, és; una festa maca i entranyable, és una festa d'allò més consumista, és una època de retrobaments familiars, és una festa religiosa o senzillament no és festa. Cadascú sap des de quines ulleres ho vol veure.
Ara, és cert que la celebració d'aquesta festa ja ha passat de ser religiosa a ser cultural. Ens agradi o no, el nostre calendari anual està regit per les festivitats cristianes, encara que ara ja no es veguin així sinó com quelcom cultural, rutinari, propi...
De ben segur que molta de la gent nouvinguda, o bé n'és desconeixedora, o bé celebren altres dates o bé celebren també el Nadal. Sigui com sigui, feina nostra hauria de ser respectar les seves festivitats, però festejant el que en aquestes contrades anomenades Catalunya és típic. I, que millor per fomentar cohesió social que celebrar amb tothom el que és típic a casa nostra mentre ensenyem als nostres infants i adults les costums d'altres indrets; les costums del veí. Això és enriquiment, això és integració, això és fer país. Alir.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com