Molí d’en Coll (II)

(prové de l’anterior setmana)

Quan Francesc Coll va morir, a finals del segle XIX, sense descendència, deixant a mans de la seva germana, Magdalena Coll, tot el patrimoni familiar. Dins d’aquest patrimoni també es trobava el Molí d’en Coll.
Per aquelles dates, concretament l’any 1898, trobem documentat a un tal Josep Calvet i Domènec com a arrendatari del molí. En Calvet provenia de Barberà, on ja havia treballat de moliner. D’aquest moliner destacarem que és el primer arrendatari del Molí d’en Coll que consta com a fabricant de cartró, superant una llarga etapa de fabricació de paper d’estrassa. La fabricació del cartró tenia molts més avantatges i més sortida en el mercat; ben al contrari que el paper d’estrassa, que mai, durant la llarga etapa en que va ser fabricat al molí, cap moliner va aconseguir de lliurar-lo del color indefinit que adquiria per culpa dels tints que contenia l’aigua del Rec Monnar.
Quan va morir Josep Calvet, la seva vídua, Raimunda Figueras i Vila, es va fer càrrec de la fabricació de cartró al molí. I així va passar el temps, fins que l’any 1913, Raimunda Figueras va traslladar la producció al molí d’en Buxó, a Ripollet mateix.
Tornat als propietaris del molí, la família Coll, tenim que els hereus de Magdalena Coll van vendre l’edifici aquell mateix any a Joan Font i Renom.
En Font havia ja treballat al capdavant del molí d’en Buà. En aquest altre molí, situat a Castellar, l’emprenedor Joan Font havia començat com a treballador ras, però va acabar assolint la feina d’encarregat. I gràcies a un cop de sort (el propietari del molí va morir sense descendència) va adquirir la propietat del molí. Amb tot, les limitades dimensions d’aquesta fàbrica el van portar a comprar-ne una de més grossa: el Molí d’en Coll. Així, es donava la situació, no gaire corrent, de que la propietat d’un molí i la direcció de la fabricació requeien en una mateixa persona. Els temps havien canviat.
A l’any d’adquirir el molí ripolletenc, en Joan Font es va veure beneficiat per l’esclat de la 1a Guerra Mundial. Bé, ell i la resta de fabricants catalans de cartró, convertits en els únic proveïdors d’aquest material a Europa.

(continua la propera setmana)