Molí d’en Coll / Font

Any de construcció: 1753.
Tipologia original: Molí draper (més tard paperer).
Estat actual: Desaparegut.
Descripció: El Molí d’en Font fou un dels últims molins construïts a Ripollet, culminant una època molt pròspera per a la indústria molinera, allà pel segle XVIII. Aquest, com els que el precedien, seguia l’estructura clàssica pel que fa als molins presents al Vallès:
- Planta baixa per a estances industrials, on s’allotjava la maquinària (en aquest cas, dues rodes de molí) i la resta d’utillatges per al conreu del camp, activitat que el moliner desenvolupava per al propi consum.
- Planta primera per a les estances familiars, dormitoris i sala comuna.
- Golfes amb obertures a vàries façanes per a fer les vegades d’assecadora.
Amb tot, tenim poca informació gràfica de l’edifici, sobretot de les seves parts més primitives. Per això presentem la descripció anterior amb certa cautela. Tot i això, sabem per boca d’alguns dels seus antics habitants, que la planta baixa del molí comptava amb voltes, possiblement de pedra o maó. Les mateixes fonts ens parlen d’una taula de marbre molt antiga a la mateixa planta, i d’una pedra de la façana amb la inscripció incompleta d’un any començat per 17...
El molí va estar dedicat, els primers anys, a la fabricació de batans, com indica un document de 1760: “molí de batans o rober de Joan Coll.”
Anys més tard, abans de que acabés el segle XVIII, el molí va ser adaptat per a fabricar paper, amb el conseqüent canvi de maquinària, que funcionava, en canvi, amb la mateixa força hidràulica del Rec Monnar.

(continua la propera setmana)

 

(prové de l’anterior setmana)

L’any 1753, en Joan Coll i Campderròs sol·licitava permís a l’Intendent General de Catalunya per a establir un molí bataner o rober a Ripollet, en una zona compresa entre el riu Ripoll i l’antic camí que menava a Montcada. El nou molí havia d’ésser bastit, concretament, a tocar del Rec Monnar, una mica més a baix del ja existent Molí d’en Ginestar.
L’any 1764 trobem documentada a Eulàlia Coll i Campderròs com a titular del molí. L’Eulàlia era germana d’en Joan, i potser va vetllar pel molí fins que el seu nebot, Joan Coll, no va ser major d’edat. Aquest últim no consta documentat com a propietari de l’immoble fins el 1776.
Anys més tard, el 1793, i sense que els Coll perdessin la possessió del molí, Ramon Ricart i Bassas va arrendar l’edifici, posant-se al capdavant de la fabricació de paper. En Ramon Ricart no era nou en la matèria, ja que anteriorment havia llogat el molí veí, conegut com Molí d’en Ginestar, que també estava dedicat a la fabricació de paper.
Amb el pas dels anys a Ramon Ricart van seguir-li d’altres arrendadors. El molí, però, continuava a mans dels Coll. L’any 1850 apareix Francesc Coll com a propietari de l’edifici. El patrimoni familiar dels Coll, però, havia augmentat en aquests anys, ja que en Francesc posseïa també un altre molí, dedicat a serrar fusta, una mica més avall, tot seguint el Rec Monnar, a tocar d’una antiga farga coneguda com “el Martinet”.

(continua la propera setmana)