Aprendre jugant

El Centre d’Esplai l’Estel celebra aquest dissabte el seu 25è Aniversari. Són moltes les generacions de ripolletencs que han format part d’aquesta entitat. Tots ells apliquen a la seva vida quotidiana els valors que van aprendre mentre jugaven quan eren nens. Per molts anys Estel!

A principis dels anys 80, poc després de la constitució dels Ajuntaments democràtics, el Centre Parroquial de Ripollet va decidir crear un grup d'esplai per a infants i joves. Paral·lelament, la Unió Excursionista de Ripollet, que es va crear com un casal d'estiu i organitzava diferents sortides, es dissolia. El buit que deixava aquesta entitat i la crisi de valors i d'identitat que hi havia en aquella època, van posar de manifest la necessitat d'un esplai i es van buscar antics catequistes que volguessin engegar el projecte. Així va néixer el Centre d'Esplai l'Estel, com una secció més del Centre Parroquial que els dissabtes a la tarda feia activitats adreçades a nens i joves en una aula que compartia amb d'altres entitats locals. “El projecte educatiu era crear uns valors en el nen per fomentar la convivència, la solidaritat, el civisme, tenir capacitat de decisió, i promocionar festes populars catalanes com el Caga Tió i el Carnaval. A partir d'aquí vam fer les gimcanes i els festivals de l'Estel”, recorda un dels fundadors de l'entitat, Joan Giménez.
En els primers anys van arribar a tenir 120 nens i necessitaven un espai més gran per desenvolupar les seves activitats. Per aquest motiu, es van traslladar a l'antic Casal de Cultura on els hi van cedir algunes aules, fins que van iniciar contactes amb la Fundació la Caixa per poder utilitzar la torre de Can Mingrat. “Cada cop teníem més nens. Ara es reparteixen perquè hi ha més oferta de tallers i cursos, però abans no havia ni activitats extraescolars”, diu Giménez. L'any 1985 el Centre d'Esplai l'Estel estava constituït com a entitat independent i, amb el suport del Centre Parroquial, van arribar a un acord per traslladar-se a Can Mingrat, l'actual seu de l'entitat.
Des dels seus orígens, l'objectiu principal ha estat l'educació en el lleure presentada d'una manera laica, imparcial i oberta a tota la població. En aquest sentit, van ser un dels primers esplais amb integració de persones amb discapacitat i d'altres ètnies. Aquesta diversitat, que actualment és habitual, va sobtar molt als anys 80.

Aprenentatge per nens i monitors
“L'escola és important per la vessant formativa, i l'esplai pels valors de convivència i perquè jugant s'aprèn molt”. Així explica Giménez, que ha format part de l'Estel durant 21 anys, la importància que tenen aquestes entitats dirigides als joves. Per un altre dels veterans que ha passat 20 anys a l'Estel, l'Eloi Isern, l'esplai no és només una bona opció, sinó que és necessària: “Un dia a la setmana, els nens es troben amb els monitors, que són joves més propers a ells que la figura dels pares o dels professors. I gràcies a l'educació no formal, reben uns valors i unes vivències pròpies, que no els hi ha explicat ningú ni han vist per televisió”.
Però no només són els nens els que aprenen valors i comportaments, també per als monitors és una font de coneixements. “Sóc diferent abans i després de l'esplai, ha marcat la meva personalitat i manera de fer i m'ha donat seguretat. Els pares portaven als nens perquè confiaven en una entitat de la que jo formava part i, per tant, també confiaven en mi”, declara Isern. “A l'Estel m'he desenvolupat com a persona, he après a discutir, a escoltar, a negociar,... i m'he sentit valorat i recolzat pels monitors, amb els que l'amistat és un valor importantíssim. Estàvem dins un col·lectiu en el que creixíem personalment”, afegeix.
La unió entre els monitors ha permès un treball conjunt en els 25 anys d'història de l'entitat. A més de desenvolupar una labor educativa i social, s'han aconseguit petits objectius com les reformes i acondicionament de la torre de Can Mingrat, que abans era l'escola Tabor amb una residència per a les monges responsables d'aquest centre educatiu.
La trajectòria del Centre d'Esplai l'Estel, com a la majoria de les entitats que depenen de persones voluntàries que sacrifiquen el seu temps lliure, ha tingut pujades, baixades i moments de crisi. Però els obstacles s'han superat perquè es treballava per un objectiu concret: l'educació en el lleure. “Tots portem el mateix camí, per això molts nens, quan han crescut, s'han fet monitors i continuen a l'esplai, i d'altres també ens hem convertit en pares i portem els nostres fills”, comenta Giménez.

De nens a monitors
Un dels trets característics de la història de l'Estel és la continuïtat dels nens que en la seva adolescència s'han convertit en monitors. L'Hixem Leiva va entrar a l'esplai amb 4 anys i ara, amb 21, continua. Ha estat responsable de tots els grups de l'entitat a excepció dels més petits (3 i 4 anys). “Quan ets nen no te n'adones de la feina dels monitors, que no només juguen amb tu, sinó que preparen uns tallers amb una base educativa. Aprens a saber estar, a actuar, a pensar, a ser crític,...”, explica Leiva. Als 15 anys va començar a portar grups d'infants i, després de 17 anys a l'entitat, la seva continuïtat està més que assegurada perquè no s'imagina els dissabtes d'una altra manera que no sigui a l'esplai l'Estel.
La Judith Martínez és una altra de les veteranes. Va entrar amb 5 anys i ja fa 12 que forma part de l'entitat. “L'esplai és la meva vida i sóc com sóc gràcies a ell. Costa passar de nena a companya dels teus monitors, però la visió és la mateixa, només que des de l'altre costat”, comenta.
Un altre dels joves que forma part de la història de l’Estel és el Ramón Carrillo que, amb síndrome de Down, forma part de l’entitat des de la seva creació. Diu que li agraden totes les activitats que es realitzen a l’esplai, però sobretot les colònies, ja que ell és el presentador de les actuacions que realitzen els grups en les sortides. Després de tants anys, és un monitor que té clar els valors que ha mostrar a la resta de nens i joves: “els ensenyo a jugar, a passar-ho bé, a que no es barallin...”.
L'estima per l'Estel que senten tots els monitors s'ha reforçat des que l'entitat és assemblearia, ja que tots tenen la mateixa capacitat de vot i les decisions es prenen per majoria.

L'Estel forma part de Ripollet
El Centre d'Esplai l'Estel, al llarg de la seva història, ha anat més enllà de les activitats pròpies de l'entitat. En aquest sentit, han participat d'altres iniciatives com la rua de Carnaval de Ripollet o han organitzat actes per a tota la població com el Caga Tió. Aquesta tradició catalana, que omple la Rambla de Sant Jordi de nens, complirà 24 anys al Nadal d'enguany.
Una altra activitat destacada on s'implicava a tota la vila eren les gimcanes de l'Estel, una iniciativa que es vol recuperar dins els actes de celebració del 25è aniversari, oberts a tots els ripolletencs.
Sempre han rebut els suport dels ciutadans i enguany no podia ser menys. Demà dissabte, a partir de les 16 hores a la Plaça del Molí, tindrà la lloc la celebració del 25è aniversari de l’Estel. Dins dels actes que s’han organitzat, es realitzarà la tradicional xocolatada popular, l’actuació d’un grup d’animació i, per segon any, es lliuraran els premis del Concurs de dibuix de l’Estel. Enguany, la participació en aquest certamen infantil ha estat molt important, ja que s’han recollit prop de 500 obres de tots els centres educatius de Ripollet. Des de la Coordinadora del l’Estel volen agrair tant la implicació dels centres escolars com la gran participació dels nens i joves.
D’altra banda, dins dels actes de celebració de l’aniversari, el proper dilluns a les 20.30 hores a la sala d’actes del Centre Cultural, han organitzat una xerrada a càrrec del professor de la Universitat de Girona, Pere Soler, sota el títol de “Educació en el lleure: inicis, present i futur”. Els actes s’allargaran fins el 16 de desembre del 2006 i hi esteu tots convidats.

‘L’Estel ha marcat la meva personalitat i manera de fer, i m’ha donat seguretat’

Dues imatges de Can Mingrat, passat i present