És curiós com a dia d'avui, estem assistint en temps real a supressió d'una festa popular i ben arrelada en el temps per una altre importada de països llunyans amb regust a Coca-cola i a menjar ràpid.
Fa dues setmanes era Tots sants. Era la castanyada, la castanyera, els moniatos, les castanyes, les sortides al Montseny, el fred, l'avi que feia castanyes a la rambla, i les cançons per l'ocasió. Aquelles cançons que cantàvem a l'escola i a l'esplai (àmbits molt conscients de la preservació de les tradicions) escollides per l'ocasió i que ben maques que eren com ara el "Marameu torra castanyes a la voreta del foc" i "la castanyera, la castanyera...", o aquelles sortides que fèiem al Montseny, lloc de peregrinació en aquesta època...
Tota aquesta parafernàlia s'està substituint per les carbasses, les disfresses i el "jaloguin". Jo, ja no entenc res. Ara, quines cançons cantarem? I on anirem a buscar les carbasses?
Parlant clar i català; Estem perdent una tradició del nostre país per celebrar una tradició d'un altre país. Que originals que som! Només ens falta parlar anglès perquè sona més "could", fer-nos de l'associació nacional del rifle i inflar-nos com bacons amb menjar ràpid a l'hora que fem un rot de Coca-cola.
Penso que hem de saber en quin lloc del món ens ha tocat viure, qui som nosaltres i quin lloc ocupem dins la humanitat. Només sent nosaltres mateixos i desenvolupant-nos com el que som podem ser originals, únics i tenir un lloc al món. Que a Amèrica facin el Hallowen em sembla molt bé, que a Catalunya farem la Castanyada. Totes dues festes valides, totes dues festes celebrades en el seu context i ben conservades per tal d'enriquir aquest món cada cop més globalitzat, més uniforme i més avorrit.

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com