Escola de les Germanes Dominiques (VI)

(prové de l’anterior setmana)

Hem d’afegir que, al poc de ser inaugurada l’escola, es va bastir una capella just al tocar de la mateixa. Aquesta capella, costejada pels mateixos promotors de l’escola, va ser consagrada sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser.
La decoració d’aquesta capella, d’inspiració neogòtica, es situa sobretot a la façana frontal, ben visible en l’antiga panoràmica que oferia el poble des de l’altra banda del riu estant. Aquesta façana presenta un gran arc ogival al capdamunt de l’entrada, que rebossava de motius vegetals escultòrics. Al centre de l’arc ogival hi havia una imatge en relleu de la Mare de Déu del Roser, destruïda durant la Guerra Civil. A banda i banda de l’arc, dos pinacles gòtiques, i just a sobre, una creu, també destruïda durant la guerra.
A més alçada hi ha una rosaça (finestra circular) amb vidres de colors. Corona la façana un fris escultòric i un campanar d’espadanya.
Amb les instal·lacions docents ja ben enllestides, l’escola de les dominiques va començar una llarga trajectòria, centrada en l’ensenyança per a nenes de Ripollet i de pobles de la rodalia. Algunes d’aquestes alumnes hi ingressaven en règim d’internament total, fent vida a l’escola, i rebent visites periòdiques dels seus pares.
Va arribar el segle XX, i en les seves primeres dècades, l’escola es va anar consolidant com a centre docent, i estandart dels valors i la moral catòlica. Amb tot, aquesta característica acabaria convertint l’escola en blanc de les revoltes anticlericals i anarquistes durant la Guerra Civil del període 1936-1939.
Com tots sabeu, el conflicte armat es va iniciar el 18 de juliol de 1936 amb l’aixecament de l’exèrcit nacional arreu de la geografia espanyola. A Barcelona es va aconseguir sufocar el cop militar, a costa d’armar la població, alguns d’ells militants en l’anarquisme i el comunisme.
Un cop controlats al militar, la ciutat de Barcelona i les poblacions colindants es van veure afectades per l’acció de diverses milícies descontrolades que, amb el fusell en mà, pretenien instaurar el seu propi règim allà on anaven.
Ripollet, tan sols dos dies després de l’alçament militar, va rebre la visita d’una milícia del Comitè Revolucionari CNT-FAI, que va dirigir-se a l’escola de les dominiques i la va incautar, fent-ne fora la comunitat de religioses. A partir d’aquell moment, l’escola es va convertir en el centre d’operacions del Comitè, tot i que no va ser, ni de bon tros, l’únic edifici incautat per la milícia. Des de l’escola s’organitzaven detencions de ciutadans sospitosos o clarament enemics de la Revolució Llibertària (capellans, gent de dretes, etc...)
Durant el transcurs de la guerra, els milicians van acabar abandonats l’edifici, que va ser retornat a mans de les Dominiques quan els nacionals es van fer amb la victòria. Quan les religioses van tornar a l’escola, es van trobar les seves estances en tant mal estat que van haver de residir en altres punts del poble fins que els operaris corresponents no les van adequar. Calia repintar les parets, que presentaven marques de fogueres, i calia comprar mobles nous, ja que s’havien destruït els que hi havia, entre ells, totes les imatges religioses que havien atesorat les dominiques al llarg del temps, fruït de donacions.
Després de la guerra, l’escola va anar recuperant la normalitat. Amb l’arribada de la democràcia, van entrar els primers professors laics al centre, que van permetre actualitzar els seus valors en relació a la modernitat. A principis dels anys 80 l’escola va passar a admetre nens com a alumnes. I, suposem, Ripollet gaudirà durant molts anys més de la tasca docent d’aquesta escola centenària.