‘El distintiu de Ripollet és doble: la política i la cultura’

Hi ha qui pensa que no cal saber què feien els nostres avantpassats, però és realment això el que ens parla del que som ara. La història és una eina imprescindible per a la societat. El ripolletenc Toni Oller és historiador i, tot i que ara té aparcada aquesta faceta, ha indagat molt sobre la història de Ripollet. Junt amb Ramon Martos, també historiador local, va escriure el llibre “La República i el franquisme a Ripollet”. Però a part d’historiador, Toni Oller és també un apassionat de la cultura.

Revista de Ripollet: Què et va empènyer a estudiar historia?
Toni Oller: Imagino que les històries familiars que sentia als meus pares sobre la Guerra Civil. El meu pare sempre explica que tota la seva família, a excepció del seu pare, eren de la CNT-FAI al barri de la Torrassa a L'Hospitalet. En el cas de la meva mare la situació especial del front de Terol i l'impacte de la seva orfandat al perdre la seva mare com a conseqüència de la guerra quan tant sols tenia 5 anys.
RdR: Però sempre vas voler ser historiador?
T.O.: No. Volia ser actor i periodista. Però al final vaig escollir aquest camp. De vegades tinc remordiments de no haver seguit en el món de la faràndula. Ho trobo molt divertit i supera d'altres professions com a servei a les persones per treballar els sentiments i la intel·ligència.
RdR: Tot i que no directament, has participat en l'homenatge als 5 veïns de Ripollet que van morir a camps de concentració a Mathaussen. Creus que aquest homenatge arriba tard?
T.O.: Mai arriben tard els homenatges. Es tracta de recuperar la memòria i aquesta ara és molt necessària. Penso que la generació dels adolescents i joves d'avui, nascuts en la llibertat i la democràcia han de conèixer quin era l'horror de les dictadures feixistes i totalitàries.
RdR: Hi havia prou informació sobre aquesta època o a en Ramon Martos i a tu us ha sigut molt difícil saber què va passar?
T.O.: Vam partir de la publicació d'un llibre de la tristament desapareguda periodista Montserrat Roig.
RdR: Què és el que més us ha cridat l'atenció de tot el que heu descobert?
T.O.: Per a mí, a part del tema dels Camps Nazis, em va agradar molt trobar-me un llibre i al seu autor, José García Sánchez,: "Tal como lo ví. La colectividad de campesinos Cerdanyola-Ripollet". Utopia i realisme es barregen en les experiències viscudes en aquestes granges col·lectivitzades.
RdR: Aquesta no és la primera vegada que reculls informació sobre Ripollet...
T.O.: No, durant molt de temps va ser un gran hobby. Gràcies a la Revista de Ripollet i a gent com l'Àngels Leiva, en Marcel i d'altres... i de Ràdio Ripollet com en Jaume Sariol i en Joan Puig i d'altres... era relativament fàcil mostrar les troballes a la resta de Ripollet, mitjançant una publicació. Vaig ser el primer en escriure sobre el pintor modernista Andreu Solà, etc...
RdR: I junt amb Ramon Martos vas escriure el llibre "La República i el Franquisme a Ripollet". Per què vau decidir parlar sobre aquest tema?
T.O.: En aquell moment es commemorava el 50 aniversari de l'esclat de la Guerra Civil. Ja havia passat una dècada de la mort d'en Franco i era sens dubte un bon moment per a recuperar les històries orals i estudiar l'arxiu local, així com d'altres arxius de Barcelona, per veure que deia la premsa de Ripollet. Ens van fer interessants ressenyes a L'Avenç, La Vanguardia, etc.
RdR: Tant en el llibre com en l'homenatge d'ara es recuperen dos temes que parlen de guerres, de falta de llibertat... Són aquests moments els que més cal recordar?
T.O.: Entenc que sí. No hi ha pitjor cosa en el món que la guerra. La pobresa és conseqüència de la guerra, la gana és conseqüència de la guerra. A l'Àfrica hi ha guerres en l'oblit, on europeus i americans tenen molt a veure, i després la gent s'estranya de la immigració. Recordem quina va ser la posició del poble espanyol i català davant la Guerra de l'Iraq. I com el PP va perdre per les mentides d'un acte de guerra-terrorisme.
RdR: Hi ha gent que diu no interessar-se pel passat, per què els hi diries que és important conèixer la nostra història?
T.O.: No és pas una casualitat que la matèria d'Història sigui obligatòria a tots als batxillerats, juntament amb les tres llengües i Filosofia. Una bona base humanística és fonamental per a tothom. Per una altra part sabem que la majoria de les vegades la Història no és neutra, tampoc ho és la Ciència, i necessitem saber-ne una mica per tal de que ningú ens manipuli.
RdR: A més de la teva faceta com a historiador, el poble de Ripollet també t'ha vist com actor de teatre. Quan ho vas deixar?
T.O.: Va ser molt divertit fer teatre a Ripollet. Ho vaig deixar perquè tenia molt poc temps entre la feina i els estudis, més o menys al 1982. Potser hauria d'haver estudiat teatre... Vull retre un homenatge a Domènech Torras, que era el director del grup, i aprofito l'ocasió per fer-li arribar una salutació a la seva filla Dolors Torras. Quan Domènech Torras va desaparèixer ens vam quedar orfes aquells nois i noies adolescents. Alguns van continuar amb Amics del Teatre i d'altres vam voler seguir com el que érem El Col·lectiu "La Careta". Dono les meves felicitacions al grup de gent que ha ressuscitat aquest grup.
RdR: Ara ja no vius a Ripollet, però continues vinculat al poble?
T.O.: Crec que cap persona mai ha de tallar amb les seves arrels personals i familiars. Jo sempre seré de Ripollet visqui on visqui i Ripollet és realment la meva pàtria. L'única i vertadera pàtria, crec que no hi ha una altra. Parlo d'un Ripollet sui generis, el meu Ripollet. És una estructura mental. De vegades hi somiï-ho i ‘passejo’ pel poble, fins i tot ‘volant’. Evidentment és el paisatge de la meva infantesa i adolescència el que m'interessa.
RdR: Tu que coneixes de prop la història de Ripollet, quin creus que és el distintiu del poble?
T.O.: Per a mi el distintiu de Ripollet és doble: la política i la cultura. Ripollet és un poble diferent als altres en el món de la política i això per exemple a Barcelona no ho entenen. No hi ha masses pobles que a l'esquerra de Iniciativa Verds hi hagi una força tan amplia com el COP. Per a mi la gran frustració política és que no hi hagi un pacte d'esquerres i que siguin les esquerres les que governin Ripollet, l'esquerra plural. No entenc perquè cal un pacte amb Convergència i no pas amb el Compromís. La política és un món força complicat, on cal tenir una actitud esportiva per evitar prendre mal. La cultura és l'altre camp interessant de Ripollet. No som diferents a la resta de pobles, però si que cal destacar l'empenta de Ripollet en aquest àmbit.
RdR: El passat ja el coneixes, però com veus el futur?
T.O.: Fumut, si no hi ha un canvi de mentalitat. L'ambició d'uns quants ens està portant a la desesperació de tots. Cal un viratge i corregir les desigualtats socials i els desequilibris ambientals al planeta. Si no ho fem, estem perduts. Per exemple a Ripollet, i a Catalunya, hi hagut un abús en l'especulació del sòl.
RdR: Et dediques a la història tant com voldries o la teva faceta com a historiador està aparcada ara?
T.O.: Està aparcada. Crec que les noves generacions d’historiadors, periodistes i sociòlegs han de revisar el que vam escriure fa un temps i tornar a rescriure la història local. Calen mitjans per poder posar el màxim d'informació en una pàgina web i obrir Ripollet de forma universal a tothom.

Toni Oller,historiador, és
historiador i coneix molts detalls del
passat de Ripollet

‘Els joves nascuts en
llibertat i democràcia han de conèixer quin era
l’horror de les dictadures’

‘Calen mitjans per posar el màxim d'informació a una web i obrir Ripollet de forma universal’