Escola de les Germanes Dominiques (V)

(prové de l'anterior setmana)

Les obres per reconvertir les cases en una escola van començar el mes de gener de 1897, segons narra un article de la publicació La Veu del Vallès. Amb tot, el desembre de 1896 el mateix rotatiu ja donava la notícia de la imminent construcció de l’edifici. S’hi comentava també que tal empresa ha estat possible “degut al generós desprendiment de una senyora que passa l’estiu entre nosaltres y qual nom no’l donem a la publicitat per no ferí sos sentiments modestísims.” Evidentment, es referien a Maria Torres.
L’article també avança els objectius de la futura escola, que podrà “acullir alumnas internas, mitj-pensionistas y externas”.
Un cop començades les obres i al llarg de la seva execució, La Veu del Vallès va anar informant periòdicament de les novetats. El maig de 1897 es fa ressò de la construcció del mur de contenció que havia de separar amb seguretat l’edifici de l’escola, més alçat, i Can Buxó, uns 10 metres més baix. Més tard, el juliol d’aquell mateix any, descriu la presencia de ferrers i fusters a les obres, que van força avançades. A
A principis d’agost ja s’havia col·locat al capdamunt de l’edifici un rètol que anava de punta a punta de la façana i que resava: “COL·LEGIO DE NUESTRA SENYORA DEL ROSARIO”. Aquest esdeveniment va acompanyat d’un gran berenar de germanor organitzat entre les “cent deu persones de las que han treballat en dit edifici”.
A finals del mateix agost es celebra una missa per celebrar la finalització de les obres de l’escola, i per agrair que cap operari hagi mort durant la seva construcció.
Finalment, a l’arribar novembre, La Veu del Vallès ja anuncia l’obertura del primer curs a la nova escola, on s’impartiran classes “de corte, de planxar, d’adorno, de francès, piano, dibuix, labors, etc...”. Com podeu observar, l’educació de les nenes era enfocada, en aquella època, a convertir-les en mestresses de casa eficients. Sort que, de llavors ençà, les coses han canviat.

(continua la propera setmana)