En resposta a la darrera missiva del senyor Tornel, ens agradaria fer unes quantes consideracions al respecte. És veritat que a l'àrea de joventut s'estan fent coses (vostè enumera 5 actuacions): no és gaire difícil superar-se en matèria de joventut, li recordem que el seu partit durant tots aquests anys ha aplicat la política de no fer res (que també és una política). En cap moment dubtem del treball que estan fent les entitats, tampoc dubtem que el paper de l'administració local és recolzar aquesta feina, només faltaria. I entrant en matèria, parlarem de participació. El punt on obríem les nostres queixes és l'abaratiment amb el que vostè omple i usa el terme "participació". Li tornem a repetir que per participar, no només cal opinar. Quan un procés és participatiu, s'opina i es decideix entre tots i totes. En tot moment. La seva intenció de crear un Consell Municipal de Joventut respon als esquemes de plans i protocols d'actuació que s'autoanomenen "participatius", molt de moda en el món progressista. Un món en el qual sembla que vostè es mou amb comoditat, quan afirma que a les actuacions que estan portant a terme, hi ha un "bon ambient" i "rialles" entre tots que el fa pensar que van pel bon camí. El procés "participatiu" del que vostè parla, 'ens portarà a tots plegats a ser partíceps' del Consell de Joventut. Indefectiblement? Quin determinisme! Quina participació! És a dir, que ens demana què en pensem però no ens deixa decidir? Fets consumats? O simple justificació dels seus plans?
No abarateixi el poder i sentit dels termes, ni els faci servir segons el convingui. I recordi que de les rialles i el "bon rotllo" passem als plors i l'amargor. Encara hem de veure com anar a la universitat, on sortir els caps de setmana (on fa una copa, vostè?), com encarar el nostre futur vital en un poble amb greu especulació...
I finalment, fent servir el símil nàutic del vaixell que el COP estem "perdent de vista", recordar-li que vostè ens vol fer veure un creuer de luxe en forma de Consell de Joventut quan, fins el moment i gràcies al seu partit, els joves anem en patera. La crua realitat. Encara riu? Quin 'ambientassu', tu!

COP - Compromís per Ripollet