Escola de les Germanes Dominiques (III)

(prové de l'anterior setmana)

Des del carrer del Sol estant, va ocórrer un fet que va acabar desembocant en el trasllat de l'escola a un nou edifici. Una tarda, mentre les religioses passaven el rosari, algunes nenes jugaven animadament al pati del darrera. En aquell pati hi havia un pou situat al bell mig del mur mitjaner, obert a l'aire lliure, i sense cap tancament de protecció. Dues germanes, Maria i Pepita Ramon, intentaven innocentment comprovar quina de les dues podia aconseguir pujar aigua del pou amb més rapidesa. I així va ser com, en un descuit, la Maria va caure dins del pou.
Va passar força estona fins que les dominiques van estar al corrent del succés, i van poder avisar a un grup de veïns que les ajudes a rescatar la nena, sense tenir notícia de si la petita encara es mantindria amb vida. Miraculosament, quan finalment la petita Maria va ser remuntada fins a la superfície, patia tan sols algunes contusions causades per la caiguda. De fet, la nena, lluny de quedar traumatitzada pel que acabava de patir, només temia que la seva mare la castigués per haver perdut una espardenya al fons del pou.
Les religioses aviat van atribuir aquest cop de sort a una intervenció de la Verge. Amb tot, va quedar en entredit la idoneitat d'aquelles cases del carrer del Sol per acollir un col·legi sense posar de nou en perill alguna de les alumnes. Va ser llavors quan Maria Torres va decidir fer mans i mànigues per aconseguir una nova ubicació per a l'escola on estudiava la seva filla Encarnació Buxó. Maria, casada amb l'hereu de Can Buxó, Joan Batista Buxó Bargay, no va escatimar en diners, i va comprar set cases adossades dels actuals carrers Isabel la Católica i Sagrera (mapa), per tal d'allotjar-hi les instal·lacions d'una nova escola per a les Germanes Dominiques.
La publicació "La Veu del Vallès”, anunciava, un 17 de gener de 1897, l'imminent inici de les obres de reforma de les cases esmentades per tal de reconvertir-les en la nova escola. D'aquelles set cases dels carrers Sagrera i Isabel la Catòlica, que segurament eren de les més antigues del casc urbà, en tenim molt poca informació. De quina època dataven? A qui pertanyien? Estaven construïdes, com planteja una hipòtesi de l'historiador Agustí Palau, sobre les restes d'una fortificació medieval anomenava Palau Ausit? Encara no tenim suficient informació per pronunciar-nos sobre aquests dubtes.
Allò que sí podem assegurar, en canvi, és que les antigues cases de què parlem no van ser enderrocades per a bastir un nou edifici per a les escoles, sinó que van ser unides com una sola construcció i van patir reformes a la façana per dotar-les d'un aspecte unitari. Això es desprèn d'un anàlisi exhaustiu de la seva estructura interna, que presenta encara les parets mestres que separaven el que un dia van ser cases adossades independents.

(continua la propera setmana)