Homenatge a la llibertat

Tenir present el passat és fonamental per enfrentar-nos al nostre futur. I conèixer la història de Ripollet ens dona més oportunitats de desenvolupar-nos com a municipi. Per recuperar aquesta memòria, es realitzarà un homenatge als 5 ripolletencs que van morir a Mauthausen i van patit l’horror nazi.

El proper dilluns, s'iniciaran a Ripollet els actes d'homenatge als 5 veïns del nostre municipi que van morir al camp d'extermini de Mauthausen. L'exposició "Resistència i deportació", la conferència "Republicans als camps nazis" i la inauguració d'un monument, seran algunes de les activitats en honor d'aquests ripolletencs i, per extensió, de totes les víctimes del nazisme. A més, aquesta commemoració coincideix amb el 60è aniversari de l'alliberament dels camps de concentració.
"Hem d'aprofitar per fer un treball de conscienciació per a les persones que no tenen o han perdut la memòria de les atrocitats de les guerres. Cada dia hem de recordar aquestes barbaritats i cridar que això no pot succeir mai més". Amb aquestes paraules, els regidor de Relacions Institucionals, Albert Castro, va manifestar que l'homenatge va més enllà dels actes commemoratius, que allò que pretenen és recuperar la memòria històrica del nostre municipi. També en aquest sentit es va pronunciar l'historiador ripolletenc, Ramón Martos, que ha participat en la comissió que ha organitzat l'homenatge: "Han passat molts anys, però hi haurà uns ciutadans d'aquest poble que van morir a Mauthausen i que tindran la seva memòria històrica reconeguda. I això ha de ser un orgull per a tots". Ell i un altre historiador local, Toni Oller, ja van recollir el nom de les 5 víctimes de Ripollet al seu llibre "La República i el Franquisme", editat l'any 1983.
Recordem que la idea de realitzar aquest homenatge va ser una proposta d'ERC de Ripollet, a la que s'han sumat l'Ajuntament, historiadors, persones individuals i algunes entitats com la Comissió en Memòria de les Víctimes del Feixisme de Ripollet. El seu portaveu, Jordi Font, va mostrar un total suport a aquesta iniciativa i va demanar un acte semblant per a les víctimes del franquisme, "que encara no han rebut l'homenatge que es mereixen”.

Ripolletencs d'origen
Pau Pallás Alsina va néixer al nostre municipi el 1907 i residia al carrer Calvari 97. Malgrat que la seva família estava molt arrelada a Ripollet, a la seva joventut va deixar la vila perquè al seu pare li van oferir la sagristia de l'església de Santiga. Poc després, va trobar feina a les fàbriques de Sabadell, on va residir amb els seus pares segons la documentació alemanya. No se li coneix cap afiliació política ni sindical i va ser cridat a files tres mesos abans de la fi de la guerra. Suposadament, quan va caure el front de Catalunya, va iniciar el camí de l'exili i va ser tancat a un camp de treball a França.
Pallás va arribar a Mauthausen el 6 d'agost de 1940, amb un grup de 392 persones que formaven el primer contingent de republicans que arribaven a aquest camp d'extermini. Li van assignar el número 3269 i el 24 de gener de 1941 va ser traslladat al camp de treball de Gussen, on va morir l'11 d'abril de 1941. La seva família va tenir coneixement de la seva mort gràcies a un veí, que va veure el nom de Pau Pallás al llibre de Montserrat Roig "Els catalans als camps nazis".
La família de Josep Datzira Casamitjana també estava molt vinculada a Ripollet. Nascut al nostre municipi el 12 de febrer de 1912, vivia al carrer Nou. Aquesta és, però, una de les poques dades que s'han pogut obtenir d'aquest ripolletenc, que va arribar a Mauthausen el 3 d'abril de 1941, amb un grup de 358 persones, on se li va assignar el número 3916. Datzira va ser un dels dos ciutadans de Ripollet que van morir gassejats. El 30 de gener de 1942, constava a un llistat de sis persones que es disposaven a ser traslladades a un hospital. No obstant, la realitat era una altra. Els alemanys responsables del seu "transport" deixaren aquest grup dins d'una mena de camió -que feia d'ambulància- on s'introduïa el gas que desprenia el motor fins a provocar-los la mort. Datzira va morir el 2 de febrer de 1942.

Una vida vinculada al municipi
Aquest mecanisme d'extermini va ser utilitzat també amb un altre dels ciutadans homenatjats, Sotero López Tello. Nascut a Benamurel (Granada) el 10 de novembre de 1909, va arribar a Ripollet amb la seva dona i els seus tres fills abans de la Guerra Civil. Els testimonis orals situen la seva marxa a l'exili al gener de 1939, fugint de les tropes nacionals. Precisament, sembla ser que alguns familiars de Tomás Caballero citen a un "Sotero" com la persona que va recomanar la fugida de Catalunya. Aquest, però, no seria l'únic vincle que tindria amb algun dels homenatjats. Algunes fonts indiquen una coincidència de López amb Juan Montesinos, ja que ambdós estaven al mateix grup de treballadors que el govern francès havia mobilitzat per defensar la seva frontera. Procedents d'aquest batalló, López va arribar a Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb un grup de 1506 persones, on se li va assignar el número 6404. La seva mort data d'un any després, el 10 de febrer de 1942, al castell de Hartheim, un centre d'experimentació amb cossos humans i d'extermini on també va ser gassejat.
Juan Montesinos va néixer a Huercalovera (Almeria) el 1908, tot i que anys després va emigrar amb la seva família a Catalunya. A Ripollet va trobar la prosperitat econòmica que buscava, exercint de barber al nostre municipi i a Cerdanyola. Arran d'aquest ofici i la seva pertinença a la classe treballadora, es va veure obligat a afiliar-se a un sindicat durant els anys de la República i va simpatitzar amb el moviment anarquista. Havent format part del front de guerra de Catalunya, Montesinos marxaria a l'exili als vols del 26 de gener de 1939. A França, va passar un temps a un camp de treball, on se li va perdre la pista. Mesos després, la seva família va rebre una nota, escrita per ell i una altre persona, on els comunica que està al 77 grup de treballadors d'un camp de presoners. El 27 de setembre de 1941 va ser traslladat a Mathaussen amb un contingent de 1.506 persones, entre les que es trobava un altre ripolletenc, Sotero López Tello. A Montesinos li van assignar el número 6052 i va ser traslladat al camp annex de Gussen, on va morir el 19 de desembre de 1941. La seva família va conèixer la seva mort gràcies a la família ripolletenca Ribes Casamitjana, exiliada a França, que havia vist el seu nom entre les llistes que es publicaven de les víctimes.

Mateix final: Gussen
Tomás Caballero Vico va néixer a Castillejar (Granada) al 1897 i va emigrar a Ripollet a la dècada dels anys 20. Se li coneixen diferents feines al camp o a fàbriques com Uralita, on possiblement va entrar en contacte amb el món sindical i anarquista de la CNT-FAI. A l’esclatar la Guerra Civil vivia amb la seva família a una barraca a la Rambla de Sant Jordi i, amb la incautació de les torres d'estiueig, se li va oferir "ocupar" la torre dels Teixell. Després de la guerra, el seu domicili va ser registrat i la seva dona va ser obligada a rapar-se els cabells i a realitzar tasques de neteja per al govern franquista. Caballero va marxar a l'exili el 26 de gener, davant la insistència d'una persona anomenada "Sotero" que li parlava de les represàlies que infringien les tropes nacionals.
A la seva estança a França, va passar un temps a un camp de treball fins que es va retrobar amb els seus cunyats que li van trobar feina a una granja. Però el dia abans de la seva partida cap al treball fou detingut. Va arribar a Mauthaussen el 25 de gener de 1941, procedent d'un camp de presoners i formant part d'un contingent de 775 persones. Li van assignar el número 56820 fins que va ser traslladat al camp de Gussen, on va morir el 14 de setembre de 1941. El seu destí es coneix un cop acabada la 2a Guerra Mundial, quan es comencen a publicar els noms dels republicans morts als camps de concentració, tant per les autoritats com en el diari "Solidaridad Obrera", que s'imprimien a França els exiliats.

(*) La informació sobre les 5 víctimes de Ripollet ens ha estat facilitada per ERC, que ha recopilat totes les dades amb l’ajut del ripolletenc Josep Teruel i la col·laboració d’Amical Mauthausen.

L’exili cap a França va finalitzar a un comboi que els va portar a Mauthausen

Membres de la comissió organitzadora de l’homenatge