‘La filosofia del karate es basa sobretot en el respecte envers els altres’

Hi ha esports per a tots els gustos i entre aquest ventall trobem el karate. Cèsar Rufo practica karate des dels 13 anys, va començar fent altres esports però quan va descobrir la filosofia del karate va quedar atrapat. El passat dissabte es va celebrar a Ripollet un Campionat de Karate Europeu, organitzat per Rufo. Aquest ripolletenc considera que el karate és un esport que es basa en el respecte i t’ajuda a controlar-te. Actualment, Rufo és Director Tècnic de l’Organització Internacional de Kyokushinkay.

Revista de Ripollet: Has organitzat un campionat de karate europeu, en què consisteix?
Cèsar Rufo: El que s’ha fet és un Campionat de Karate europeu sub-18, és a dir, de nens de 8 a 17 anys. Ho he organitzat sol però he comptat amb l'ajuda de molta gent. Jo sóc el Director Tècnic de la International Kyokushinkay Organization a Espanya, aquesta és una organització japonesa. Jo, com a tècnic aquí a Espanya, vaig demanar poder organitzar aquí un campionat europeu i finalment m'ho van concedir. Aquí també hi ha la Federació Catalana de Karate que m'ha ajudat de manera indirecta, a la vegada també m'ha ajudat una altra organització japonesa a la que pertanyem.
RdR: Quant de temps has necessitat per organitzar aquest campionat?
C.R.: Això ha estat una odissea. El mes de setembre de l'any passat vaig fer la sol·licitud per celebrar el campionat, després vaig estar negociant amb el pavelló de Ripollet a partir de novembre i fins avui he estat treballant per la preparació del campionat.
RdR: Vas tenir algun problema a l'hora d'aconseguir que el campionat es celebrés a Ripollet?
C.R.: Algun. A l'hora d'organitzar qualsevol cosa sempre surten problemes, però s'arreglen. L'Ajuntament de Ripollet té unes normes que s'han de complir, per exemple et sol·liciten uns mínims per poder concedir-te les instal·lacions. Al principi els tràmits es portaven a través d’una organització japonesa però com que no és totalment oficial hi van haver alguns problemes. Quan la Federació Catalana es va involucrar més, es van poder solucionar aquests petits problemes. Un altre problema és que és un campionat de nens al qual venen estrangers i a Espanya és més difícil que vinguin. Normalment venen nens dels països més propers, però a Espanya és més difícil. Finalment a aquest campionat venen Iraq i Iran perquè els hi subvenciona una petrolera.
RdR: Hi ha límit d'edat per poder practicar karate?
C.R.: No, tothom pot practicar aquest esport. Després clar que hi ha nivell de competició i no tothom té aquest nivell tan alt però hi ha gent que ve només per mantenir-se, per aprendre... hi ha de tot. El més important és que la gent està contenta amb aquest esport.
RdR: Potser és més habitual veure una majoria d’homes practicant karate. És un esport que té les mateixes possibilitats tant pels homes com per les dones?
C.R.: Si, tothom el pot practicar. Des de que jo tinc consciència en el món del karate sempre hi ha hagut homes i dones. Però si és cert que hi ha més homes que ho practiquen. Però sempre hi ha hagut també presència femenina.
RdR: El karate és un esport que mou molta gent?
C.R.: El kyokushinkay, que és el karate amb contacte, és l'estil que més es segueix a tot el món. Però el karate és un esport que no permet guanyar molts diners. Per aquell qui va més enllà de la pràctica al gimnàs, com és el meu cas, és dur perquè no es guanyen diners amb això, t'ha d'agradar.
RdR: És un esport dur, t'ha arribat a condicionar la vida en algun moment?
C.R.: Si, de vegades si. Quan jo em dedicava a competir havia de fer descansos quan em tocava, no sortir a segons quins llocs, no menjar segons quines coses, etc. Un cop he deixat la competició no em condiciona la dieta però igualment sempre intento mantenir-me.
RdR: Quin és el teu palmarès?
C.R.: He guanyat 6 o 7 campionats de Catalunya, els mateixos d'Espanya, 2 Campionats internacionals i un d'Europa.
RdR: A quina edat vas començar a practicar karate?
C.R.: Quan tenia 13 anys. Abans practicava diversos esports, sobretot el futbol però vaig començar a practicar karate. Quan vaig descobrir quina era la vertadera filosofia del karate em va agradar i vaig continuar. Amb el temps vaig tenir la possibilitat de ser professor i aquí estic.
RdR: Quina és aquesta filosofia del karate?
C.R.: La filosofia del karate es basa sobretot en el respecte envers els altres. És un estil de vida. El karate també t'ajuda en al teva vida personal, és una manera de canalitzar l'agressivitat.
RdR: Un cop finalitzat aquest campionat hi ha pensat de fer algun altre?
C.R.: Tot depèn de com surti el campionat. Si els resultats són positius el que es pensa és organitzar un campionat de karate europeu però destinat a persones adultes. A més, també fem a Polònia un campionat d'adults on van Domingo Quiñones i Emilio Redondo, que provenen del gimnàs Gali on jo dono classes de karate.
RdR: Fas classes de karate a molts nens, és difícil aconseguir inculcar a un nen la filosofia del karate?
C.R.: Jo sempre busco en els meus alumnes la motivació, d'aquesta manera intento que les classes mai siguin iguals. I els nens responen, fins i tot els meus alumnes saben les parts del cos en japonès i parlen una mica aquest idioma degut a les paraules que s'utilitzen al karate. Per tal que puguin aprendre aquestes coses procuro fer jocs, és a dir, fer classes dinàmiques i trivials.
RdR: Però és un esport amb moltes vessants i difícil de fer entendre als nens?
C.R.: Tot i que al principi molta gent pensi que és difícil, els nens aprenem molt i moltes coses amb el karate. Fins i tot tinc nens hiperactius a qui els metges han aconsellat que practiquin karate. Aquests nens tenen molts nervis i jo a les meves classes m'aprofito de tota aquesta energia per tal de canalitzar-la. No es tracta de fer-los estar quiets sinó d'aprofitar i canalitzar l'energia que ja tenen.
RdR: Aquesta és una part poc coneguda. El karate es va actualitzant amb el temps?
C.R.: La base d'aquest esport és mil·lenària i no es pot canviar però si la manera d'ensenyar. Has de tenir en compte l'estil de vida de cada lloc, no pots ensenyar karate aquí igual que ho fan al Japó. Ara s'ha evolucionat molt i Occident ha passat a estar per sobre d'Orient, tot i que és d'Orient d'on va sorgir el karate. Des de les olimpíades de Barcelona l'any 1992 hi ha molts espanyols en els primers llocs en esports com taekwondo o judo.
RdR: La societat associa el karate amb la lluita, creus que aquest esport compta amb una bona imatge?
C.R.: Abans hi havia més problemes que ara. La gent que no sap d'aquest esport veu el karate com lluita agressiva però en realitat el karate demana que treguis la teva agressivitat per tal de canalitzar-la i controlar-la. D'altra banda, és un esport que es pot aplicar a la teva vida i et pot ser útil, per exemple en situacions d'estrès màxim. Quan una persona va pel carrer i pateix una agressió es sent intimidada i li puja molt l'adrenalina de tal manera que no sap controlar-la. El karate és tot el contrari, és control, t'ajuda a saber com respondre davant d'aquest tipus de situacions.

Cèsar Rufo és professor de
karate a un gimnàs de Ripollet

‘Sempre busco la
motivació en els meus alumnes. Intento que les classes siguin dinàmiques’

‘El karate és control. T’ajuda a saber com
actuar davant de
situacions d’estrès màxim’