Escola de les Germanes Dominiques

De Portes En Dins:

Abans d’iniciar la descripció exhaustiva i en tota regla de l’antiga Escola de les Germanes Dominiques, farem una petita descripció del context i les causes que van portar a la instal·lació d’algunes monges d’aquesta congregació a la nostra vila, a finals del segle XIX.
Ens situem primerament en el llunyà 1830, any en què Francesc Coll i Guitar, un jove natural de Gombrèn, va ser ordenat sacerdot a Solsona. En Francesc havia passat molts anys de noviciat al seminari de Vic, on havia decidit fer-se dominicà, és a dir, de l’Orde de Sant Domènech. Un cop ascendit a sacerdot, el jove va dedicar molts anys a l’evangelització de Catalunya, en el seu paper de Missioner Apostòlic nomenat per la Santa Seu, precisament en una època en que l’Església patia una forta crisi davant l’aparició del laicisme, el liberalisme i la resta de corrents de pensament sorgides de la Revolució Francesa.
L’any 1856, el Pare Coll (nom amb que el coneixia tothom) decideix engegar un projecte per tal d'assegurar-se de la cristianització a llarg termini dels pobles per on passa. És així com funda la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, juntament amb set novícies, un 15 d'agost de 1856, fa prop de 150 anys. A partir d’aquell moment, es van començar a establir comunitats d’aquestes religioses per tot el territori de Catalunya, arribant també, molts anys més tard, a la resta de l’Estat i a part del continent americà.
Mentrestant, a Ripollet, una dona benestant que passava gran part de l’any al poble, es va assabentar de l’obra evangelitzadora d’aquesta congregació. Aquesta dona era Rosa Anglada, resident a la torre de Can Boniquet del carrer del Sol, feta aixecar l’any 1871 pel seu marit, en Baltasar Boniquet.
Donava la casualitat que la Sra. Anglada era una gran devota de Sant Domènech, i que havia arribat a nomenar-se terciària de l’orde d’aquest sant. És per això que va decidir, l’estiu de 1892, fer mans i mànigues per portar una comunitat de Dominiques de l’Anunciata a la nostra vila. La intenció era que aquesta possible comunitat s’encarregués d’una escola local de nenes com les que ja havia engegat en moltes altres poblacions.
Rosa Anglada va comptar amb l’ajuda del seu gendre Joan Vidal, i també de Joan Buxó. Després de nombroses gestions i dels pertinents permisos de les autoritats eclesiàstiques, finalment un 26 de febrer de 1983 va arribar un petit grup de germanes dominiques, que van ser rebudes a l’estació de ferrocarril Cerdanyola-Ripollet per una comissió local.

(continua la propera setmana)