Font de la Plaça
Època de construcció: 1928.
Tipologia original: Font pública monumental.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: Actual Plaça Onze de Setembre.
Descripció: Aquesta font monumental estava situada al centre geogràfic de la plaça que avui ocupa l’Auditori de Ripollet. La plaça, des que fou projectada i realitzada finals del segle XIX, s’havia mantingut totalment buida, inhòspita fins i tot, més semblant a un solar que a una plaça. Aquell gran espai, que llavors conformava la plaça urbana més gran de tot el poble, havia servit diverses vegades per a ubicar l’envelat de Festa Major.
L’operació de redisseny de la plaça, coneguda llavors com Plaça Buxó, contemplava la construcció de la font i la col·locació de parterres ajardinats a banda i banda. La intenció era la de dotar d’identitat a un lloc que fins llavors no comptava amb cap element de referència. La font s’assentava sobre una plata-
forma circular de quatre esglaons. A continuació la planta de la construcció adquiria forma d’estrella de tres puntes, essent cada punta un pedestal adornat amb una voluta i rematat amb una gran esfera. Les cares interiors de les puntes allotjaven els sortidors d’aigua, en forma de cap de lleó, i les piques que recollien l’aigua. Immediatament a sobre, un sol cos de planta hexagonal i acabat
amb un entaulament, que era rematat per una hídria, és a dir, un gran gerro
escultòric que també feia de jardinera per a diverses plantes decoratives.
De Portes En Dins:
La font que reprodueix el dibuix inferior va ocupar el bell mig de la Plaça Buxó (actual Plaça Onze de Setembre) des de 1928 fins a 1932. La construcció va ser inaugurada durant l’etapa final de la dictadura de Primo de Rivera, una època en la que tot Catalunya, i Barcelona en particular, van viure una febre constructora desconeguda fins al moment. La fita de tota aquesta dèria monumentalista van ser les instal·lacions de la Exposició Universal de Barcelona, a la falda de la muntanya de Montjuïc, un grapat de palaus, pavellons i escalinates caracteritzats per l’exagerada teatralitat de la decoració, una escala descomunal i una monumentalització que arribava a ser gratuïta.
En aquest context, es van “decorar” moltes places i llocs públics arreu del país. Per primer cop, moltes petites viles com la nostra es van permetre el luxe de tenir algun equipament ldecoratiu que tingués poca o cap utilitat. Ripollet no va ser menys, i un dia de 1928 va veure inaugurar aquesta esplèndida font en un acte que va comptar amb totes les autoritats polítiques i eclesiàstiques del poble. No hem sabut esbrinar qui va córrer amb el cost de la construcció; potser alguna personalitat local, o potser alguna partida pressupostària del govern o la diputació.
La font, que estava cridada a ser un nou símbol per als ripolletencs, va tenir, en canvi, una vida ben curta. Va ser enderrocada al cap de cinc anys, degut a la construcció, en aquell mateix emplaçament, del primer Mercat Municipal de Ripollet, ja en període de la República.