25 anys celebrant la Tardor

Quan finalitza l’estiu, el barri del Pont Vell surt al carrer per gaudir d’unes festes pròpies. Un quart se segle de convivència i col·laboració que ha fet possible que any rera any siguin millors. A més, han donat a conèixer el nom del barri més enllà de la passarel·la de vianants i de la carretera de Barcelona.

Les Festes de la Tardor del barri del Pont Vell han arribat enguany a la seva 25ena edició, això no hauria estat possible sense l'esforç de molts veïns i veïnes que han treballat voluntàriament en la seva organització i celebració. No ha estat fàcil i al llarg d'aquest quart de segle, fins i tot, aquestes festes han estat a punt de no realitzar-se, en algun moment. Malgrat tot, han mantingut la seva continuïtat gràcies a la dedicació de les persones que formen la Comissió de Festes de la Tardor.
Aquest aniversari ha arribat carregat de novetats. Una de les més importants i que ha omplert de records el barri ha estat un exposició fotogràfica que repassava els 25 anys d'història de les Festes. A més, durant l'actual edició, s'ha gravat un vídeo amb totes les activitats realitzades. Entre elles destaca la 1ª Fira d'Art i Artesania que va aplegar artesans i artistes a l'Avinguda de l'Estació. Una altra de les innovacions ha estat l'elaboració de 100 pancartes que s'han distribuït pels balcons del barri i que mostraven un motiu floral d'una rajola d'una de les cases més antigues de la zona. El mateix dibuix s'ha utilitzat per estampar samarretes d'aquesta edició de les Festes.

Donar vida al barri
"Aquesta festa té inconvenients de soroll, d'aparcaments, però gràcies a ella el barri es coneix a l'altra banda de Ripollet i a Cerdanyola. A més, abans ens coneixíem tots els veïns, però ara no, i aquesta festa serveix per això i per fer més força si hem de reclamar alguna cosa", explica el president de la Comissió de Festes de la Tardor, Jordi Felip. Ell porta 6 anys al capdavant de l'entitat i creu que una de les necessitats més immediates és disposar d'un local propi per guardar tot el material que s'utilitza en aquesta celebració: pancartes, cadires, cassoles... Josep Rifer és membre de la Comissió des de fa 22 anys i coincideix amb Felip que els hi cal un local. "Ara tenim la sort que al Carrer Nostra Senyora del Àngels queden alguns espais buits i ens els deixen, però quan estiguin tots ocupats haurem d'optar per pagar un vigilant, com fem amb els equips de so". En aquest sentit, Rifer manifesta que en els 25 anys d'història no han evolucionat i recorda com en els primers anys havien d'anar a peu a deixar el material a locals situats en d'altres carrers més allunyats. "Les primers festes eren un esforç molt gran. A les 3 de la matinada, quan s'acabava el servei de bar que teníem, havíem de desmuntar-ho tot i portar-ho al local". De tota manera, per aquest membre de la Comissió, aquesta situació és una mostra de la voluntat dels veïns i veïnes del barri, que s'implicaven més en l'organització de les Festes. Un sacrifici que, diu, ara és més difícil d'aconseguir. De tota manera, encara queden persones disposades a destinar el seu temps i dedicació perquè continuïn endavant. "Hi ha moltes persones, que no surten a les fotografies de l'exposició i que sempre estan quan els necessites. O les nostres famílies, que ens permeten estar a la Comissió i no amb ells". I no només col·labora la gent del barri, sinó també entitats com el Club de Patinatge Artístic Ripollet, que els ha ajudat amb el servei de bar; o els Trabucaires de Gràcia, que enguany han obert el correfoc dels Diables de Ripollet i s'han fet càrrec de les despeses de la pólvora i els pistons.

Festa reivindicativa
Les Festes de la Tardor van néixer com una reivindicació per demanar millors serveis i equipaments a la zona. Així es va crear una festa del barri amb uns diners gestionats pels mateixos veïns. Les subvencions de l'Ajuntament de Ripollet i de Cerdanyola i la incorporació d'atraccions de fira són algunes de les seves fonts d'ingressos. Altres maneres d'aconseguir diners són la venda de samarretes, el servei de bar i la tómbola.
Pel que fa a la ubicació, inicialment les Festes es realitzaven a l'Avinguda de l'Estació, davant de l'edifici de la Creu Roja. "Malgrat que semblava difícil tallar un carrer ample i amb tant de trànsit, després del primer any semblava com si s'hagués fet tota la vida", diu Rifer.
D’aquells temps també s’enrecorden molt bé el Daniel García i la Mari Solà, que porten més de 20 anys a la Comissió. Ella i la seva llibreria es converteixen sovint en el punt de referència per a tots els que participen en l’organització. Ambdós han realitzat tot tipus de tasques dins de les Festes: al bar, cuinant les migas, fins i tot, cantant les boles del bingo popular. A més, tots dos coincideixen que tenim Festes de la Tardor per a molts anys i que milloraran en cada edició. “Esperem arribar al 50 aniversari. Per molts entrebancs, al final sempre surt l’amor pel barri”, afegeix el president de la Comissió.

Cuinant les migas cordoveses

Molt de públic a l’actuació d’havaneres

Una de les paradetes de la Fira d’Art i Artesania

Veïns mirant l’exposició dels 25 anys