‘Les Festes de la Tardor van néixer com una reivindicació’

Cada any, quan la calor comença a marxar el barri de Can Tiana-Pont Vell engalana els seus carrers per gaudir de les Festes de la Tardor. Paco Soria és membre de la comissió organitzadora de les festes des que es va celebrar la primera. Aquest any a més hi ha un motiu més de celebració i és que les Festes de la Tardor han arribat al seu 25è aniversari. Soria destaca que durant tres dies el barri canvia totalment el seu aspecte: el trànsit dóna pas a les llums i la música.

Revista de Ripollet: Aquest any les Festes de la Tardor fan 25 anys. Què suposa això?
Paco Soria: És important pel fet de dir que han passat 25 anys des que es va fer la primera festa i això és molt de temps. A més han passat moltes coses al barri, al poble i la trajectòria de les festes ha anat evolucionant.
RdR: Quin tipus d'evolució han experimentat?
P.S.: Si comparem les primeres festes amb les d'ara tampoc hi ha hagut molts canvis, el que més ha variat ha estat el pressupost i la implicació de les administracions. Abans la implicació d'aquestes era molt per sobre. Ara, tot i que sempre es vol més del que donen, almenys les administracions assumeixen que són unes festes consolidades i per tant, destinen més diners. D'altra banda, també destinen més infrastructures que és molt important. L'any passat per primera vegada vam posar una carpa, la gent es pensa que la va posar l'Ajuntament però en realitat va ser pagada per la Comissió de Festes de la Tardor. Aquest any si que és l'Ajuntament qui facilita aquesta infrastructura. També han crescut les entitats associatives com els Vailets, Diables o l'Esplai la Gresca i s'han involucrat en la preparació de les festes.
RdR: En quant al pressupost el canvi ha sigut a millor?
P.S.: Si. Els recursos amb els que comptaven nosaltres al principi eren el bar, la tómbola i el poc que ens donaven els ajuntaments. A mida que han passat els anys tot ha pujat de preu i també les dotacions. Però tot i això penso que les administracions haurien de fer un esforç i una valoració real del que signifiquen les festes per aquest barri i les poblacions de Ripollet i Cerdanyola. Haurien de donar una mica més de qualitat a les festes i els diners ajuden a això, no és el mateix portar una orquestra de 1000 euros que una de 3000 euros. Nosaltres sempre hem d'ajustar el que fem en funció del pressupost de que disposem. Però el més important és que són festes de carrer.
RdR: Com es van començar a fer les Festes de la Tardor?
P.S.: Aquí al barri cap als anys 70 hi havia una associació de veïns que tenia una funció reivindicativa, es buscaven millores pel barri pel que fa l'ambulatori, el parc, les zones verdes... La qüestió festiva s'introduïa en les reivindicacions, quan demanàvem un parc pel barri doncs organitzàvem una festa. Quan va arribar la democràcia, la gent que estava a les associacions de veïns es va presentar a les eleccions i molts d'aquests van arribar a l'ajuntament. Llavors la gent creia que si hi havia un ajuntament democràtic no feien falta les associacions de veïns. A més les associacions de veïns abans havien de subsistir amb els diners que pagaven els socis, l'ajuntament no donava res. Va arriba un moment en que l’associació va desaparèixer perquè no hi havia prou diners. Però l'aspecte festiu no va desaparèixer, la gent que vam voler vam continuar i així van sorgir les Festes de la Tardor.
RdR: Tu ets a la Comissió organitzadora des d'aquestes primeres festes?
P.S.: Si, estic des de l'inici, pels volts de l'any 1981. Si mirem els programes de festes el 'Paco' hi és present. No m'he perdut cap festa. Recordo que la primera festa també va ser una reivindicació perquè l'ajuntament democràtic no feia cap acte aquí quan es celebrava la Festa Major de Ripollet. Nosaltres vam pensar que si no ho feien ells ho faríem nosaltres. Així que les Festes de la Tardor van néixer com una reivindicació.
RdR: Què suposen pel veïns aquests dies de festa?
P.S.: Suposo que cada veí és una història però jo durant la festa veig que la gent s'ho passa bé i ocupa el carrer. Durant 363 dies a l'any per aquest carrer passen molts cotxes i autobusos, hi ha molta contaminació en canvi durant tres dies aconseguim canviar l'aspecte del carrer. La gent pot caminar pel carrer tranquil·lament.
RdR: Però tot i això sempre hi ha un grup de gent que troba problemes en quant a soroll, talls de trànsit...
P.S.: Si això passa a tots llocs. Nosaltres intentem tenir-ho controlat, per exemple intentem que divendres a les dues de la matinada ja no hi hagi soroll, dissabte una mica més tard i el diumenge a les onze de la nit ja intentem estar fora. Sempre hi algú a qui molesta el soroll però la gent ha d'entendre que només és una vegada a l'any, ho ha de comprendre.
RdR: Quan es comencen a organitzar les festes?
P.S.: Nosaltres al gener o febrer ja comencem a fer coses. Però la festa té un esquema i hi ha actes que sempre hi són com el correfoc, les havaneres, la xocolatada... A partir d'aquí es van introduint elements nous, per exemple l'any passat es va fer teatre. Però estem també molt limitats pel que fa a l'espai, hi ha coses que no es poden fer perquè només tenim el carrer i s'han de repartir els actes.
RdR: Amb motiu del 25è aniversari hi ha actes especials?
P.S.: Si, hem intentat plasmar la història de les festes a través de la fotografia fent una exposició al carrer on es podran veure fotos d'aquests 25 anys de festa. A més, farem una projecció d'aquestes fotos. Una altra novetat és que farem una fira d'artesania.
RdR: Quin és per tu l'acte més característic de les Festes de la Tardor?
P.S.: A mi el que més m'agrada és el dissabte al vespre amb les havaneres, el correfoc... Després del correfoc tothom baixa cap al parc per poder veure els focs d'artifici. És un moment on hi ha molta gent, veus que la gent surt al carrer.
RdR: Tu ja no vius al barri?
P.S.: No. Sempre he viscut al barri però fa deu anys que vaig canviar de barri però he continuat aquí vinculat a Can Tiana. Pel que fa a la organització de les festes he de dir que aquest any ho vull deixar, però no dir adéu i deixar a la gent plantada sinó que en comptes d'estar al davant estaré al darrera. Si la gent em demana consells els hi donaré i els dies de la festa doncs estaré treballant però com un veí més. Crec que tampoc és bo que la mateixa persona estigui sempre al capdavant.
RdR: Arriba un moment en que tot això cansa?
P.S.: No, no és per cansament. Mai és bo que una mateixa persona estigui al capdavant d'una entitat, cal que entri gent nova perquè jo tinc un esquema de festa i és molt difícil que surti d'aquesta òptica. A mi m'espanten segons quines coses noves, perquè molts llencen la proposta però després t'hi trobes sol i això fa que et decantis per allò més fàcil, pel que saps que funciona. Crec que són festes de carrer però que es poden anar retocant per exemple pel que fa als actes del joves.
RdR: Què diries a aquells que no coneixen les Festes de la Tardor, què s'hi trobaran?
P.S.: Animo a la gent a que deixi el cotxe aparcat i es doni una passejada cap aquí, només de veure l'ambient que hi ha al carrer ja tindrà suficient. Després que agafi el programa d'actes i intenti venir quan hi hagi coses que li agradin, trobarà actes de tot tipus.

Paco Soria és
membre de la Comissió de Festes de la Tardor des dels seus inicis

‘Les Festes de la Tardor són festes de carrer però crec que es poden anar retocant’

‘Les administracions
haurien de fer una
valoració real del que
significa aquesta festa’