Molí d'en Rata (III)

De portes endins

(prové de fa dues setmanes) Cap al 1890 trobem documentat a un tal Josep Badaló i Rovira com a arrendatari del molí. I finalment, des de 1904, trobem a la família Gasol com a llogaters i responsables del funcionament del molí, essent ells l’última nissaga que l’habitaria i en tindria cura. El primer membre capdavanter de la família fou en Martí Gasol i Clos, que ja havia fet de moliner uns anys abans en un altre molí de Ripollet: el Molí de l’Ametller. Més tard, el fill de Martí, en Jaume Gasol i Verdaguer, va prendre el relleu al capdavant del Molí d’en Rata. I passats una anys se n’encarregà la filla de Jaume, Rosa Gasol Padró, juntament amb el seu marit Jaume Miret.
Amb el progressiu abandonament del conreu de blat i cereals a les nostres contrades els canvis en la forma de vida i l’incipient costum de comprar el pa ja fet van fer minvar l’activitat del molí, que cap als anys 50 ja estava quasi completament aturada. Amb tot, els Miret-Gasol van continuar vivint a la finca, fins que l’any 1975 es van traslladar a una residència més confortable del casc urbà.
Pel que fa a la propietat del molí, podem dir que va formar un tot indissoluble amb la resta del patrimoni dels Clos fins a la mort de l’últim membre de la saga, l’Ezequiel Clos, nét del primer propietari del molí, en Bartomeu Clos. Quan Ezequiel va morir, l’any 1951, sense descendència, tot el seu patrimoni de terres de conreu va anar a parar a d’altres mans, essent poc a poc disgregat i urbanitzat.
El molí i una petita extensió de conreu, però, van “sobreviure”, tancats entre tres carrers i rodejats per la progressiva extensió del nucli urbà. Sortosament, el molí i el seu entorn més immediat van ser comprats per l’Ajuntament l’any 2000 a l’empresa immobiliària propietària, que va renunciar a urbanitzar-hi. Cinc anys de treball del Consistori han donat com a resultat el Centre d’Interpretació del Patrimoni, que poden visitar i jutjar vostès mateixos a partir d’ara, un cop inaugurat.
Per últim ens limitarem a comentar les dues hipòtesis que coneixem sobre l’origen del nom popular Molí d’en Rata, que va arribar a substituir el seu primer nom de Molí d’en Clos. Primerament tenim la de l’historiador Manel Mogas, que parla de l’existència d’un antic moliner de l’edifici, no identificat, que tenia una nombrosa descendència, un grapat de canalla coneguts com “les ratetes” i que, per extensió, atorgarien al seu pare el mot “d’en Rata”. Per altra banda, en Jaume Miret i Gasol, fill dels últims moliners, defensa que el nom prové del grapat de ratolins que antigament corrien pels conreus del voltant del molí.