‘Les havaneres són molt més que ‘El meu avi’, hi ha més cançons boniques’

Quan fa olor de rom cremat és probable trobar a prop un grup d'havaneres i és que una cosa i altra estan estretament lligades. El ripolletenc Lluís Giménez forma part del grup d'havaneres Aires del Vallès des de fa un any, tot i que assegura que mai abans havia pensat cantar aquest tipus de música. Creu que igual que li passava amb ell, hi ha un gran desconeixement pel que fa a les havaneres. Per aquesta raó considera que s'hauria d'aconseguir ampliar més la temporada i, per què no, tenir també havaneres a l'hivern.

Revista de Ripollet: Com vas entrar en contacte amb Aires del Vallès?
Lluís Giménez.: Perquè un dels cantants d'Aires del Vallès és un company meu de feina. Ell sabia que jo cantava, que havia estat en corals i em va proposar d'entrar.
RdR: Però abans no t'agradaven les havaneres?
L.G.: Mai, les escoltava per força perquè feien concerts davant de la casa on vivien els meus pares. Les havaneres no em cridaven l'atenció, no havia pensat mai en cantar-ne. Coneixia 'El meu avi' i l'havia cantat, com tothom haurà fet alguna vegada quan està de festa, però per mi no era probable cantar havaneres.
RdR: Però vas acceptar la proposta...
L.G.: Si, vaig decidir provar-ho perquè al cap i a la fi és cantar i a mi m'agrada cantar. A més, també em van avisar que les havaneres són molt més que 'El meu avi'. Aquesta cançó és la que més coneix la gent i la que espera però hi ha moltes més cançons boniques.
RdR: Preteneu mostrar doncs que hi ha molt més que dues cançons conegudes...
L.G.: Els principals grups d'havaneres, amb més prestigi es neguen a cantar 'El meu avi' i canten cançons que no tothom vol. Això ho acostumen a fer grups de Girona. Tothom vol ampliar i cantar cançons noves però es clar, també hem de fer cas al públic perquè és qui et ve a veure. El públic accepta que cantis cançons noves però vol sentir també les de sempre.
RdR: Què feies abans d'entrar a formar part d'Aires del Vallès?
L.G.: Primer vaig estar a la Coral de Cerdanyola i després a la Coral del Conservatori de Sabadell. De sempre m'havia agradat cantar, a més a més a la meva família hi ha molta tradició, els meus pares ja cantaven així que és una cosa que segueixo des de petit. Recordo que també el meu avi cantava i jo m'animava amb ell. Als 14 anys vaig fer el meu primer concert amb la Coral de Cerdanyola, però de més petit ja cantava i em gravava en una cassette.
RdR: Tu tens els teus estudis de música, consideres que és essencial tenir estudis per poder tirar endavant en el món de la música?
L.G.: És necessari. Jo al conservatori vaig començar a estudiar música i vaig veure que hi havia gent molt preparada i jo em veia cohibit. Si ets una persona a qui agrada la música hi ha coses innates però hi ha d'altres que no, que s'han d'aprendre. Hi ha persones que tenen facilitat per estudiar i treballar molt a les classes, a mi com que no m'agradava molt el fet d'anar a classes doncs feia molt de treball a casa, estava més bé al meu entorn. D'altra banda, el meu germà, que també estava a la Coral, ha estat un suport molt important per a mi. Qualsevol dubte que jo tenia o quan no em refiava de mi el meu germà m'ajudava, a més d'altres persones. Els meu germà ha estat per mi com un mite, jo creia que cantaria millor quan ell m'animava.
RdR: Com a membre d'un grup d'havaneres, que diries que és l'essència d'aquest tipus de cançons?
L.G.: L'entorn català, la música catalana tot i que les havaneres no han de ser estrictament catalanes. Però és un tipus de cançons diferents al cant coral, hi ha molts estils. La llàstima és que la gent jove no està lligada a les havaneres, jo m'incloc perquè abans em passava el mateix. Crec que fins que no sents realment havaneres no saps el que hi ha dins.
RdR: No es promou prou aquesta part de la cultura catalana?
L.G.: No és ben bé de la nostra cultura perquè prové de Cuba i altres llocs però es cert que les hem fet nostres, sembla que quan cantem 'El meu avi' vinguin ganes de dir: Visca Catalunya! Però hi ha moltes altres cançons emotives que no són estrictament havaneres catalanes. Aquí a Ripollet es fa només una cantada d'havaneres i és a l'estiu, perquè no fer-ne una a l'hivern? Hem d'aconseguir que la temporada s'ampliï o no s'acabi. Hi ha molts grups que estarien disposats a venir a tocar. Penso que es pot arribar a marginar una mica els grups d'havaneres.
RdR: Música i rom cremat són els dos ingredients bàsics d'un concert d'havaneres, es crea un clima especial...
L.G.: Si, és un clima més familiar que en altres tipus de concerts. El públic que acostumem a tenir és gent gran perquè com he comentat abans, la gent jove està per altres coses. És potser la incultura de desconèixer, el no conèixer fa que no hi vagis.
RdR: Com ha estat aquest primer any amb Aires del Vallès?
L.G.: Entrar jo al grup ha suposat un petit canvi pel fet que sóc més jove. D'altra banda, com ja he dit jo treballo amb un dels membres del grup des de fa 9 anys i ja ens aveníem molt. Amb la resta dels membres del grup he connectat molt. Tots tenim ganes de fer moltes coses perquè considerem que s'ha de tenir la ment oberta. Jo sóc una persona inquieta, m'agrada pujar a l'escenari i passar-ho bé. Intentem que no només siguin cantar havaneres sinó que també parlem amb el públic, expliquem la cançó, si surt una broma doncs l'expliquem i en definitiva no ser de cera. No estem a l'escenari per fer la feina perquè ens paguen sinó per gaudir, tot i que a més et paguin. Nosaltres pretenem que la gent que ve a escoltar-nos gaudeixi.
RdR: Es podria dir que intenteu trencar els motlles rígids que hi ha quan algú pensa en un grup d'havaneres?
L.G.: Si, pretenem ser un grup d'havaneres però ampliar-ho a més camps. No pujar i cantar 'El meu avi' i quatre cançons més sinó donar a conèixer que hi ha moltes coses més.
RdR: Durant la passada Festa Major Aires del Vallès va actuar a Ripollet, va ser per tu un concert especial?
L.G.: Si, va venir molta gent. Vaig veure moltes cares conegudes i això agrada. A més l'altre grup que va venir va ser Boira de Lleida amb qui tenim molta relació, ells ens ajuden a nosaltres i nosaltres a ells.
RdR: És difícil viure com a cantant d'havaneres?
L.G.: És difícil però té molt a veure la promoció que es fa cada grup. El problema és que hi ha gent que sempre crida als mateixos grups. Hi ha grups mítics que si que poden venir a cantar aquí però després nosaltres no podem anar a cantar al seu lloc perquè ja estan ells. Nosaltres pensem com ens poden dir que volen un grup però no el nostre quan encara no ens han escoltat. No vull dir que siguem ni millor ni pitjors però tothom ha de tenir oportunitats, nosaltres reconeixem els bons grups que canten bé però no entenem que es tanquin portes a la resta de grups.
RdR: El teu futur continuarà a Aires del Vallès?
L.G.: He tingut altres ofertes, cosa que no em passava abans. Per exemple m'han ofert cantar en una orquestra, podria guanyar més diners però he dit que no perquè jo valoro el tema personal i la meva feina, haig d'acoblar les dues coses. A Aires del Vallès em sento bé amb les persones que estic, m'agrada això, per què canviar-ho?

Lluís Giménez i el seu grup Aires del Vallès van actuar a la Festa Major d’enguany

‘Si ets una persona a qui agrada la música hi ha coses innates, però
d'altres s'han d'aprendre’

‘Venen ganes de dir Visca Catalunya!, però les
havaneres no són ben bé de la nostra cultura’