‘A les festes majors d’abans es vivia més la festa al carrer’

Són moltes les anècdotes que s'expliquen sobre les festes majors d'anys enrere. Però, com eren aquelles festes? Joan Miralles va formar part durant anys de la comissió encarregada d'organitzar la Festa Major de Ripollet. Miralles assegura que abans es feia més festa al carrer i lamenta que ara a molts carrers del poble no es noti que s'està de Festa Major. Una de les poques coses que no ha canviat entre aquelles festes i les d'ara és la visita de la pluja.

RdR: Vostè formava part de la Comissió de Festa Major...
Joan Miralles: Jo era membre de la comissió degut a que pertanyia a la directiva del Club de Futbol Ripollet. Antigament encara que estava el suport de l'ajuntament, la composició de la Comissió de Festa Major estava formada pel Club de Bàsquet Ripollet, el Club de Futbol Ripollet i altres entitats, però abans no hi havia tantes entitats com ara.
RdR: Aquesta comissió tenia total llibertat en tots els aspectes d'organització de la festa?
J.M.: Sempre ho organitzàvem nosaltres, assessorats pel representant d'artistes Ricard Ardèvol que era un home molt competent en el món de l'espectacle de llavors. Nosaltres triàvem i deixàvem de triar els diferents actes de la festa major. Però sempre tot amb la supervisió de l'alcalde del moment, així com del Consell de Cultura i Esports.
RdR: A l'hora de pensar què fer per la festa major del poble, quin era el principal objectiu que buscaven?
J.M.: El principal objectiu era que la gent s'ho passés bé, no buscàvem res més. A part de que si guanyàvem diners doncs millor, perquè aquests diners eren per repartir entre les diferents entitats esportives.
RdR: Quins actes troba a faltar a la Festa Major actual?
J.M.: Un munt. Llavors es vivia la festa al carrer molt més que ara. Hi havia 'pasacalles', bandes de música, tocs de diana cada dia al matí, hi havia la banda de la Creu Roja i d'altres bandes que venien, es feia dansa al migdia, també hi havia el ball de la canalla.
RdR: Com es va anar descomponent aquesta Comissió organitzadora de la Festa Major?
J.M.: Tot això va començar a desaparèixer durant els primers anys de la democràcia, és a dir, ara fa 25 anys. Abans es feia l'envelat i disposàvem només de 313 'palcos'. La gent es va començar a queixar dient que sempre tenien els 'palcos' les mateixes persones i demanaven que es fes un sorteig. A partir d’aquí va ser quan tot va començar anar malament.
RdR: Dins d'aquests programes sempre hi havia presència de cantants importants dins el món de la música?
J.M.: En quant a artistes, els millors del moment a Espanya venien a Ripollet. Per aquí ha passat La Trinca en el seu bon moment, Lola Flores, Rocio Jurado, Rocío Durcal, Joan Manuel Serrat, Peret... Sempre hi havia l'artista del moment com a capdavanter i a més també es portava un espectacle de 'vedette' amb el seu quadre de ball. Però sempre hi havia una figura nacional al programa.
RdR: Això suposava una gran despesa...
J.M.: En consonància això valia el mateix que pot costar ara. Però nosaltres teníem els diners obtinguts dels 'palcos' de l'envelat. Aquests 'palcos' eren com una herència, potser provenien dels avis i d'un any per l'altre ja es venien.
RdR: Què era concretament i que es feia a l'envelat?
J.M.: L'envelat era el lloc on es feien els actes, començava a funcionar el dissabte al matí, ja que abans la Festa Major era de dissabte a dimarts. Era un recinte cobert. El diumenge a la nit es feia espectacle o ball, el dilluns hi havia dansa al migdia que era quan els homes i dones treien els seus millors vestits, no es podia anar al ball de qualsevol manera. Després a la nit també es feia ball o espectacle. Per últim el dimarts es tornava a fer dansa al migdia i a la nit el ball de gala, que era el ball de confetti. No hi havia cap festa major en tota la comarca de Barcelona que gastés més confetti que Ripollet. Totes les persones que assistien feien festa amb el confetti, la gent gaudia tota la nit. Com a anècdota recordo que en el moment de l'espectacle no hi havia gairebé ningú dins l'envelat i els artistes es posaven nerviosos però al cap de mig hora estava ple: 1300 cadires a la pista del pavelló, que és on fèiem l'envelat els últims anys, i els 'palcos' plens.
RdR: Abans es feia més festa al carrer?
J.M.: Si, jo fins i tot he arribat a fer concursos de cervesa enmig de la Rambla de Sant Jordi. Però al començar la democràcia m'ho van fer treure perquè deien que bloquejava la Rambla. Jo amb aquest concurs no buscava cap benefici, només fer un acte més.
RdR: Considera que en general falta una mica d'originalitat en els programes de festa major?
J.M.: Si, calen més actes per cridar l'atenció de la gent. Falta algun concurs de bandes de música, d'havaneres... per tal d'atraure a la gent. Per exemple quan es fan les sardanes la Rambla s'omple, això demostra que a la gent li agrada, doncs això es podria potenciar. També es podrien posar les paradetes ambulants en un lloc més cèntric per encaminar a la gent cap dalt i no tenir el centre del poble buit. El principal problema és que quan puges cap amunt els carrers no tenen aspecte de Festa Major. A més s'han de pensar espectacles per a tot el poble. Actualment hi ha alguns actes que estan pensats per la gent de fora. Per exemple d'un concurs d'havaneres, de sardanes o un concert d'una banda hi ha una proporció més gran de la població que en pot gaudir. En canvi la proporció de gent del poble que gaudeix dels concerts que es fan ara divendres i dissabte crec que és inferior. O per exemple en comptes de fer vermut per la gent gran, perquè no fer un vermut per a tothom?
RdR: L' actual ubicació del recinte firal ha estat també un tema de discussió, considera que hi ha altres opcions?
J.M.: Crec que potser hi podrien haver altres zones, com el polígon industrial darrera del carrer Balmes. Però en cas que només es pogués ubicar a la zona actual dels Pinetons el que caldria seria potenciar els carrers que arriben fins dalt per tal que es noti que tot el poble està de Festa Major.
RdR: I en quant al pressupost?
J.M.: Avui hi ha tendència a pensar que tot ha de ser gratis i si tu vas a altres fires t'adones que realment l'únic que és gratis és el passeig pel recinte firal. Per exemple a la Fira d'Abril has de pagar per entrar a les casetes. Hem de procurar que les entitats del poble puguin fer certàmens o concursos, fer un intercanvi amb altres grups d'animació, de 'xarangues', etc. S'ha de saber buscar l'aspecte econòmic per poder tenir pressupost.
RdR: Abans venia més gent de fora per gaudir de la Festa Major de Ripollet?
J.M.: La Festa Major de Ripollet era molt important. No hi havia ningú de la zona del Vallès que no deixés de venir un dia. Els dissabtes la gent de Masrampinyo venia a peu a la festa, igual que nosaltres anàvem a la seva l'1 de Maig.
RdR: La pluja s'ha convertit en una visitant habitual de la Festa Major de Ripollet, abans també era així?
J.M.: Si, sempre ens ha visitat. Recordo que un any es va fer l'envelat al Parc dels Mestres i va ploure cada dia però la gent estava amb paraigües dins l'envelat. A més quan parava de ploure a la una de la nit la gent sortia i com podíem trèiem l'aigua de l’envelat. Fins i tot he arribat a veure cotxes d’atraccions carrer avall portats per l’aigua de la pluja.

Joan Miralles
formaba part de
la comissió que
organitzava la Festa Major de Ripollet

‘La festa de Ripollet era molt important, no hi havia ningú del Vallès que no deixés de venir’

‘Hi ha tendència a
pensar que tot ha de ser gratis quan en realitat a altres fires no és així’