Molí d'en Rata

Any de construcció: 1825.
Tipologia original: Molí de farina
Estat actual: Restaurat i reconvertit en equipament municipal.
Situació: Illa limitada pel carrer de Magallanes, la Ctra. de Santiga i el carrer Molí d’en Rata.
Descripció: Tot i ser bastit a inicis del segle XIX, el molí presenta l’estructura tradicional amb que han estat construïts els molins fariners des de l’Alta Edat Mtijana. És a dir, un estructura d’un sol cos amb coberta de teula àrab d’un sol vessant, que allotja una planta baixa per a la maquinària, un primer pis que fa de vivenda per al moliner i la seva família, i unes golfes. També seguint els costums centenaris, el molí va ser situat en un desnivell del terreny per tal de fer caure l’aigua des de certa alçada.
L’aigua era subministrada en aquest cas pel Rec Monnar, que a l’arribar al Molí d’en Rata s’emmagatzemava en una bassa annexa a la façana posterior. Des d’allà, l’aigua passava a la planta semi-soterrània, que al caure produïa la força necessària per a fer rodar la maquinària (la propera setmana descriurem detalladament aquest mecanisme). L’aigua finalment era desguassada, corrent rec avall en direcció al següent molí, el Molí d’en Buxó.

La senzillesa d’aquesta construcció, així com el fet de que sempre s’ha limitat a la producció de farina, l’ha preservat d’ampliacions agressives i reformes modernitzadores, com en el cas dels molins de paper-cartró. Així, quan va cessar l’activitat productiva, el Molí d’en Rata va quedar en desús, congelat en el temps com un vestigi del passat, amb l’única funció d’emmagatzemar quatre eines de camp per a les hortes que l’envolten. A la dreta, una imatge que dona fe de l’aspecte del molí .

(continua la propera setmana)

De portes endins

El 19 de juliol de 1825, es concedeix a Bartomeu Clos i Braut un permís per a construir un molí per a moldre gra dins de les terres del seu mas, Can Clos Vell, tot aprofitant que el Rec Monnar les travessava. Però la comunitat de regants, que llavors controlava l’ús del rec, tenien reticències a l’hora de permetre l’entrada d’un nou usuari del rec, per por a no perdre part del cabal d’aquest, que ja era força minso. I encara van acabar oposant-se frontalment al projecte de Bartomeu Clos quan aquest es va negar a col·laborar econòmicament en la construcció d’una mina d’aigua que havia d’aportar més cabal al rec.
Tots aquests maldecaps van endarrerir fins al 1859 l’inici de l’activitat farinera al molí, quan l’edifici ja havia passat a mans del fill de Bartomeu, en Josep Clos, advocat de professió. Des d’aquells primers anys, el molí sempre va ser llogat a una o altra família que el regentava, a l’hora que residia al pis superior de l’edifici. La primera família llogatera del molí de la que tenim notícia és la de Joaquim Pujol, en 1880.
(continua la propera setmana)