‘L’assistència pública a nivell de salut mental està saturada’

Cada vegada la psicologia té un paper més important a la nostra societat. La psicòloga Meri Levi va ser una de les pioneres en posar en marxa un centre de salut mental públic a Ripollet. Levi ha estat 18 anys oferint el servei de psicologia al CAP II de Cerdanyola-Ripollet. Ara ha començat a treballar en un projecte basat en xerrades i dinàmiques de grup que busca la prevenció davant els problemes actuals. Meri Levi assegura que continua tenint passió per la seva professió i vol continuar ajudant a la gent.

Revista de Ripollet: L’època en què vas decidir estudiar psicologia encara no era una carrera amb tradició. Què et va portar a estudiar-la?
Meri Levi: Jo sempre he estat vocacional. Quan era petita escoltava a la gent gran i pensava que el que deien no era el que realment passava, pensava que sempre hi havia més del que deien. Acostumava a interpretar. Després m'he dedicat a treballar sobre això: que és allò que està dient la gent tot i que sembla que no ho diu.
RdR: La incorporació al món laboral va ser difícil?
M.L.: Només feia deu anys que es feia aquesta carrera, jo sóc la col·legiada 1075, érem pocs. Per aquesta raó els psicòlegs encara teníem treball, ara és una mica més difícil. Jo vaig entrar a fer pràctiques a l'Ajuntament de Ripollet, avui dia la gent no té facilitats per fer pràctiques.
RdR: Després de les pràctiques, vas ser contractada per l'Ajuntament de Ripollet. Quin tipus de feina feies?
M.L.: La Diputació de Barcelona estava fent un projecte sanitari molt important, sobretot a nivell de salut mental creant dispositius de salut mental alternatius. Fins aquella època la Seguretat Social atenia les patologies mentals amb medicació i a partir del projecte es van posar en marxa noves pràctiques. Vam tenir l'oportunitat d'entendre la patologia, d'escoltar. A Ripollet vam crear el departament de Salut Mental junt amb els departaments de psico-pedagogia, planificació familiar i serveis socials. Però el servei de salut mental va anar desapareixent.
RdR: Per quina raó va desaparèixer?
M.L.: Només vaig quedar jo perquè tothom va anar marxant, tenien altres propostes. Demanda sempre hi va haver però no la podíem fer front perquè cada vegada érem menys. Després vam passar al CAP II jo i un altre metge que finalment també va marxar.
RdR: Així quan desapareix aquest centre de Salut Mental passes a oferir el servei de psicologia al CAP II de Cerdanyola-Ripollet?
M.L.: Si, el CAP II té 19 anys, el vam obrir un grup de gent entre els que estava jo. Jo no tenia altres propostes i com que m'anava bé l'horari que tenia vaig decidir quedar-me. Vaig voler continuar tenint unes hores dedicades a l'assistència pública, era una manera de no perdre el contacte amb la realitat.
RdR: Són molt diferents els pacients que passen per la salut mental pública als que van a una consulta privada?
M.L.: Totalment. Jo a la pública he atès sectors de població molt deprimits, gent que mai podria anar a una consulta privada. He tingut contacte amb unes realitats socials molt diverses. Això m'ha fet connectar amb situacions que mai havia imaginat per aquesta raó la meva experiència a la pública ha estat molt fructífera. També he de dir que la meva experiència a Ripollet ha estat molt important, per mi Ripollet ha estat un dels llocs més importants en la meva vida professional.
RdR: Com recordes els inicis del Centre de Salut Mental que vau crear a Ripollet?
M.L.: Va ser una meravella. Érem una generació molt ideològica. Jo vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona, que és una universitat compromesa. Nosaltres érem gent molt rebel però en el bon sentit, volíem un món millor, més just. Potser la repressió franquista ens va fer aflorar aquests sentiments. Per tot això l'experiència d'obrir un centre de salut mental a Ripollet va ser nova, el nostre eslògan era donar una assistència de qualitat a la sanitat pública. Això ho he continuat mantenint, he estat 18 anys atenent els meus pacients durant mitja hora cada setmana que és el mateix que pot oferir una consulta privada. Continuo sent una idealista però sempre dins de les meves possibilitats. Tinc compromís amb el meu treball.
RdR: Al gener d'aquest any vas deixar d'oferir el servei de psicologia al CAP II però continues treballant a Ripollet. En quin projecte estàs ara?
M.L.: Ara estic situada a l’Ajuntament de Ripollet. Es tracta de xerrades o dinàmiques de grup dirigides a pares, mestres, joves i altres sectors de la població. Ara he organitzat dos grups de gent amb fibromiàlgia. A les escoles també he donat xerrades sobre sexualitat. Col·laboro amb totes les forces vives de la població, sóc un recurs que es pot utilitzar de moltes maneres: prevenció, informació, etc. A mi el que m'interessa és poder ajudar gent amb problemes.
RdR: Després de tants anys dedicada a una feina, el canvi ha estat molt gran?
M.L.: Si, a més m'ha costat deixar de fer una cosa que m'encantava però sobretot m'ha preocupat la responsabilitat amb els meus pacients perquè he deixat un buit de gent, ja no està el servei que jo proporcionava. L'assistència pública a nivell de salut mental està molt saturada, jo estava donant un servei de luxe. Però estic il·lusionada amb el nou projecte perquè crec que també puc ajudar molt, hi ha molta feina a fer.
RdR: Quin és l'objectiu principal d'aquest nou projecte?
M.L.: Es tracta de donar un servei per tal que la població pugui fer front als seus propis problemes. Per exemple els problemes de 'bulling' escolar, els maltractaments, la falta d'atenció a l'educació... La societat està en un moment complicat i aquest servei busca la prevenció davant dels problemes que ens envolten. Busquem donar eines a pares, mares, nens... per tal que es pugui evitar la violència que per exemple hi ha a nivell escolar.
RdR: Creus que aquests problemes, com per exemple el 'bulling', ja existien o són totalment nous?
M.L.: Crec que sempre hi ha hagut alguna cosa però ara l'enfonsament de la família ha tingut conseqüències sobre això. Potser ja existien aquests problemes però arrel de la situació actual en què ens trobem han augmentat.
RdR: En aquest context el paper del psicòleg és cada vegada més important?
M.L.: Si. Recordo que als inicis a l'ambulatori la gent venia acomplexada per si el consideraven boig per venir a la meva consulta. Però cada vegada ha anat augmentat el número de pacients i disminuint els complexos. Això a la vegada em dóna una mica de por perquè al final sembla que la gent no pugui tenir recursos naturals per abordar els seus problemes. S'està fent un cert abús i això tampoc m'agrada perquè crec que no tots els problemes requereixen ajuda psicològica, tinc una posició una mica crítica en aquest punt. Per exemple quan uns pares es separen el primer que fan és portar el fill al psicòleg abans de veure com ho viurà el nen. Primer cal deixar que les coses segueixin el seu curs natural i després si cal, doncs acudir al psicòleg.
RdR: També prestes servei de psicòloga a un grup de toxicòmans a Rubí. Com és aquesta vessant?
M.L.: Treballo en un equip de metges i psicòlegs clínics. Tenim pacients addictes a les pastilles de disseny, la cocaïna, l'heroïna i altres drogues. Hi ha patologies duals, fins i tot gent amb psicosis. Com a psicòloga he de dir que és molt difícil treballar amb toxicòmans perquè què li pots donar tu que no li doni la droga? És dur i es difícil veure resultats perquè tenen moltes recaigudes.

Meri Levi fa
aproximadament
30 anys que
es dedica a la
psicologia

‘El nostre eslògan era donar una assistència de qualitat a la sanitat pública’

‘Abans la gent venia acomplexada per si el consideraven boig per venir a la consulta’