Cal Fuster

Any de construcció: 1896.
Tipologia original: Casal residencial, bastit entre mitjeres, de tres cossos.
Estat actual: Desaparegut.
Situació: Revolt del carrer Padró, a tocar de l’església de Sant Esteve.
Descripció: La construcció d’aquest immoble s’emmarcava en el primer període d’arribada d’estiuejants barcelonins al nostre poble. Les residències bastides per aquests estiuejants pioners presentaven una tipologia força rural encara, influenciades per les cases de llauradors del seu entorn.
Tot i això, Cal Fuster presentava ja certs detalls de confort, propis de residències de benestants, sobretot al seu interior, que per desgràcia ja no hem estat a temps de visitar. Amb tot, quasi podem assegurar la seva distribució interior, ja que reproduïa un model constructiu molt comú: planta baixa per a les estances diürnes, com cuina, saló i vestíbul; primer pis per als dormitoris; i unes golfes àmplies per a diversos usos, tapades per una coberta de teula a dues aigües.

La façana frontal, tot i que austera, presenta alguns detalls decoratius que pretenien monumentalitzar l’aspecte de l’edifici. Totes les obertures es distribuïen de forma simètrica, i estaven emmarcades per una senzilla motllura. Unes altres motllures organitzaven l’espai segons cada planta i cada crugia o cos. El cos central destacava amb unes línies rústificants al voltant de l’entrada principal, un balcó amb barana de ferro forjat, i un frontis coronat amb un escut on es podia llegir la data de construcció del casal: 1896.

De portes endins

La construcció d’aquest casal va venir de la mà d’un barceloní: en Narcís Fuster i Domingo. L’edifici ocupava un solar que fins llavors formava part dels horts esglaonats de la banda oest del carrer Calvari, i era veïna, paret per paret, amb Can Pau del gra i Cal Galobart, ambdós construïts uns vint anys abans.
En Narcís Fuster va ser un personatge íntimament lligat a la vida local, ja des de l’any 1892, data en que apareix a les llistes de participants de les Bases de Manresa (conjunt d’idees de diverses personalitats del catalanisme que pretenien promoure un Estatut que contemplés els drets nacionals de Catalunya). El sr. Fuster consta com a representant de la vila de Ripollet en aquestes Bases, juntament amb Joan B. Buxó Bargay i Jaume Lacoma Aliè, dos altres importants prohoms locals. Això ens demostra que en Narcís deuria tenir ja algun vincle amb Ripollet per aquelles dates.
No ens consta, però, fins l’any 1896 com a ocupant del càrrec de metge municipal, que va ostentar juntament amb el de metge de Cerdanyola i Barberà durant uns anys.
(continua la propera setmana)