‘Les autoritats posen traves perquè no portis gent de fora’

Ripollet ha viscut com cada any un intercanvi cultural dins el Festival de Músiques del Món. Miquel Petit fa set anys que participa dins d’aquest festival portant un grup africà. A través de l’Associació Cultural Africana, de la que és president, aquest any ens ha apropat els pigmeus. Aquesta ètnia viu a la República Democràtica d’El Congo, en plena zona de conflicte. Petit és un apassionat de la cultura africana i considera que s’hauria de donar més importància a tot el treball que suposa poder portar aquests grups.

Revista de Ripollet: Qui són concretament els pigmeus?
Miquel Petit: Els pigmeus estan a cinc països. El grup que hem portat és de la República Democràtica d’El Congo. Els pigmeus estan a la part nord del país, en plena selva. En aquest moment és una zona on hi ha conflicte, es troben a la frontera amb Burundi i Rwanda. En Hi ha una altra ètnia, els Bantús, que és la dominant que cacen els pigmeus per menjar-se'ls. Aquesta ètnia no considera els pigmeus persones, sinó una raça inferior i per aquesta raó els cacen. Dins dels Bantús hi ha una filosofia que diu que si et menges un pigmeu la seva força et passa a tu. Per aquesta raó és molt apreciat menjar carn de pigmeu. Com a conseqüència d'aquesta situació els pigmeus han hagut de marxar però estan en males condicions perquè ningú els hi dóna oportunitats perquè puguin millorar.
RdR: Com va establir contacte amb ells?
M.P.: Al setembre del 2003 vaig estar al Camerun i a El Congo per mirar quin grup podria portar. Al Camerun no vaig trobar cap grup però a El Congo vaig trobar dos grups. El grup que he portat aquest any ja havia sortit fora, tenien passaport i visats perquè van anar a Bèlgica fa tres any. Si no és un grup professional o semiprofessional és molt més difícil que puguin sortir, d'aquesta manera estan controlats i els ministeris saben que fan i es més fàcil que els deixin sortir. L'ambaixada espanyola ara posa moltes traves. Però aquest grup com que ja ha sortit a Bèlgica i Estats Units per donar a conèixer els seus balls i la seva cultura doncs té més facilitats per poder sortir. Nosaltres vam interpretar que era una col·laboració per donar a conèixer la cultura però el problema és que era necessari un contracte de treball.
RdR: Ha estat fàcil aconseguir aquests contractes?
M.P.: Hem hagut de portar els papers al Ministeri d'Assumptes Exteriors, allà totes les traves que han pogut posar les han posat. Ens han fet perdre els nervis i pagar molt. Em volien fer signar una acta notarial dient que jo em comprometia a que tornessin al seu país. Però jo en això no em puc comprometre, si es volen quedar es quedaran. Jo em comprometo a que estaran en una casa, que tindran menjar i que si tenen qualsevol problema mèdic tindran assistència.
RdR: Finalment ha hagut de signar aquesta acta notarial?
M.P.: No, vaig anar a parlar amb l'ambaixador i li vaig dir que aquesta llei era absurda. Li vaig fer entendre que jo no podia obligar-los ni a quedar-se ni a marxar. Però tot són impediments perquè no volen que vinguin. Així si et canses de tants tràmits i te'n vas doncs millor. També volien una acta de la comptabilitat de l'Associació Africana dels últims 5 anys. El Ministeri de Justícia d'allà també va demanar una acta d'ells per veure que no tenien antecedents, també van demanar un certificat mèdic de cadascun d'ells.
RdR: Quant de temps ha estat necessari per fer aquest tràmits?
M.P.: Tot això ha passat en un mes, jo he estat allà fent tràmits. Jo vaig marxar un dissabte i al dissabte següent havien de venir els pigmeus però em van trucar per dir-me que no podria ser fins que no revisessin els papers que havien sigut enviats a la delegació de Barcelona per acabar els tràmits dels contractes de treball. Però finalment em vaig assabentar que a la Relació de Treball el que estaven fent era investigant-me a mi per veure per quina raó els portava aquí.
RdR: I una vegada que estan aquí et continues trobant traves?
M.P.: El principal problema és que aquí paguen menys que altres ajuntaments i s'han de fer front a moltes despeses. Per mi també suposa una despesa perquè m'he hagut de pagar els viatges, etc. Si no s'aprecia això que és una cosa autèntica...
RdR: Reivindicaria que es donés més importància?
M.P.: Si, caldria que es donés més importància al que es fa. Fa dos anys vam portar els Tuareg i ens van posar l'espectacle un dijous a les 8 de la tarda i només disposaven de dos micròfons. Quan hi ha un altre tipus d'espectacle s'hi esforcen més en posar millors equips de so i una publicitat adequada. En aquest cas en algunes publicitats es deia que l'espectacle era a les vuit de la tarda, en altres a les deu de la nit... Aquest any ha passat el mateix, si fos divendres o dissabte... No hi ha ningú a tota Espanya que es dediqui a portar un grup africà per que toqui aquí. Si féssim publicitat del que representa que un grup de pigmeus d’El Congo vingui a Ripollet, la gent s'adonaria de la importància.
RdR: Ha fallat la promoció del Festival de Músiques del Món?
M.P.: En general cada any es fa ràpidament i malament. No es fa una propaganda comarcal, ni la gent dels pobles propers sap que fem aquest festival. Si es fa una bona publicitat doncs la cosa té èxit. També cal que hi hagi suport dels mitjans de comunicació, recordo que dos anys va venir TV3 al festival. A més, d'aquesta manera també es fa promoció de Ripollet.
RdR: Sempre ha estat tan difícil poder portar a aquest grups africans?
M.P.: No, això és ara, arrel de la llei d'estrangeria. Les autoritats no volen que vingui més gent de fora, creuen que ja són prou. Per aquesta raó posen pegues per tal que et cansis i no ho tornis a fer. Quan vam portar els Massai va ser l'ambaixada espanyola la que ho va fer tot. Vam tenir problemes amb la gent d'allà perquè no els deixaven sortir ja que al ser Massai autèntics van creure que donarien mala imatge perquè eren pobres.
RdR: Aquesta pobresa que no volien que es veiés fora és realment la que hi ha al seu lloc d'origen...
M.P.: Si, el que passa és que si les autoritats d'allà no els hi donen les necessitats bàsiques, no hi ha escoles... què volen que mostrin fora?
RdR: Què creu que hauria de canviar del Festival de Músiques del Món?
M.P.: Potser no s'hauria de fer cada any sinó cada dos anys. Per exemple a Mallorca es fan festivals molt importants, amb patrocinadors que permeten fer front a les despeses. Crec que s'hauria d'aprofitar aquest festival per fer connexions i conèixer més gent que s'interessa per aquests grups i cultures. Jo a Mallorca vaig conèixer un home que és el que m'ha ajudat i ha tret al grup d'aquest any d’El Congo. Sort d'ell, sinó no surten. Hem patit molt, hem hagut d'enviar diners.
RdR: Reben alguna cosa aquests grups per la seva participació al Festival?
M.P.: La idea és fer això com ajuda cultural i econòmica. Si finalment només es una recompensa cultural queda una mica just. Jo vull que ells estiguin contents i s'emportin diners cap allà per poder millorar la seva situació. Els hi buscaré medicaments perquè s'emportin, roba i aquestes coses. Però a mi m'agradaria que s'emportessin diners. Nosaltres mirem que no els hi falti de res. Ells demanen molt perquè és una oportunitat que tenen a la seva vida per millorar, mai estan contents.

Miquel Petit ha conviscut a casa
seva amb els grups ètnics que ha
portat a Ripollet

‘Hi ha una altra ètnia que caça pigmeus i se’ls menja, els consideren una raça inferior’

‘Caldria que es donés més importància al que es fa, cal fer més
promoció del festival’