Les comparacions són odioses
Fa uns dies, llegint un diari comarcal mentre esmorzava, gairebé
m'ennuego amb l'entrepà. Notícia de portada: "Rubí,
Sant Cugat i Castellbisbal tindran un hospital comarcal propi".
I nosaltres perquè no? Aquesta va ser la primera pregunta que
em va venir al cap. Què tenen ells que no tinguem nosaltres?
Per què ells si i Ripollet, Cerdanyola i Montcada i Reixac no?
Qüestions sense resposta...
Analitzem la situació: ells han de desplaçar-se fins a
Terrassa, nosaltres fins a Sabadell; ells tenen el seu hospital de referència
col·lapsat (encara que es podria obrir properament una planta
de la Mútua de Terrassa per acollir malalts), nosaltres també;
els tres municipis deuen tenir una població molt similar al dels
nostres mancomunats;... Llavors, per què ells si i nosaltres
no?
Per si no fos suficient, fa uns dies es posava la primera pedra d'un
altre hospital a Sant Joan Despí, al Baix Llobregat. Ja hi tornem
a comparar, i la diferència més important és que
ells tenen TV3 i nosaltres un projecte de futura televisió mancomunada.
Per la resta d'aspectes, no som municipis tant dispars.
Si és que ni tant sols ens igualem als municipis que ens envolten.
Cerdanyola tindrà un quart ambulatori amb el CAP Uralita; Montcada
i Reixac va camí de tenir dos; Rubí va posar fa uns dies
la primera pedra per fer el tercer;... i nosaltres continuem tenim un
i ni tant sols està en projecte un segon.
Diuen que les comparacions són odioses, que només fan
mal, però de vegades són necessàries. I no per
compadir-nos ni maleir Ripollet i les seves mancances; sinó per
mostrar als ciutadans les necessitats que té la nostra vila i,
sobretot, per animar-los a demanar allò que els hi pertoca. Perquè
ens queixem en el nostre cercle privat, o a una persona que està
darrera d'un taulell, però hauríem de fer arribar les
nostres veus més amunt.
Alir