Acomiadar-se
sempre dol. S'entrecreuen molts sentiments en el meu interior. Sento
el goig d'una mirada retrospectiva sobre aquests prop de trenta tres
anys viscuts amb vosaltres, fent camí junts. He viscut la múltiple
transformació del nostre poble de Ripollet, que des d'ara serà
el meu poble d'adopció. He intentat sembrar-hi la meva petita
llavor perquè fructifiqués.
Milers de baptismes, comunions, casaments, comiat de molts amics que
ja no els tenim, hores de despatx, de diàleg fraternal, d'eixugar
llàgrimes i tornar l'alegria al cor de moltes persones. He gaudit
amb vosaltres, he plorat amb vosaltres, he sofert amb vosaltres...
Us estimo a tots: ripolletencs de soca-rel, els que varen venir de tots
els indrets del país i ara ja esteu arrelats, als nou vinguts
immigrants de tants països. Aquesta estimació es traduirà
en pregària com ho he fet cada dia per tots: persones, famílies,
institucions, grups, vius i difunts.
Gracias a todos por el afecto y amistad que nos hemos tenido. Hemos
formado una gran familia. Seguramente tenéis muchas cosas que
perdonarme, pero sé que sois generosos y de buen corazón.
Y conmigo os dice adiós Mn. Francesc buen amigo y compañero
en las tareas pastorales de la Parroquia. Ha desarrollado muy buena
labor con los niños, parejas de novios, enfermos, horas de despacho,
misa familiar, etc. Seguiremos con interés el progreso espiritual
y material de nuestro pueblo y nos alegraremos mucho.
Gracias a la Comunidad Parroquial con la que hemos compartido la fe
y la fraternidad. Gracias al Exmo. Ayuntamiento con el que hemos colaborado
siempre por el bien del pueblo de Ripollet. Gracias a entidades, grupos,
asociaciones que tanto trabajáis. Si fuera posible, me gustaría
hacer llegar un saludo fraternal a todas las confesiones religiosas.
Servimos al mismo Dios y al mismo pueblo. Sería nuestro deseo
daros un abrazo personal a todos. No será posible. Os lo damos
desde la Revista de Ripollet.
Hasta siempre. Tenéis en nosotros, dos amigos y hermanos.
Mn. Josep Mª Mora i Mn. Francesc Jordana