Vacances: què fem amb els nens?
Les classes han acabat i els estudiants no han de tornar a les aules
fins al setembre. Tot un motiu d’alegria pels nens i joves que
des de la setmana passada gaudeixen de les seves esperades i, gairebé
per tots, merescudes vacances d’estiu. Aquells que no estan tant
contents són els pares, que no saben on col·locar als
nens durant aquests mesos. Alguns opten pels avis perquè, ja
que han estat per ells al llarg del curs, no els hi vindrà de
dos mesos. A més, si els hi fan un favor, pobrets, que ja són
grans i es troben sols... D’altres, que no poden demanar el favor
als iaios, busquen altres alternatives com els casals d’estiu.
Fa unes setmanes, vaig passar per davant del Centre Cultural i semblava
que venien entrades per un concert multitudinari. Les cues sobrepassaven
el Casal de Joves, i tots els presents estaven allà per apuntar
als seus nens al casal d’estiu d’un dels esplais de Ripollet.
És una alternativa, igual que les ludoteques o els cursos de
repàs, de natació o qualsevol altra activitat que tingui
als nens entretinguts i, sobre tot, que no molestin gaire, que amb suportar
les altes temperatures ja tenim suficient.
És trist que, a la societat que vivim, no tinguem temps per estar
amb els nostres fills. Que hagin de ser uns desconeguts (professors
i monitors) els que creixin amb ells i omplin les seves estones lliures.
És difícil demanar més comunicació entre
els pares i els fills quan, al arribar a casa, ja ho hem explicat tot
a d’altres persones que ens envolten. És dur que els pares
i mares s’hagin de veure obligats a treballar perquè són
necessaris dos sous per arribar a final de mes. I el pitjor de tot és
que la única solució que es proposa és reduir les
vacances escolars...
Alir