Can Clos Vell (IV)

De portes endins

(Prové de l’anterior setmana)
L'Ezequiel Clos Fatjó va arribar a acabar la carrera de dret, però ben aviat va caure en una forta demència, degut a causes desconegudes. La gent del poble comentaven que havia embogit per culpa d'un desengany amorós; uns altres, en canvi, creien que algú l'havia fet enverinar per apoderar-se de la fabulosa herència d'Ezequiel.
I així, víctima d'un fort trastorn psicològic desconegut, va quedar reclòs a la seva residència a Ripollet, la casa de Can Clos Nou, a la Plaça del mateix nom, d'on no en va sortir mai més. La gent el coneixia amb el nom de "el boig de la Plaça de Can Clos".
Finalment l'Ezequiel va morir l'any 1943, deixant el seu patrimoni, el que durant tants anys havia de la família Clos, a mans dels seus curadors, al no comptar amb cap descendència.
Per aquells anys el mas de Can Clos Vell ja estava totalment deshabitat i parcialment enderrocat. Un dels curadors d'Ezequiel, en Salvador Navinès, va arrencar els finestrals gòtics de la façana d'aquell edifici en runes, potser en un intent de salvar-los de l'espoli. Els finestrals van ser col·locats a la façana de Can Mistre, que era la residència que el senyor Navinès tenia al carrer del Calvari. Allà van restar els nobles finestrals fins que, no fa més de deu anys, Can Mistre va se enderrocat per a ser substituït per un nou edifici plurifamiliar. Va ser llavors quan els finestrals van tornar a ser traslladats a la nova façana, que és la seva ubicació actual (vegeu fotos).