Nou horitzó, superar la pèrdua d’un fill

Aquesta associació, formada per pares que han sofert la pèrdua d’un fill, es va crear l’any 2003. Partint de la seva pròpia experiència, ofereixen ajut a aquelles famílies que han passat per la mateixa situació. Oberts a tota la població, avui realitzen la seva primera xerrada.

Al mes de juliol s’acompliran 5 anys de l’accident d’autobús a Soria, on van perdre la vida estudiants i monitors del col·legi Sant Esteve del nostre municipi i d’un altre centre educatiu de Viladecans. Al 2003, pares i mares de les víctimes de Ripollet van crear l’associació Un Nou Horitzó, que va néixer com un espai de trobada d’aquelles persones que han sofert la pèrdua d’un fill. Des d’aquesta entitat, ofereixen atenció individualitzada i una sessió mensual de grup d’ajuda. Reben visites presencials i consultes per telèfon o correu electrònic; i no només de pares i mares, sinó també de professionals de la salut, serveis socials i/o emergències que treballen en catàstrofes. L’associació Un Nou Horitzó també ha estat convidada al Congrés Estatal d’Emergències i Catàstrofes que es va celebrar a Osca; a un curs de formació de voluntaris de Creu Roja de Sabadell; i al Primer Curs del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya per formar a aquests professionals en situacions d’emergències. A més, al juliol visitaran la Universitat de Castelló per participar en un taller sobre intervenció en catàstrofes. Membres de l’entitat ja es van desplaçar a aquesta província quan es va produir la intoxicació d’un grup de joves a Torolella per donar suport a les seves famílies. “Expliquem l’experiència de Ripollet, què es va fer i què considerem que pot anar bé”, comenta una de les membres de la junta, Montse Mas. Ells ofereixen la seva experiència i el seu ajut a totes les províncies d’Espanya i, per mostrar que estan oberts a tota la població, han organitzat la seva primera xerrada, que tindrà lloc aquesta tarda a les 20.30 hores al Centre Cultural. L’acte comptarà amb la presència de diferents psicòlegs que parlaran de com afrontar els canvis que es produeixen amb la pèrdua d’un fill. Dos dels temes que s’abordaran seran la relació amb els fills que queden i la tendència a la sobreprotecció, i la relació de parella.

Oberts a la població
“Hi ha moltes persones que pensen que l’associació és un grup tancat i creiem que fer una xerrada oberta a tothom pot ser molt positiu”, comenta una altra membre de la junta, Vicenta Rodrigo. En aquest sentit, creuen que la participació dels psicòlegs pot aportar unes pautes sobre el tema de la mort, un tabú a la nostra societat. “No es tracta d’assistir per patir sinó per aprendre. Quan perds un fill, tot canvia i ni tu ni el teu entorn entén els canvis. Aquells que t’envolten no saben com actuar, és difícil ajudar a una persona quan no hi ha paraules que dir-li. No se supera mai, però aprens a viure, d’una altra manera”, explica una altra membre de la junta, Rosi Matilla. “Hi ha uns processos de dol que tota persona ha de passar individualment però, després, els pares ens vam veure capacitats per ajudar a d’altres persones partint de l’experiència que vam viure a Ripollet”, afegeix Mas.

Oferiment a les administracions
Quan els membres d’Un Nou Horitzó s’assabenten pels mitjans de comunicació d’una tragèdia, es posen en contacte amb els Ajuntaments dels municipis on s’ha produït mitjançant una carta i informació de l’entitat. En aquest escrit, demanen als consistoris que, a través dels seus professionals de Serveis Socials o Sanitat es posin en contacte amb les famílies afectades i els hi ofereixin recursos. “Demanem a les administracions que tinguin la responsabilitat d’ofertar serveis no només a les famílies que han perdut als fills en accidents massius, sinó també a aquells pares que han perdut un fill en un accident de moto o per una malaltia. La pèrdua és la mateixa i els pares i mares que la pateixen són incapaços de demanar ajuda”, manifesta Mas. Aquesta és la principal reivindicació de l’Associació, que considera que l’Administració només participa quan es produeix una catàstrofe col·lectiva: “llavors hi ha una sèrie de serveis que arriben sense que es demanin: serveis públics, recursos humans i professionals de totes les disciplines. En canvi, quan és una catàstrofe individual no n’hi ha ni un simple oferiment d’ajut ni de serveis que poden necessitar”, conclou Mas.