‘Una entitat associativa és molt més que un grup d’amics’

Diables de Ripollet fa 20 anys. Durant aquest temps ens han ensenyat el foc, la festa i la música. Els hem pogut veure a la Festa Major, a Carnaval i a moltes altres celebracions. Però, que hi ha darrera de tot això? Doncs hi ha moltes hores de treball, de reunions, de trucades i planificacions. Seguint aquesta línia de treball han preparat una gran festa el proper 24 de Juny per celebrar els seus 20 anys. Amb el treball previ enllestit, només cal que tots ens hi acostem i felicitem Diables de Ripollet.

Revista de Ripollet: La gent coneix Diables per la festa però darrera de la festa hi ha moltes hores de treball. Tu representes també aquesta altra cara de diables?
Montse Casamitjana: Possiblement el més conegut de Diables és quan sortim al carrer, la part de festa, de correfocs i alegria. I el que no es veu és que durant tot l'any quedem els dissabtes a la tarda per preparar les coses. Hi ha molta feina al darrera: preparació, organització, manteniment dels vestits i de les masses, etc. Quan anem a fora no hi ha tanta feina però quan som nosaltres els amfitrions aquí a Ripollet si que n'hi ha molta, em de preparar que les colles convidades tinguin lloc per canviar-se, tinguin begudes, tinguin sopar...
RdR: Tothom es dedica per igual a aquestes feines d'organització i preparació?
M.C.: Com en la majoria d'entitats en el moment de la gresca hi ha més gent, això és habitual. Però que sigui habitual no vol dir que estigui bé. Per aquesta raó nosaltres continuem insistint en que ser Diables no és només sortir al correfoc sinó que és estar en tot. La part de treball intern no tothom la entén però nosaltres tenim la obligació de fer-ho entendre. La gent nova potser ve a Diables per allò que veu al carrer i quan ens pregunten que s'ha de fer per ser diable nosaltres els hi diem: venir a les reunions, no venir als correfocs sinó venir a les reunions i participar dels grups de treball que es fan. Evidentment finalment anar a tots els correfocs possibles.
RdR: I com ho feu per potenciar aquest treball intern?
M.C.: Fent-ho. De vegades s'ha de veure i s'ha de tenir l'experiència. Sovint s'acosten persones molt joves que no han tingut experiències associatives i creiem que és també un espai per aprendre. El correfoc no surt sol, per exemple els hi expliquem que les begudes no arriben soles al final de correfoc, que si no es preveu la pólvora no es podrà dur a terme el correfoc, que cal concertar el sopar, trucar a les colles, etc. Això de mica en mica la gent ho entén. A més, les reunions que fem tampoc són avorrides, som un grup d'amics.
RdR: Acostuma a passar que les associacions són grups d'amics...
M.C.: Jo no ho deixaria només com a grup d'amics. És una entitat associativa i ens uneix que ens agrada el fet de ser Diables, el fet de sortir i jugar amb el foc. No crec que per això s'hagi de ser més o menys amic. Crec que en això coincidim i ens avenim. Les entitats no han de ser exclusivament grups d'amics, evidentment d'enemics tampoc. Ens uneix una cosa que compartim, a base d'això doncs es fan amistats. Però en general no estaria d'acord amb la afirmació que diu que una entitat d’aquest tipus és un grup d'amics només, considero que és molt més que un grup d'amics.
RdR: I doncs, que cal per tirar endavant una entitat associativa del tipus de Diables de Ripollet?
M.C.: Cal buscar un objectiu comú, en el nostre cas el tema del foc, i trobar les maneres de treballar bé entre tots. Així és com ho fem nosaltres.
RdR: I aquesta manera de treballar a Diables és fer tots tot tipus de tasques....
M.C.: Nosaltres sempre diem que treballem de manera assamblearia, tot i que ara no tingui molt èxit aquest terme. Però el cert és que quedem, mirem quines són les feines que s'han de fer i anem decidint qui fa que.
RdR: Consideres que Diables té algun tret distintiu de la resta de colles?
M.C.: A finals dels 70 hi ha moltes colles que neixen amb voluntat de recuperar la cultura tradicional catalana, Diables de Ripollet és una d'aquestes colles. Tenim la voluntat de passar-ho bé però a la vegada volem donar a conèixer la cultura catalana que durant molt de temps va quedar a l'oblit. A més a més de fer correfoc, doncs posem el pollet en la 'massa' més gran, tenim els vestits de diablesa, tenim “El Nino” que es on portem el vi, etc. En funció de la inventiva doncs cada colla busca elements divertits per identificar-se.
RdR: Ara Diables de Ripollet fa 20 anys, quins canvis ha tingut la colla?
M.C.: És la mateixa gent la que porta la colla i cadascú ha anat deixant la seva empremta. Però ara cal anar actualitzant les colles perquè la societat també va canviant. Per exemple pel que fa a la música busquem incorporar ritmes més actuals, per exemple propers a la salsa, i deixar una mica de banda els tocs de processó. D'aquesta manera volem que quan la gent ens vegi pel carrer i escolti aquesta música doncs tingui ganes d’apropar-se i ballar.
RdR: Com vas entrar en contacte amb la colla de Diables de Ripollet?
M.C.: Jo vaig entrar fa aproximadament 11 anys, en aquell moment Diables de Ripollet estava preparant la Tretzena Trobada de Diables de Catalunya que va ser un acte molt important. Durant les tasques de preparació em van venir a buscar per col·laborar en l’elaboració d’un llibre sobre la història dels diables. De mica en mica em vaig anar involucrant i pocs mesos abans de la trobada vaig anar a una sortida i em van fer el bateig de foc.
RdR: Ara torneu a preparar una gran festa, el proper dia de Sant Joan celebreu que Diables de Ripollet fa 20 anys. Com van els preparatius?
M.C.: Els preparatius han estat molt intensos però van bé. Ara ens han sortit algunes complicacions que abans no hi havia però a hores d'ara ja comencem a estar relativament tranquils perquè està tot força ben preparat.
RdR: Una de les complicacions amb que us heu trobat ha estat aconseguir el suport de la Policia Local i Protecció Civil, finalment us encarregareu vosaltres mateixos de la seguretat durant el correfoc?
M.C.: Nosaltres ens hem d'encarregar de la seguretat a les cruïlles però això ja ho fem habitualment. Cada colla convidada portarà un responsable de Diables de Ripollet. El que va passar és que el projecte inicial que vam exposar no va ser ben entès pels responsables municipals que van creure que necessitàvem un responsable municipal per a cadascuna de les 20 colles. Però els hi vam dir que tampoc ens calia això, que ja ens ho podíem fer nosaltres. Finalment, hi haurà responsables de la Guardia Urbana al principi i al final del correfoc així com a la retirada prèvia dels cotxes i el tancament dels trànsit. En aquest tema ens ha costat una mica entendre'ns però finalment s'ha resolt.
RdR: Quins actes es faran?
M.C.: A les 10 del matí es començarà amb una cercavila de trabucs per despertar a tothom, després hi ha tallers de percussió: un al barri del Pont Vell i un altre al centre de la vila. A partir de les 4 de la tarda es farà la recepció de les 20 colles convidades i es començarà a parlar dels recorreguts i les mesures de seguretat. A les set de la tarda hi haurà una 'tabalada', sonaran els instruments de totes les colles. Després d'això ja es passarà al correfoc que recorrerà diversos carrers de la vila, hi haurà dos recorreguts diferents i finalment coincidiran els dos correfocs. Per concloure hi haurà un espectacle final de foc i també es celebraran diversos concerts.

Montse Casamitjana fa 11 anys que forma part de Diables de Ripollet

‘Ser Diables no és només venir al correfoc sinó participar també en el treball intern’

‘Cal anar actualitzant les colles perquè la societat també va
canviant’