|
Aquest
cap de setmana, la competició esportiva arriba al seu quart de
segle, una xifra significativa per l’Escola de bàsquet, que
ha incorporat diferents novetats. També s’acompleixen 43
anys d’aquest esport al Sant Gabriel i el pro per repte és
el 50è aniversari.
L'escola
de bàsquet Sant Gabriel organitza aquest cap de setmana la XXVa
edició del seu tradicional Torneig. Aquesta competició esportiva
ha mantingut la seva continuïtat durant un quart de segle gràcies
al suport dels pares (recordem que l’escola de bàsquet és
la branca esportiva de l’AMPA), entrenadors, delegats, coordinadors,
i membres del centre educatiu que han tirat endavant aquest projecte,
especialment el germà Eugeni, impulsor del bàsquet a l’escola
Sant Gabriel. “Som una espècie en extinció perquè
portem 25 anys seguits organitzant un torneig i, segons la Federació
catalana, això no ho ha fet cap altre entitat ni equip”,
explica el vice-president de l’Escola de bàsquet Sant Gabriel,
Fidel Socias.
No
només bàsquet
Enguany, i amb motiu del 25è aniversari, el Torneig incorpora algunes
novetats per trencar la monotonia de només bàsquet. Sota
el lema “Fem bàsquet, fem amics”, entre els diferents
partits hi haurà actuacions de gimnasos locals i dels Vailets,
que faran la cistella més alta que mai s’ha fet al nostre
municipi. La intenció dels organitzadors és col·laborar
amb d’altres entitats i donar-se a conèixer al poble. També,
per aquest motiu, i coincidint amb la celebració del Sant Jordi
a la Rambla, van organitzar un 3x3 de bàsquet a la plaça
del Pavelló. Era la primera vegada que el Sant Gabriel portava
el bàsquet fora de l’escola i l’experiència
va ser tan positiva que estan pensant en donar-li continuïtat els
propers anys.
De tota manera, el bàsquet constitueix el gruix del Torneig, que
començarà avui divendres a les 17.30 hores amb el concurs
de tir i, posteriorment, un partit entre entrenadors i pares, batejats
pels nens com “la penya de la bufanda”. La competició
continuarà demà dissabte, a partir de les 9.30 hores i es
disputarà un partit de cada categoria. Enguany, s’ha optat
per un rival únic, però en anteriors edicions participaven
tres equips per categoria i fins i tot quatre en els seus orígens.
“Abans, quan es convidava a un club a participar a un torneig era
un orgull, però ara sembla un inconvenient, s’ha perdut la
il·lusió de participar”, comenta el coordinador de
l’Escola de bàsquet Sant Gabriel, Albert Uribe. Per aquest
motiu, els organitzadors porten molts mesos treballant per comptar amb
la presència dels clubs convidats. “No podem permetre que
ens fallin equips a darrera hora perquè els jugadors venen amb
tanta il·lusió que és difícil dir-los que
no jugaran perquè el rival no es presentarà”, afegeix.
Els actes de celebració clouran amb un sopar per a 436 persones
que es realitzarà al Pavelló i comptarà amb moltes
sorpreses.
Anècdotes
i records
El Torneig és tan important pels jugadors que, malgrat que la victòria
no és el més important, al Sant Gabriel sempre es comenta
que s’ha de guanyat: “pots jugar partits de lliga però
dels que et recordes són dels del torneig”, comenta Uribe.
Per buscar aquesta competitivitat i el bon bàsquet, l’Escola
convida equips de bon nivell. “Guanyar o perdre de 20 punts no té
emoció, busquem conjunts de mateix nivell que nosaltres per tenir
al·licient”, explica un dels delegats, Xavier Voltà.
Tant ell com Uribe han viscut el torneig des de diferents perspectives.
Voltà va ser àrbitre en el primer torneig que es va disputar
al Sant Gabriel. Recorda que va xiular la final i que aquesta competició
es va iniciar just l’any després que ell va deixar l’Escola.
De la seva banda, Uribe ha estat jugador, entrenador i actualment coordinador.
Mai oblidarà el darrer torneig que va jugar, ja que la pluja els
hi va obligar a traslladar-se fins al Pavelló per acabar de disputar-lo.
Voltà i Uribe fins i tot han participat com a entrenadors d’equips
rivals.
Tant de locals com de visitants, guarden bons records de les seves estades
als torneigs i aquesta és la sensació que volen transmetre
a tots els que participen: “que s’ho passin bé i vulguin
tornar”, diu Socias. |

|