‘Tota persona té dret a una educació permanent’

Mai és tard per estudiar. Això és el que es pretén posar de relleu en les escoles d'adults. Maria José Briansó és professora de l'Escola d'Adults de Ripollet des de fa 25 anys. Briansó considera que entre alumne i professora s'estableix una interrelació posat que ella també aprèn molt de les persones que té al davant. Considera que l’Escola d’Adults no és només per persones que no van poder estudiar per una guerra o necessitats de treball sinó que ara la demanda és molt més variada.

RdR: Abans de dedicar-te a l'ensenyament per a persones adultes havies estat mestre d'escola infantil?
M.J.B.: No, jo estava en un grup a Hospitalet en una aula de cultura i donàvem classes d'alfabetització. Jo vaig entrar a col·laborar en aquest grup i va ser en aquest moment quan em vaig plantejar estudiar magisteri per poder treballar en això. La meva idea ja era entrar en el terreny de la formació d'adults.
RdR: I com vas arribar fins a l'Escola d'Adults de Ripollet?
M.J.B.: Va ser el primer nomenament que em va arribar des del Departament d'Ensenyament. Aquí hi havia dos professors i es va ampliar a tres, jo vaig ocupar aquesta plaça.
RdR: Per què t'has orientat més cap a l'ensenyament de persones adultes?
M.J.B.: Perquè el món de l'alfabetització, és a dir tot el procés que fa una persona per aprendre a llegir i escriure després d'haver passar una vida de dificultats en molts casos, doncs m'apassionava. M'agradava el fet de treballar amb persones adultes.
RdR: Ets professora d'alguna àrea específica?
M.J.B.: Faig alfabetització, és dels cursos que més m'agrada. Però tots fem una miqueta de tot: classes d'accés a la universitat, tertúlies...
RdR: Concretament quin tipus d'ensenyament oferiu?
M.J.B.: Aquí hi ha cursos reglats que van des de l'alfabetització fins als cursos d'obtenció del títol de certificat instrumental, també es pot obtenir el títol de secundària. D'altra banda, hi ha un altre tipus de cursos que són els accessos, que són preparacions per les proves per entrar a cicles formatius de grau mitjà o a la universitat. Després hi ha un altre bloc més cultural de cursets d'idiomes, informàtica, ceràmica, pintura, literaris... En funció de les demandes de la població i dins de les nostres possibilitats organitzem uns cursos o uns altres.
RdR: Aquesta vessant cultural acostuma a tenir molt d'èxit...
M.J.B.: Si, aquests cursos sorgeixen una mica de la demanda. Quan una persona entra en un procés d'aprenentatge doncs genera inquietuds. Per això molts cursos d'aquests sorgeixen de gent que ja està aquí fent altres cursos. Per exemple així va sorgir el curs de senderisme fa dos anys, hi va haver gent que va proposar reunir-se uns dies per anar a fer passejades. És així com ho organitzem, això no té cap cost. De vegades et sorprèn el fàcil que és organitzar algunes coses.
RdR: Quin és l'objectiu principal de l'ensenyament per adults?
M.J.B.: L'educació d'adults s'entén com el dret que una persona té a l'educació permanent al llarg de la vida. No només atenent a persones que en el seu moment no van poder estudiar perquè van viure una guerra, com era la idea predominant als 80, sinó que avui dia ens estem trobant amb joves que volen tornar a accedir al sistema escolar que van deixar o persones amb titulació que volen ampliar els seus coneixements amb informàtica o anglès. La societat va canviant i en un moment o altre tots necessitem tornar a reciclar-nos, tornar a entrar en contacte amb gent, etc.
RdR: Els professors us situeu en una perspectiva molt diferent a la d’un professor d'escola a l'hora d'ensenyar?
M.J.B.: M'agradaria que no fos així, però és cert que són grups de participants diferents. No estem parlant d'un ensenyament obligatori sinó que és totalment voluntari, la gent quan ve aquí és perquè té moltes ganes de fer coses. Per nosaltres sempre ha estat molt important el paper de l'educador, sempre ens hem volgut situar en una posició horitzontal: nosaltres sabem unes coses i els alumnes saben moltes coses més que nosaltres degut a les seves vivències. Així jo puc ensenyar-los a ells el que se però també estic disposada a que m'ensenyin.
RdR: I durant aquests 25 anys com a professora d'adults els teus alumnes t'han ensenyat molt?
M.J.B.: Si, és inimaginable. Jo sóc una persona urbana que desconeix moltes coses del camp i em sorprèn quan una persona que ha viscut en un ambient rural és capaç de predir els canvis climàtics o de la collita. Fins i tot he pogut escoltar vivències reals de gent que ha viscut una guerra, no l'han llegit com nosaltres sinó que han estat allà.
RdR: Quina és la principal satisfacció que reps de la teva tasca com a professora d'adults?
M.J.B.: La principal satisfacció és que la gent t'expressi que se'ls hi obre un món diferent. Llegir i escriure suposa autonomia per a una persona, aconsegueixen trencar el mite que diu que una persona que està en una situació d'analfabetisme és per un problema seu. Això no és cert, una persona es troba en aquesta situació degut a una injustícia que s'ha fet amb ella, no perquè tinguin cap problema. Aquest canvi en la pròpia visió d'un mateix i la seguretat que això els hi dóna com a persona és una gran satisfacció per mi.
RdR: Pels alumnes doncs, no és només un benefici formatiu....
M.J.B.: No només és aquesta obertura i un canvi en la visió d'un mateix, tot i que això ja és molt. Però a més, entren en contacte amb altres persones. Aquestes persones potser passarien soles a casa moltes hores. Estar amb més gent els hi permet escoltar moltes més opinions.
RdR: Per qui està obert aquest ensenyament?
M.J.B.: Estan destinats a gent a partir de 18 anys fins a l'edat que vulguin, no hi ha límit. En els cursos hi ha molta diversitat i això crec que és molt positiu perquè sempre hem dit que l'educació ha d'estar a l'abast de tothom, sense cap tipus d'exclusió ni per edat, ni per gènere... Fins i tot jo tinc una dona de 80 anys en un grup d'alfabetització que està aprenent i ho ha aconseguit. Hi ha des de grans a joves, aquesta barreja és el bonic i el que enriqueix. També tenim un gran col·lectiu de persones immigrants. Aquesta és una de les coses que també ajuda molt a la resta, el fet de tenir a prop una persona que no és com tu i conèixer-la fa que l'acceptis. Moltes vegades el desconeixement és el que fa que no l'entenguis. Aquí intentem que ells ens coneguin i nosaltres a ells i simplement que convisquem tots junts.
RdR: Quin tipus de cursos teniu destinats per aquest sector immigrant?
M.J.B.: Principalment l'aprenentatge de la llengua de tots els nivells. Però un dels més importants són els 'cursos d'acollida' que són per aquelles persones que arriben al nostre país i no coneixen res. Aquests cursos permeten donar les primeres claus per a la comunicació.
RdR: Després de 25 anys dedicada a l'ensenyament per adults, t'has plantejat anar cap a un altre tipus d'ensenyament?
M.J.B.: No, jo crec que si porto tants anys és perquè encara gaudeixo amb això. Cada any hi ha gent nova, cada any conec més persones i això fa que m'agradi més la feina. Sempre he dit que sóc privilegiada perquè treballo en una cosa que m'agrada i a més cobrant

Maria José Briansó va entrar el 1980 com a professora de l’Escola d’Adults

‘Jo també aprenc.
Sóc urbana i em sorprèn com la gent rural sap predir un canvi climàtic’

‘Per mi és una gran satisfacció quan
m’expressen que se’ls
hi obre un món nou’