Les primeres veus que demanaven la construcció d’un pont
sobre el riu, a finals del segle XIX, foren precisament el primers estiuejants.
Molts d’aquests forasters, que arribaven a Ripollet després
d’agafar el ferrocarril de Barcelona fins a Cerdanyola, reclamaven
poder salvar l’obstacle del Ripoll amb més comoditat. De
fet, ells comptaven amb un sentit del confort força més
exigent que el dels veïns del poble.
Així les coses, es va decidir de recaptar cèntims entre
aquests estiuejants; però va ser la persona de Timoteo Bustillo
qui va aportar, de llarg, la major quantitat de diners per a finançar
tal empresa.
En Timoteo Bustillo era altament respectat pel seu càrrec de
diputat a les Corts Generals pel districte al que pertanyia el nostre
poble. I arrel del seu gest per a assumir gran part de les despeses
per a construir el pont, va ser proposat per una comissió de
vilatans per a nomenar-lo Fill Adoptiu de Ripollet.
Un cop acabada la obra, sembla que els veïns va córrer a
trobar-li ràpidament un sobrenom al pont: la gàbia.
Precisament des de la publicació setmanal “La Veu del Vallès”,
que s’editava des de Ripollet per aquell anys, s’enviava
aquesta queixa al batlle, en Joan Batista Buxó Bargay, el desembre
de 1896: “Lo tros de camí que hi ha entre Ca’n Roqueta
y lo pont de ferro (vulgo gabia) del riu Ripoll está á
la última peseta. (...) No podría nostre reformador (sic)
arcalde reformar aquell camí?”. “Perque cuidado (...)
que ho mereix. O sinó vaijiho á mirar una nit de fosca,
y que haigi plogut tot lo dia, sense bastó ni fanal”.