Can Clos Vell

Any de construcció: 1894.
Tipologia original: Pont per a vianants.
Estat actual: Desaparegut.
Situació: Travessant el riu a l’alçada de l’actual pont de vianants de la Ctra. de l’Estació.
Descripció: Després de segles en què era obligat de mullar-se els peus per als qui volien travessar el Riu Ripoll a peu, per fi, l’any 1894, va ser construir el primer pont rígid sobre el riu al seu pas per Ripollet.
Aquesta pionera infrastructura va ser construïda amb el material per excel·lència de la Revolució Industrial: el ferro. El pont presentava una estructura molt utilitzada durant aquell segle per a salvar llargues distàncies sense pilars, és a dir, en forma de jàssera triangulada, que garantia molta estabilitat al conjunt. L’estructura, alhora, se suportava a als extrems en dos cossos d’obra.
Van ser aquests dos cossos d’obra, precisament, els que van patir greus desperfectes durant un temporal de 1907, quedant els seus fonaments perillosament descalçats. Es per això que, després de 13 anys de servei, es va decidir substituir el pont de ferro per un pont d’obra, més ferm.

De portes endins

Les primeres veus que demanaven la construcció d’un pont sobre el riu, a finals del segle XIX, foren precisament el primers estiuejants. Molts d’aquests forasters, que arribaven a Ripollet després d’agafar el ferrocarril de Barcelona fins a Cerdanyola, reclamaven poder salvar l’obstacle del Ripoll amb més comoditat. De fet, ells comptaven amb un sentit del confort força més exigent que el dels veïns del poble.
Així les coses, es va decidir de recaptar cèntims entre aquests estiuejants; però va ser la persona de Timoteo Bustillo qui va aportar, de llarg, la major quantitat de diners per a finançar tal empresa.
En Timoteo Bustillo era altament respectat pel seu càrrec de diputat a les Corts Generals pel districte al que pertanyia el nostre poble. I arrel del seu gest per a assumir gran part de les despeses per a construir el pont, va ser proposat per una comissió de vilatans per a nomenar-lo Fill Adoptiu de Ripollet.
Un cop acabada la obra, sembla que els veïns va córrer a trobar-li ràpidament un sobrenom al pont: la gàbia.
Precisament des de la publicació setmanal “La Veu del Vallès”, que s’editava des de Ripollet per aquell anys, s’enviava aquesta queixa al batlle, en Joan Batista Buxó Bargay, el desembre de 1896: “Lo tros de camí que hi ha entre Ca’n Roqueta y lo pont de ferro (vulgo gabia) del riu Ripoll está á la última peseta. (...) No podría nostre reformador (sic) arcalde reformar aquell camí?”. “Perque cuidado (...) que ho mereix. O sinó vaijiho á mirar una nit de fosca, y que haigi plogut tot lo dia, sense bastó ni fanal”.