‘Ara corro amb gent que l’any passat veia per televisió’

Aquest és el primer any en què Francisco Javier Garcia corre en un equip de ciclisme professional. Nascut a Sevilla, va venir a Ripollet ara fa 5 anys. Aquí ha trobat l’oportunitat de donar un pas endavant en la seva carrera com a ciclista. En un dia pot arribar a fer set hores d’entrenament i només baixar de la bici durant quinze dies a l’any. Reconeix que aquest esport requereix molt de sacrifici però aquest sacrifici li ha permès arribar fins aquí. Ara lluita per aconseguir guanyar una volta gran.

Revista de Ripollet: En quin equip corres actualment?
Francisco J. García: Actualment estic a l’equip Angel Mir Palafrugell. És un equip de Girona.
RdR: Aquest és el teu primer equip com a ciclista professional?
F.J.G.: Si. Aquest és el primer any en que corro en un equip professional. Tot i que aquest any és el meu any neo-professional. El primer any com a professional rep aquest nom, neo-professional.
RdR: On vas començar la teva carrera com a ciclista?
F.J.G.: Jo vaig començar a Andalusia, a un equip de Jerez de la Frontera. Fa cinc anys em vaig venir a viure aquí a Ripollet i vaig estar en un equip de Terrassa. Després he estat en altres equips amateurs. Per últim, l’any passat vaig marxar a Lleó.
RdR: Vas venir d’Andalusia per trobar aquí millors possibilitats en el ciclisme?
F.J.G.: Jo sóc nascut a Sevilla. Vaig venir a viure aquí pel ciclisme, però també perquè els meus pares van trobar feina aquí. A més jo aquí tindria millors possibilitats.
RdR: És més fàcil trobar una sortida a Catalunya que Andalusia?
F.J.G.: Aquí hi ha més sortides que a Andalusia. Per trobar possibilitats en el món del ciclisme és una mica més fàcil des d’aquí que des d’Andalusia. Tot i que la millor part és el nord, el País Basc, Lleó... són molt bones zones. Però aquí a Catalunya les categories inferiors també estan molt bé.
RdR: Quin nivell de carreres fas ara mateix?
F.J.G.: Ara vaig a les carreres professionals, moltes d’aquestes carreres surten per la tele. Juguem carreres que estan dins la UCI Protour que és la lliga de ciclisme mundial. Però no les podem córrer totes, hi ha carreres que la UCI no ens deixa córrer perquè són per equips de primera divisió.
RdR: La setmana vinent marxes a Alemanya a competir...
F.J.G.: Si, vaig a córrer la Volta Baja Sajònia. Aquesta carrera està pensada com a preparació ja que dos dies després anem a la Volta de Castella i Lleó.
RdR: Ser ciclista suposa viatjar molt i estar molt de temps fora de casa, com ho portes?
F.J.G.: La veritat és que no ho porto malament. A Lleó ens van donar un pis als corredors, a mesura que vius allà doncs t'hi acostumes. D'altra banda, estàs amb tots els companys. A viatjar també t'acostumes, no et costa tant. Tot i que enyores el sortir de festa amb els teus amics.
RdR: Amb quina edat vas començar en el món del ciclisme?
F.J.G.: Vaig començar als 16 anys. Era un hobbie però poc a poc em van anar donant més empenta i va arribar un dia en que vaig decidir dir-li al meu pare que em demanés la llicència per començar a córrer.
RdR: És necessari treure's una llicència per poder córrer?
F.J.G.: Si, cada categoria ha de demanar a la federació una llicència per equip. Un cop que ja tens la llicència, et donen un número per poder córrer. Per treure's la llicència cal passar una sèrie de proves mediques i d'altres tipus. Si passes totes les proves, pagues el que val la llicència i te la donen.
RdR: Has d’entrenar diàriament?
F.J.G.: Si, entreno cada dia. A més no només són entrenaments a la carretera sinó que després has de recuperar-te. Cada dia has d'entrenar i després descansar per poder estar punt per al dia següent.
RdR: Això suposa molt de sacrifici, compensa?
F.J.G.: Compensa si arribes a dalt de tot. És cert que t'ho passes molt bé, veus molt de món però si no arribes a professional et quedes una mica insatisfet. Hi ha molta gent que està intentant arribar i no ho aconsegueix, no té l'oportunitat.
RdR: Com et va arribar la oferta d'aquest equip?
F.J.G.: Estava un diumenge a casa, en aquella època preparava la temporada amateur amb el meu equip, el Lleó. Aleshores em va trucar el meu director i em va dir que podia fitxar per l’Àngel Mir Palafrugell perquè estaven interessants en mi. A partir d'aquell moment es van començar a fer negociacions i aquí estic ara.
RdR: Què és el que pitjor portes de la teva faceta de ciclista professional?
F.J.G.: El pitjor de tot és no poder dur a terme una vida normal. El no poder sortir de festa amb els amics, etc. Com que no pots estar molt de temps en un lloc, sempre anem d'aquí a allà, doncs no pots establir relacions. Costa una mica.
RdR: Has notat un gran canvi al passar a professional?
F.J.G.: Aquí et pots trobar gent de trenta o trenta-cinc anys, de qualsevol edat. M'he trobat amb gent molt bona. Gent que potser estava jo veient per la televisió l'any passat guanyant un Giro d'Itàlia o el Tour de França, i ara jo corro amb ells.
RdR: Tens algun ídol entre aquests ciclistes que ara corren amb tu?
F.J.G.: Un que em va causar impacte va ser Damiano Cunego, un ciclista de 21 anys que va guanyar l'any passat el Giro d'Itàlia. El vaig conèixer a la volta al País Basc. Em va causar impacte que gairebé amb la mateixa edat que jo tinc hagi guanyat un títol tant important. Vaig pensar que si ha aconseguit això, ha de ser molt bo.
RdR: Quin objectiu t'has marcat en el teu primer any com a professional?
F.J.G.: El meu objectiu és fer-ho bé en el Campionat d'Espanya que es celebra a finals de Juny. Aquesta és una carrera que m'agrada. En un futur, la meva meta seria guanyar una volta gran. Clar que primer s'ha de guanyar una petita, que també està molt bé.
RdR: Creus que encara et queda molt camí per arribar a això?
F.J.G.: Si, encara queda. Perquè diguem que jo he començat tard en el món del ciclisme i això es nota. Per un costat ja va bé, perquè molta de la gent que es dedica al ciclisme des de molt petit, acaba cansant-se. Per això de vegades és millor començar tard i aguantar més.
RdR: Creus que s'ha parlat massa del doping al ciclisme?
F.J.G.: Jo crec que si que hi ha un problema de dopatge però no només al ciclisme. En molts esports passa el mateix però s'està parlant només del ciclisme. Considero que s'haurien de fer també molts controls a altres esports.
RdR: : Sempre has sigut molt esportista...
F.J.G.: Sempre he jugat a futbol, he fet natació, etc. No només faig ciclisme, a l'hivern quan tinc una mica de descans m'agrada practicar tot tipus d'esport. Molt sovint jugo a tenis, sempre tinc una o altra cosa a fer. El meu pare sempre ha estat molt vinculat amb el ciclisme i ell de petit ja m'animava a que agafés la bicicleta. Però jo de petit volia estar amb els amics.

Francisco Javier García, ciclista
professional

‘M’agrada viatjar,
t’acostumes. Però
enyores sortir amb els teus amics, no poder
fer vida normal’

‘El problema del dopatge no existeix només al ciclisme, està present a molts altres esports. Caldria més control’