Viure a 25 metres quadrats
Cada dia és més sorprenent allò que apareix als
mitjans de comunicació. I no em refereixo a les catàstrofes
naturals ni a les impactants imatges d’alguns atemptats, ni a
les tafaneries cada cop més íntimes dels programes del
cor. Només cal mirar les notícies per adonar-se que o
nosaltres ens equivoquem quan anem a expressar-nos a les urnes o que
quan aquells que hem escollit arriben al poder deixen de pensar com
la resta dels mortals. Després del 3%, del souflé català
i del “Manda Huevos”, entre d’altres grans cites del
món polític, arriba ara una proposta d’habitatges
de 25 metres quadrats. D’aquí a res veurem anuncis que
en comptes de llogar habitacions buscaran inquilins per l’habitació
de la planxa o per viure al costat de la rentadora dins una tenda de
campanya. Si vostès tenen un pis de 60 metres quadrats ja poden
començar a pensar en ser llogaters perquè viuen a una
mansió i, de ben segur, els hi sobra espai per una o dues famílies...
És sorprenent que a una societat democràtica, amb una
Constitució que defensa el dret a un habitatge digne i a l’accés
a uns serveis de qualitat, des del govern de l’Estat Espanyol
es llenci aquesta proposta. Podrien dir-nos també quants metres
quadrats té el despatx de la ministra d’habitatge. De ben
segur es poden construir 3 o 4 pisos com els que ella proposa.
Amb propostes del govern com aquesta després ens sorprenen notícies
com que la natalitat és molt baixa. És normal, en aquest
espai tant reduït, el bressol hauria d’estar penjat del sostre
per sobre de la mini-taula del menjador i per sota del llit que, per
suposat, també hauria d’estar elevat del terra.
És lamentable que a l’any 2005 estiguem parlant d’aquestes
condicions de vida. Recordo els còmics futuristes que mostraven
que al 2010 viuríem en habitatges semblants a naus espacials
i que menjaríem píndoles en substitució dels aliments.
No m’estranya, no tenim lloc ni per a la cuina! I després
ens demanen que instal·lem diferents cubells per a separar les
escombraries, a on?
Alir