Can Patarruga

Època de construcció: segle XVIII.
Tipologia original: Casal agrícola .
Estat actual: Desapareguda.
Situació: Xamfrà del c/Calvari amb c/Montcada.
Descripció: A l’anterior capítol vam relatar la història de la família Llobet mentre va estar vinculada al Mas Llobet de la Serra, és a dir, fins al moment en què es van despendre del mas i de gran part de les terres que posseïen, cap a mitjans del segle XVIII.
En aquest nou capítol volem reprendre la trajectòria vital d’aquesta família per mitjà de la descripció de Can Patarruga, l’edifici que va substituir al mas com a casa pairal dels Llobet, com a mínim des de finals del 1700. Cal vigilar de no confondre la nova casa amb l’antic mas, ja que durant molts anys la gent ha anomenat amb els mateixos noms ambdues construccions: Can Regalat, Can Patarruga, Can Llobet... potser per allò de relacionar l’antic mas amb els Llobet, molt després de que la família en perdés la propietat. Nosaltres sempre ens referirem a la nova casa dels Llobet com a Can Patarruga, per a evitar confusions.
Can Patarruga va ser bastida molt a prop de l’antic mas, al bell mig de les terres que els Llobet encara conservaven. El mapa ens pot donar una idea de l’extensió d’aquestes terres (de color fosc) sobre l’entramat de carrers actual, i també per on discorria el Torrent que travessava els conreus, documentat amb diversos noms al llarg dels anys: Torrent de Serranova o Ceranova, Torrent de les Flors, Torrent de Can Maymó...
D’allà estant, els Llobet podien gestionar el seu patrimoni amb comoditat, a més de tenir la vivenda a tocar de la principal via de comunicació del poble: el Camí Reial cap a Montcada, conegut més tard com Carrer del Calvari.
(continua la propera setmana)

De portes endins

Valia la pena de no deixar inacabat el relat sobre la història dels Llobet, no només pel destacat paper que encara havien de jugar en la gestió del seu important patrimoni en terres, sinó també per fet tenir una de les trajectòries vitals més ben documentades d’entre les antigues famílies de Ripollet, i que molt amablement ens han permès estudiar els seus descendents actuals.
Reprenent el fil del relat, ens situem a finals del 1700, en vida d’Aleix Llobet, cap de família en aquells anys. L’Aleix quasi sempre surt documentat com a llaurador, ja que en efecte conreava part de les seves terres, però sabem que també exercia el paper de terratinent, a l’arrendar la resta de camps que no podia conrear a petits agricultors i jornalers. És a dir, feia el mateix que havien fet durant generacions els seus avantpassats. I tot i que ara l’extensió de les propietats familiars era molt menor que no havia estat, continuaven posseint una important gleva de terra, que els permetia tenir més recursos que la resta de petits pagesos. Amb tot, els Llobet havien de treballar durament per a subsistir com qualsevol família d’aquella època.
L’Aleix Llobet de Can Patarruga fou probablement el batlle del període 1784-1786 que ens consta amb aquest mateix nom al registre municipal. (continua la propera setmana)