‘A través de la màgia il·lusiono i entretinc a la gent’

Gràcies al seu interés i vocació Joaquim Matas ha aconseguit dedicar-se a allò que realment li agrada: la màgia. Llibres i revistes han estat els mestres d’aquest mag. I és que Joaquim Matas ha aprés a fer màgia de manera autodidacta.
Però Joaquim Matas no només es limita a fer trucs de màgia. Els seus espectacles incorporen a més un toc d’humor. D’aquesta manera el seu públic aconsegueix entretenir-se i il·lusionar-se.

Revista de Ripollet: Ara ets mag professional, però com has arribat fins aquí?
Joaquim Matas: Vaig començar a interessar-me per la màgia de nen, potser tenia només sis o set anys. Veia a la televisió al mag Juan Tamarit que sortia al programa Un, Dos, Tres..., Magia Potagia i aquest tipus de programes. Després em van comprar el joc Magia Borrás, la típica capsa de màgia que et regalen per Reis. Més tard vaig començar a llegir llibres de màgia a la biblioteca del poble. En aquests llibres vaig trobar les direccions de clubs i botigues especialitzades en màgia. Amb 13 anys ja vaig començar de manera seriosa. Durant els sis primers anys no vaig pensar en dedicar-me professionalment, era només un hobbie. Però quan vaig tenir 18 anys vaig plantejar-me començar de manera professional, convertir el hobbie en professió.
RdR: Has après doncs de manera autodidacta?
J.M.: El problema que té la màgia és que no és una carrera cursada, per la qual cosa has d'aprendre informant-te, llegint, etc. A més, és molt vocacional, s'ha de fer perquè t'agrada. Molta gent fa una carrera per fer, però la màgia és molt vocacional i passional.
RdR: Mai has tingut cap mag mestre?
J.M.: He tingut mestres directes i mestres indirectes. Mestres indirectes per exemple Aruturo Dascanio a qui vaig poder conèixer. D'ell vaig aprendre tot el que té relació amb la filosofia màgica. Va ser el pare de la màgia de prop espanyola. També considero a Juan Tamarit com un mestre, és un dels mags més importants d'Espanya. I un altre mag molt important en la meva trajectòria ha sigut Gabi, un mag de Barcelona. Porto quinze anys a la màgia i des que vaig començar he anant aprenent coses d'ell. Aprendre no vol dir aprendre el trucs sinó la manera d'entendre la màgia i la tècnica. Després cadascú fa les coses a la seva manera.
RdR: I com s'aprenen els trucs?
J.M.: Els trucs comencen a aprendre's als llibres. Després cada mag té la seva forma de dur-los a terme. La gent sempre té la idea falsa de que la mà és més ràpida que la vista. Això no és cert, tot i que si que hi ha d'haver una tècnica. Però sobretot hi ha d'haver psicologia. Quan un espectador veu màgia sempre analitza com es fa el truc i el que hem de fer és crear falses expectatives en l'espectador. La màgia s'assembla a les novel·les de detectius, hem de fer que caiguis una mica en la trampa per tal que et pugui enganyar o il·lusionar.
RdR: Tot els trucs que feu els mags tenen una explicació lògica?
J.M.: Efectivament, hi ha una explicació. Paradoxalment, per fer coses impossibles has de basar-te en coses lògiques. També s'ha de dir que hi ha molts tipus de màgia: el mentalisme, la màgia de prop que és la que jo practico i que consisteix en fer trucs amb la gent molt a prop. També hi ha la màgia de grans il·lusions que és aquella que veiem a la televisió on tallen a les persones per la meitat, l'escapisme, el faquirisme...
RdR: Recordes quin va ser el teu primer truc de màgia?
J.M.: El meu primer truc el vaig fer amb sis anys i és el primer truc de màgia de molta gent. És un truc molt dolent, es diu el truc de les 21 cartes i consisteix en endevinar la carta pensada. Després el primer joc més seriós va ser un que es feia amb tres pilotes petites i un mocador. Consistia en que les pilotes desapareguessin de les meves mans i apareguessin sota el mocador.
RdR: En que va canviar entendre la màgia com un hobbie a veure-la com la teva professió?
J.M.: Com a hobby ho fas perquè estàs amb els amics o fas actuacions perquè t'agrada. En canvi quan et dediques professionalment, la diferència és que et paguen per fer màgia.
RdR: Què et van dir a casa quan els hi vas anunciar que volies ser mag?
J.M.: Quan veien que era aficionat a la màgia, cap problema. El problema va arribar quan els hi vaig dir que volia viure d'això. Al principi pensaven que no hi havia molta sortida però en realitat si que hi ha un mercat en el sector serveis. Per exemple quan es fan festes de comunió, sopars d'empresa o en feries comercials per cridar l'atenció del públic, els mags són un bon recurs. A més hi ha l'avantatge que no hi ha tanta competència com per exemple en el món dels músics o actors.
RdR: Quina és la clau per fer-se un lloc en el món de la màgia?
J.M.: Si ho fas bé es fàcil fer-te un lloc en aquest món. El problema és voler fer màgia només per guanyar diners i per guanyar-te la vida. D'aquesta forma no progressaràs perquè només vas en busca dels diners i això es nota. Però si t'agrada i ets passional, la resta ve sol. Jo de fet ni m'ho vaig plantejar, els sis primers anys eren de hobbie i després em van començar a sorgir ofertes. Va venir tot d'una manera rodada.
RdR: Cal un caràcter especial per fer màgia?
J.M.: El caràcter es fa. Jo sóc una persona molt tímida però quan faig màgia em transformo. És el meu alter ego. Un aspecte bo de la màgia és que t'ajuda a vèncer la timidesa, a tenir clares les idees i a organitzar-te. A més et crea escepticisme. Com a mag conec els recursos mitjançant els quals enganyen a la gent a publicitat o política. Veig tècniques que utilitzem nosaltres constantment.
RdR: Consideres que estàs enganyant o entretenint a la gent?
J.M.: Considero que amb la màgia el que faig és il·lusionar i entretenir. Estaria enganyant si fos un estafador, és a dir, si jo jugués a les cartes per emportar-me diners. En el moment que jo dic a la gent que sóc mag, ja saben que el que estic fent són trucs. El que jo faig no és enganyar, jo creo la il·lusió de la màgia.
RdR: En els teus espectacles combines màgia i humor...
J.M.: Combino màgia amb humor, sense que l'humor es mengi mai la màgia. Vaig decidir fer màgia però amb un toc d'humor perquè són dues coses que encaixen molt bé. La gent quan no entén una cosa, la reacció lògica és riure. A vegades l'humor treu ferro a l'assumpte. Si fes un truc rere l'altre, impressionant i res més, la gent acabaria cansada.
RdR: T'importa revelar els teus trucs de màgia?
J.M.: No m'importa revelar els meus tucs als companys de la màgia, però a gent profana a la màgia no els hi revelaria mai.
RdR: Alguna vegada t'ha fallat algun truc mentre feies un espectacle?
J.M.: Si, fallen moltes coses constantment perquè no som perfectes. Però a la màgia de prop que jo faig, si falla alguna cosa, tinc molts recursos per tal que no es noti que m'he equivocat. Tenim previstes sortides i, fins i tot, de vegades acabes improvisant.
RdR: Notes escepticisme en el teu públic?
J.M.: Si. Però si aconsegueixes il·lusionar a la gent escèptica, aquest és el millor públic. Hi ha escepticisme però com que jo deixo clar que estic fent trucs, no hi ha tants problemes.

Joaquim Matas combina la màgia amb l’humor als seus espectacles

‘Al Conservatori de Barcelona em van posar traves perquè els hi suposava un alumne amb poc futur’

‘A la política i a la
publicitat veig tècniques que utilitzem nosaltres constantment en els
espectacles de màgia’