Estabilitat laboral ¿?
La comarca del Vallès Occidental es caracteritza per tenir una
important quantitat de polígons industrial. La Ferreria, Can
Salvatella o Cadesbank són alguns dels que tenim més propers.
Amb tantes empreses es podria dir que som una comarca afortunada quan
a llocs de treball. En canvi, Ripollet és un dels municipis amb
l’índex d’atur més elevat. Paradoxes de la
nostra realitat.
En els darrers mesos hem vist com alguns treballadors de Ripollet i
de poblacions del voltant perdien la seva feina per tancaments d’empresa
o trasllats a països on la mà d’obra és més
barata i l’augment de beneficis per a les companyies està
garantit. Però, què passa amb els treballadors? Ciutadans
de Montcada, Sant Cugat, Barberà, Cerdanyola o Ripollet que s’han
quedat al carrer. Molts d’ells fixos, d’altres amb un contracte
temporal que s’ha estès durant molts anys.
La situació laboral és preocupant, i no només per
als joves. Potser ells estan més inquiets perquè han d’accedir
a un habitatge i fer front a una hipoteca que els acompanyarà
fins a la tercera edat. Però la realitat tampoc és molt
alentadora per a aquells de més de 45 anys, que quan perden la
seva feina es troben moltes dificultats per accedir a una de nova. És
a dir, si ets jove et fan un contracte precari perquè et manca
experiència; i si tens aquesta experiència perquè
has treballat més de 20 anys a una mateixa empresa, llavors et
sobra edat. Llavors tots opten pels contractes temporals, de dies, de
setmanes o de mesos..., encara que hi ha molts que porten més
de 5 anys.
Davant d’aquesta situació un es pregunta quines propostes
tenen els governs d’esquerres davant les deficiències del
mercat laboral. I també quina és la tasca dels sindicats.
Ens sentim desprotegits i amb dificultats per arribar a finals de mes.
Alir