Un poble viu
Ripollet ha estat sempre un poble de reivindicacions. Les parets així
ho demostren amb tot de murals que al llarg dels anys, els veïns
han anat fent. Murals tant antics com gairebé el carrer. "Queremos
más parques" diu un mural mig esborrat cap al final de la
rambla; Volem la condonació del deute extern diu el del Parc
dels Mestres, un altre fa una crida a la Insubmissió (llàstima
dels xiprers que no deixen veure'l); altre reivindicat per l'antiga
Brigada Negu Gorriak, explicava a mode de cançó, inquietuds
nacionals; Els de l'Ecoparc que donen vida a un ensopit barri de Can
Vargas i a un transitat barri del Pont Vell. La llarga façana
de l'esplai l'Estel i la persiana que tanca el local d'esplai de la
Gresca, també en són un exemple encara que en una altre
direcció, la del lleure.
Només són uns dels exemples que resten al nostre poble.
Antigament, les fotos demostraven molts d'altres, situats sense anar
més lluny, a la pujada del carrer Padró, al davant de
l'església.
Amb això que vull dir? Doncs que aquests tipus de manifestacions
artístiques, socials i culturals són molt riques pel qui
les fa, però també pel qui les veu. Crec en una ciutat
viva, plena de color, antagònica al gris, als pisos i a l'asfalt.
Des d'aquí, llanço la proposta (i que l'agafi qui en sigui
el responsable) de crear espais per poder expressar inquietuds, opinions
i reivindicacions. Potenciem-ho! Que parlin les associacions musicals,
culturals, les associacions de veïns... a través de les
parets.
Que surtin els nens i nenes de les escoles i que deixin la seva empremta
a les parets, fem enorgullir als nostres infants, fem que s'expressin
com ells volen i són; fem una ciutat per a tots.
L'espai? Es clar... sempre és un problema a Ripollet. La paret
de les escales que baixen al Parc de Maragall podrien ser un espai,
la llera del riu Ripoll, es podria condicionar i fer-la servir com ja
es fa a poblacions com Manresa, Girona o Cerdanyola del Vallès,
els murs dels diferents instituts i escoles i tants d'altres espais
per convertir el gris... en expressió!
Alir