Mas Llobet de la Serra (III)

De portes endins

(prové de l’anterior setmana)
Els Padellàs, que habitaven un gran casal medieval de la Ciutat Comtal, que actualment és la seu del Museu d’Història de Barcelona, foren la primera de la llarga llista de famílies benestants que van posseir el Mas Llobet de la Serra i les terres que li pertocaven. Des que el Mas va deixar de pertànyer als Llobet de la Serra, l’antiga heretat es va convertir en un simple producte de mercadeig i especulació, amb l’únic fi d’enriquir els successius propietaris, que, en canvi, no van realitzar cap inversió seriosa per al manteniment de l’edifici del Mas. Aquest, convertit en la part més prescindible de tota la propietat de terres, va deixar de ser la important casa pairal que fou antigament, i es va anar degradant i malmetent. Aquesta situació només era salvada per les famílies que al llarg dels anys van llogar la casa com a habitatge o magatzem, i que hi van realitzar els justos treballs de manteniment per a mantenir l’immoble en ús.
De les importants famílies de propietaris de què parlàvem, en podem fer una rigorosa llista des de principis del segle XIX fins a l’actualitat. La família Ribas, també barcelonina, foren els següent propietaris després dels Padellàs. Concretament, tres generacions d’aquesta nissaga d’advocats va posseir el Mas, essent el primer conegut en Josep Ribas, membre de la Junta de Comerç de Barcelona i un dels promotors de la primera línia de ferrocarril de tot Espanya: el ferrocarril Barcelona-Mataró. Més tard, el 1922, la vídua de l’últim Ribas, la Beatriz Fuster Fuster (germana del pintor Marià Fuster, fundador del Cercle Artístic de Barcelona) va vendre la propietat als germans Riera Modonell, també de Barcelona.
Els Riera-Modonell es dedicaven a la pintura dins del corrent Modernista. Mentre la finca del Mas va restar a les seves mans, va haver-hi un gran “boom” en la construcció d’habitatges i torres d’estiueig a la zona del mas, el que avui coneixem com la part baixa de la Rambla St. Jordi. A més, ja per llavors ja no s’emprava el mètode de construir edificis en un solar propietat del terratinent a canvi del pagament del cens, sino que el qui volia bastir-se una casa adquiria la propietat del terreny necessari per mitjà de compra. Es per això que els terrenys que abastava la heretat de l’antic Mas Llobet de la Serra, va anar-se reduint mentre augmentava la construcció de torretes d’estiueig (com la Torre Groga o Ca l’Argentera) i d’habitatges (Com Cal Carboner o Can Roqueta Vell) en terrenys que abans foren camps de cereals, vinyes i hortes. Això també va comportar la urbanització de nous carrers en aquella zona, així com l’allargament de la Rambla Sant Jordi en direcció a Can Mas.
Arribat l’any 1950, l’últim dels Riera-Modonell que restava viu, l’Isidre (casat amb Amèlia Paradís, germana de la poetessa “Víctor Català”) va vendre el que restava de l’antiga propietat a un tal Pere Viladot Manresa, funcionari d’Hisenda i, com no, barceloní. En Pere va acabar de vendre el terrenys que quedaven del Mas, mentre que la casa pairal, ara ja un casalot ruïnós i destartalat, era habitat per varies famílies alhora, ja que s’havia dividit en diverses parts. Finalment, a mitjans de la dècada dels 90, el fill d’en Pere Viladot va vendre l’edifici per complet a una constructora, que no tardà en enderrocar-lo per a ocupar-ne el solar amb un bloc d’habitatges.
Ara, en aquella cantonada de la Rambla Sant Jordi amb el carrer Ramon Llull, ja no queda ni rastre de la que fou una de les masies més antigues del poble i una de les que posseïa un patrimoni més extens en terres de cultiu.