Viure prop d'una autopista o d'un calaix
Fa unes setmanes dedicava aquesta secció a parlar dels veïns
del Carmel que han hagut de deixar enrere la seva casa, les seves perinences
i els records del que ha estat la seva vida entre aquelles quatre parets.
Qui m'anava a dir que, poc després, trobaríem similituds
a Ripollet.
La proposta definitiva presentada per la Generalitat de crear un calaix
per cobrir una part de la C-58 al seu pas pel nostre municipi suposa
l'expropiació dels veïns d'alguns dels pisos més
propers a l'autopista. Aquesta idea del calaix ja es va presentar fa
3 anys i els veïns la van rebutjar perquè suposava l'expropiació
de 61 habitatges, els que es troben a les tres primeres plantes dels
blocs de pisos del carrer Verge de Montserrat que donen a l'autopista.
A la proposta actual de la Generalitat encara no es coneixen les dimensions
del calaix, ni a quantes famílies afectarà. Tampoc se
sap quina serà l'oferta que realitzarà el govern català
a aquests veïns de Ripollet. Ni què passarà amb els
veïns que viuen a les plantes superiors d'aquests blocs de pisos.
El que si suposem són les vistes que tindran des de les finestres
de casa seva: el sostre d'un calaix que cobreix la C-58 i, a l'horitzó,
l'altra banda de Ripollet. És a dir, la mateixa sensació
de llunyania amb el municipi al que pertanyen i de barri "marginat".
I als veïns afectats, que els hi espera? On aniran a parar? Què
pensen dels canvis que ha provocat l'autopista a les seves vides?
Massa preguntes i poques respostes, de moment.
Alir