‘A la Federació encara recorden el Club Handbol Ripollet’

Fa aproximadament deu anys que el Club Handbol Ripollet va desaparèixer. Albert Jordana i Jordi Allepuz van ser jugadors d’aquest club durant molt anys. Ara, després que cadascú continués el seu camí, s’han plantejat tornar a posar en marxa aquest esport a la nostra vila. Amb aquesta intenció han convocat una xerrada el proper 31 de març a les vuit del vespre al Centre Cultural. Ells han donat el pas, només cal que la gent que estigui relacionada s’animi per tal que puguem tornar a veure handbol a Ripollet.

Revista de Ripollet: Quin és el projecte que tenen en ment?
Albert Jordana: De moment no hi ha projecte. El Jordi i jo ens vam trobar un dia al bar, vam començar a parlar del que podríem fer i d'aquí va sorgir la idea de fer una xerrada. Volem que vingui quanta més gent millor.
Jordi Allepuz: Sorgeix una mica d'aquells comentaris que fas amb antics excompanys o ex directius on comentes perquè no hi ha handbol. Vam plantejar que era una llàstima que s'hagués perdut aquest esport i vam pensar en fer aquesta xerrada. Aquesta no ha estat una idea ni de l'Albert ni meva, simplement nosaltres hem donat el pas.
RdR: Hi ha un objectiu després d’aquesta xerrada?
J.A.: Si que hi ha un objectiu. Aquest objectiu és tornar a fundar del Club Handbol Ripollet. De quina manera ho farem està encara per discutir. En principi, amb la gent que vingui, siguin molts o pocs, es començarà a parlar d'aquestes coses. Hem de reciclar-nos molt perquè les coses han canviat.
RdR: Tots dos són exjugadors del Club Handbol Ripollet?
A.J.: Jo sóc exjugador, exentrenador i exdirectiu. Vaig estar al club des dels tretze anys fins als trenta-dos aproximadament. Primer com a jugador, després vaig ser entrenador dels cadets i juvenils i finalment vaig estar una temporada com a directiu.
J.A.: Jo vaig estar des de l'inici del club. Una colla de nois adolescents, a finals de 1969, va venir a casa meva. Aquests nois es van assabentar de quin esport era l’handbol i que el meu pare jugava de porter a la Salle de Montcada i volien que fos el seu entrenador. Així que des del primer entrenament que van fer aquests nois a la pista del Centre Parroquial, jo hi vaig estar. Per tant, des dels sis anys fins als vint-i-dos vaig pertànyer al Club Handbol Ripollet. Mai he estat directiu però com a jugador he passat per totes les categories, fins i tot vaig jugar algun partit amb el primer equip.
RdR: El teu pare es pot considerar un dels fundadors del club?
J.A.: Si, i jo indirectament també vaig ser un dels fundadors perquè al primer entrenament ja hi era. Després amb una sèrie de persones, com els germans Gassó o el gestor Franco, es va començar a assentar més l'entitat. Recordo que van venir exjugadors de divisió d'honor d'altres equips a jugar al Ripollet.
RdR: Va tenir molt èxit aquest club?
A.J.: Si, vam jugar a Primera Nacional que és com la segona divisió de futbol. Dos anys vam jugar la Copa del Rei. Vam viatjar per tota Espanya.
RdR: Hi havia tradició d’handbol al poble?
A.J.: No, va ser a partir d'aquell moment que a les escoles es va començar a fer handbol.
J.A.: El meu pare per aquella època tenia uns quaranta anys i havia jugat a la Salle però perquè aquesta escola tenia aquesta tradició. Igual que aquí a Ripollet el col·legi Sant Esteve té tradició de bàsquet.
RdR: Tot i que va sorgir pràcticament com un nou esport al poble, l'afició va reaccionar?
J.A.: Si, als anys 70 va ser quan el Club Handbol Ripollet era l'únic equip de la vila que jugava en una categoria alta. Dins de la seva disciplina jugava a la categoria més alta. Per aquesta raó, els dissabtes a les vuit del vespre s'omplia el Pavelló.
A.J.: Un any vam jugar la promoció a Lleó, vam estar diversos dies allà amb sis equips. Vam jugar contra l'Amar León, que ara juga a tercera. Vam quedar quarts i vam jugar una altra promoció a Bilbao. Aquesta la vam guanyar i vam pujar de categoria.
RdR: Creuen que la gent rebria de bon grat la reaparició del handbol al poble?
J.A.: L'Albert i jo estàvem fins al capdamunt que no hi hagués handbol al poble. Ja no és només una il·lusió, crec que és una mena d'obligació de tots aquells que vam tenir una relació amb el club. Si hagués estat una cosa de passada doncs potser ho deixaríem però va ser una cosa molt important.
A.J.: Fa poc vaig estar a la Federació amb el meu pare que sempre havia estat directiu del Club Handbol Ripollet. A l'entrar un home de la Federació va rebre al meu pare amb una abraçada enorme. Que passi això després de deu anys... vol dir que la Federació encara recorda el Club Handbol Ripollet.
RdR: Fa falta però que la gent respongui...
A.J.: Si, això ho veurem el pròxim dia 31 de Març. Fins i tot a la Federació em van dir que perquè no fem un equip de Veteranos. Aquesta és també una possibilitat. Qui sap, potser després d'aquesta xerrada hem de fer una altra.
J.A.: Fa falta molta gent. Jo si la gent no respon no estic disposat a tirar res endavant, no ens farem els herois i direm que ho podem fer sols. Fa falta gent per poder repartir-se feines: relacions amb el PAME, amb les escoles, etc. També hi ha una altra possibilitat: hi ha equips que estan a punt de desaparèixer perquè no tenen espai on entrenar ni jugar i el Club Handbol Ripollet pot ‘absorbir-los’. Si això es pogués fer potser a l'octubre ja podríem veure partits d’handbol a Ripollet.
RdR: Si es tornés a fundar, tornarien a jugar?
A.J.: Com a jugador no, com a entrenador perquè no.
J.A.: Doncs jo, si després del partit es presenta també la reunió amb els amics mentre fem la cervesa, etc. perquè no tornar a jugar... Jo jugaria com a veterà com a sènior ja no.
RdR: Des que va desaparèixer el club fa deu anys no han tornat a practicar aquest esport?
A.J.: Jo no he tornat a practicar aquest esport, tot i que he continuat vinculat a aquest món perquè soc coordinador d'esports de l'escola Anselm Clavé. Però no m'importaria canviar cap al handbol perquè és allò que un porta dins. Un dels objectius es fer un dia d'entrenament d’handbol a l'escola.
J.A.: Jo vaig deixar l'esport i vaig decantar-me cap al teatre, a més de col·laborar amb les entitats culturals del poble que és el que sempre he fet. He col·laborat amb la ràdio i moltes altres entitats. Vaig deixar l'handbol perquè em va poder més el vici de l'ambient del teatre i tot allò cultural, que no pas l'ambient sa de l'esport.
RdR: Perquè es va acabar el Club Handbol Ripollet?
J.A.: Jo això no ho puc explicar perquè jo ja no hi era al club en aquells temps.
A.J.: Jo vaig estar de passada. He sabut que hi va haver un grup de gent que estava cansada i va plegar.
RdR: Va acabar de cop i no s’ha tornat a fer res fins ara?
J.A.: Quan no hi ha diners, arriba finals de juny i s'acaben els diferents torneigs, al setembre ja no hi ha res. Quan no tens diners ni personal per tirar endavant un club perquè has d'estar una temporada més?

Albert Jordana i Jordi Allepuz volen recuperar el Club Handbol Ripollet

‘Fa falta molta gent per poder tirar endavant,
ja que hi ha moltes
feines a repartir-se’

‘Als anys 70, el Club Handbol Ripollet era
l’equip del poble que jugava a una categoria més alta’