Mas Llobet de la Serra (II)

Època de construcció: Baix-medieval.
Tipologia original: Masia.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: Rbla.St. Jordi cantonada c/Ramon Llull.
Descripció: (prové de l’anterior setmana) Les terres que pertanyien al mas s’arreplegaven tot al voltant de dita construcció, formant una unitat compacta i molt extensa que s’estenia des del Camí de la Serra fins a la llera del Riu Ripoll tot descrivint una pendent més o menys suau orientada a sud.
Aquestes terres, situades al sector sud-est del terme municipal eren travessades per: el Rec Monnar, que al seu pas per les propietats del mas regava les abundoses hortes properes al riu; el Camí Reial que comunicava el nucli urbà amb Montcada, anomenat més tard Carrer del Calvari; i el Torrent de Serranova o Ceranova, també conegut com Torrent de les Flors.
Pel que fa a l’explotació de les terres, és possible que en un principi, a l’època medieval, hagués comptat amb clapes de bosc, però amb el pas del segles van acabar essent conreades en la seva totalitat, ja fos per la família Llobet o per d’altres jornalers i parcers de Ripollet. La part alta comptava amb conreus de secà, principalment de vinya, i a la part baixa, propera al riu, s’hi trobaven els conreus de regadiu i les hortes, regades pel Rec.

De portes endins

(prové de l’anterior setmana)
Quan tornem a tenir indicis de que els Llobet resideixen a Ripollet, a finals del segle XVIII descobrim que ja no viuen al Mas Llobet de la Serra. És més, ni tan sols mantenen el mas en la seva propietat, si no que ara conserven només part de les terres de la finca original.
Els Llobet (que ja no tornaran a aparèixer amb el cognom Llobet de la Serra, al perdre la possessió del mas) habiten ara un habitatge més nou i confortable situat al capdavall del carrer del Calvari, allà on es creuava amb el Torrent de les Flors. Aquesta nova llar serà coneguda popularment com Can Patarruga. Des d’allà la família començarà una nova vida conreant i gestionant la part de la heretat que encara conserven, que encara és de considerable extensió.
Per què els Llobet ja no posseeixen tota la finca original? Bé, potser les penúries econòmiques o socials els havien obligat a vendre o permutar aquell mas i part de les propietas que contenia en terres. El que és ben clar és que deuria d’haver estat una raó ben poderosa, com per obligar a la família a desfer-se de part d’allò que tanta feina deuria haver costat d’aconseguir als seus avantpassats.
Tenim per tant que cap al 1771 la finca original es trobava dividida en dues meitats. La part que ja no era dels Llobet, i que incloïa l’edifici del Mas Llobet de la Serra, estava ara a mans d’un tal Bernardino de Padellàs. En Bernardino pertanyia a la família barcelonina del Padellàs, uns comerciants i menestrals vinguts a més gràcies a la bonança econòmica del seu negoci, arribant fins hi tot a adquirir rang nobiliari. El mateix Bernardino de Padellàs va ser un important general militar del bàndol austriacista durant la Guerra de la Successió, a més d’haver estat regidor a l’Ajuntament de Barcelona.
En Bernardino i la seva família no es van traslladar pas a viure al mas, sinò que més aviat ho tenien com una inversió en terrenys, tot cobrant impostos diversos als pagesos que en conreaven les terres.
(continua la propera setmana)