‘Sense la intervenció política ara tindríem selecció catalana’

Quan només tenia quatre anys, Martí Escursell va començar a practicar hoquei. Va ser el primer porter de la història del Club Hoquei Ripollet. Sempre ha estat vinculat a aquest esport, tant com a jugador com a entrenador.
Ara, és l’entrenador del primer equip del club local. Creu que si s’aconseguissin més triomfs l’afició per l’hoquei tornaria a pujar. Tot i aquesta faceta, Martí Escursell és també fotògraf de professió.

RdR: Com es va presentar la oportunitat de ser entrenador del primer equip del Club Hoquei Ripollet?
Martí Escursell.: Fa quatre anys vaig deixar d'entrenar hoquei i em vaig dedicar més a la família. Fa dos mesos vaig agafar als juvenils del Club Hoquei Ripollet. I, fa un mes, vaig començar també a entrenar al sènior.
RdR: Quin és el principal objectiu que es marca en aquesta temporada?
M.E.: El principal objectiu que tenim és salvar la categoria, després el club que faci el que cregui convenient.
RdR: Quina és la valoració que fa d'aquests primers partits?
M.E.: Les tres primeres setmanes va anar tot molt bé, Després hem perdut un partit a Lloret i fa dos diumenges vam rebre una golejada. En aquell partit van tornar a aparèixer petits problemes que crec que ja han quedat solucionats. Encara que està la cosa molt difícil, perquè potser he entrat massa tard, crec que podem salvar-ho.
RdR: Com l'han rebut els jugadors?
M.E.: Bé. En principi entres a un vestuari on els jugadors estaven molt enfonsats i va ser difícil. Vaig haver de posar-me al dia de la situació perquè no tenia ni idea de la situació que hem vaig trobar.
RdR: A quina situació es refereix?
M.E.: Hi havia problemes interns greus que s'havien de solucionar. En el partit que vam perdre semblava que aquests problemes tornaven a aparèixer però vaig tenir una xerrada amb tots els jugadors i crec que està solucionat.
RdR: Per quina raó es va arribar aquesta situació problemàtica?
M.E.: Hi ha hagut varies coses que han influït. D'una banda jugadors que han marxat a altres equips, jugadors que senten el club de maneres diferents... Hi ha també jugadors que es pensen que són figures i ja són grans. Moltes vegades també hi ha gelosia i enveja. Solucionar tot això és difícil i més quan són grans.
Dir a una persona de més de vint anys que el problema que té es la gelosia costa. Encara que no soc psicòleg s'ha de fer una mica de psicologia i saber torejar els jugadors, portar-los pel camí.
RdR: Vostè també ha jugat als veterans, quin és l'esperit d'aquest equip?
M.E.: Tota la vida he jugat als veterans. El més important d'aquest equip és passar's-ho bé, sobretot gaudir i esbargir-se de la feina i els problemes. Jo vaig tenir problemes en la meva vida privada i els amics de l’hoquei em van ajudar moltíssim. Jugar em permetia inhibir-me de tots els problemes que tenia i relaxar-me, treure tots els nervis. Amb els veterans ho hem aconseguit tot: hem guanyat la lliga, hem guanyat a la selecció de Portugal, la italiana... M'ho he passat molt bé i he jugat amb gent molt bona.
RdR: Ara però, no juga als veterans?
M.E.: No, porto dos anys que per desgràcia no jugo. Em vaig fer mal al maluc i no he pogut jugar més. Tot i que ja no puc jugar, continuo anant amb ells. Cada vegada que hi ha un partit jo hi vaig. Després de jugar, sopem. És un grup d'amics que et serveix de teràpia per relaxar-te.
RdR: Aquest esperit caldria a la resta d'equips?
M.E.: És diferent. Igual que la gent que va a la piscina o a un gimnàs a fer esport, són els que juguen als veterans. Els veterans fan l'esport que han practicat de joves i a més s'ho passen bé.
RdR: A Ripollet hi ha un bon planter de jugadors de hoquei?
M.E.: Ara mateix si. Hi ha una bona escola i surten bons jugadors. Hi ha jugadors que despunten molt bé i sempre hem tingut jugadors molt bons a Ripollet, per exemple Manolo Barceló que ara és entrenador de la divisió d'honor va començar a Ripollet, o ara mateix Josep Maria Selva. Tenim molts entrenador que han nascut en el hoquei Ripollet i ara triomfen a altres clubs.
RdR: Però això també pot ser un problema, ja que els jugadors marxen a altres equips?
M.E.: Aquest és el problema que tenen els clubs petits. Sempre que tenim un equip gran venen els clubs grans i s’emporten jugadors. Abans era el Cerdanyola el que s'emportava els jugadors, ara potser aquest equip està passant un mal moment i això frena que ens marxin tants jugadors.
RdR: L’afició ha perdut la il·lusió per l’hoquei en els últims anys?
M.E.: L’hoquei s'està fomentant en els darrers anys. S'ha anat a les escoles per parlar de l’hoquei i surten nens que juguen. Però per aquesta zona del Vallès el que més triomfa és el futbol sala. A més, el futbol sala és més barat perquè amb uns pantalons curts i unes sabatilles ja poden jugar. L’hoquei és més car, suposa una despesa important tot i que s'intenten fer preus assequibles. És complicat dir-li a un pare que un equip d’hoquei val 200 euros, com a mínim. Un stick pot costar-te cinquanta o seixanta euros com a mínim i en un partit o dos es pot trencar.
RdR: Hi ha bona afició a Ripollet?
M.E.: L'afició a Ripollet està una mica malament. Abans la gent quan arribava el diumenge, s'arreglava i anava a veure esport. Ara la gent quan arriba el divendres, plega de la feina, agafa les coses i marxa a la torre. Aquest no és només el problema de l’hoquei, sinó també del bàsquet, del futbol, etc. Ara tothom té cotxe, segona residència i això és un problema.
RdR: Tot i ser entrenador d’hoquei la seva professió és la de fotògraf. Continua dedicant-se a la fotografia?
M.E.: Si, i hem continuaré dedicant fins que hem jubili. El meu pare ja es dedicava a la fotografia i jo vaig heretar el negoci un cop el meu pare va morir.
RdR: Té nous projectes fotogràfics?
M.E.: Hi ha moltes coses, però està la cosa difícil. Ara estem vivint un pas important de la fotografia analògica a la digital. Aquí a Espanya ens agafem les coses diferents que a la resta de llocs. Hem passat tres anys difícils, cal que s'estabilitzi la cosa. El problema de la fotografia digital és que la gent no és fotògraf. La forma artística s'està perdent. Ara qualsevol pot fer una foto i retocar-la. No hi ha professionals, hi ha disparadors.
RdR: Com compagina les dues coses?
M.E.: Jo em vaig dedicar a entrenar hoquei perquè m'agrada molt la canalla. M'agrada ensenyar-los tot allò que jo se. Quan tanco la botiga, vaig a l’hoquei.
RdR: Vostè que en pensa de tot el debat que hi hagut sobre la selecció catalana d’hoquei?
M.E.: Jo estic totalment conforme amb la selecció catalana. No entro en nacionalismes ni independències però Catalunya és el bressol de l’hoquei. Crec que ens ho hem guanyat per dret perquè som els avis de l’hoquei. Si a Catalunya no hi hagués hagut hoquei, a Espanya no hi hauria. Si no hi haguessin hagut tants polítics per mig, potser ara tindríem selecció catalana.

Martí Escursell, entrenador del
primer equip del Club Hoquei Ripollet

‘Em vaig dedicar a entrenar a hoquei
perquè m’agrada molt la canalla’

‘Abans la gent, quan
arribava el diumenge, anaven a veure esport, ara marxen de cap de setmana a la torre’