Mas Llobet de la Serra

Època de construcció: Baix-medieval.
Tipologia original: Masia.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: Rbla. St. Jordi, prop de la Plaça Font.
Descripció: El mas que tractem restava, encara a principis de la dècada de 1990, a la Rambla de Sant Jordi cantonada amb carrer de Ramon Llull. De fet, l’edifici era molt més vell que els propis carrers, havent tingut el seu origen en l’època medieval. Així ens ho fa pensar la seva factura tosca i primitava, amb alguns murs de tàpia (terra) i sense cap additament decoratiu.
Anem per parts. La masia comptava amb una estructura de tres crugies, i s’alçava tres plantes comptant-hi les golfes. És a dir, tenim l’aspecte prototípic d’aquest tipus de construccions. És per això que suposem que també comptava amb la distribució interior previsible en una masia. Quadra, rebedor, cuina i menjador a la planta baixa; sala gran i habitacions al primer pis; revost de gra a les golfes. Tot connectat per una escala central de dos trams a cada planta.
Al davant d’aquest volum principal de tres crugies se situava un pati tancat amb tot de dependències agrícoles al seu voltant: corral, pallissa, magatzem, porxada....
La situació aïllada del Mas Llobet de la Serra, que fins al segle XIX quedava molt apartada del nucli urbà de Ripollet, l’exposava a tot tipus d’assalts i robatoris. Això provocava que els seus propietaris la mantinguessin en la més extrema austeritat, centrant els seus esforços en fortificar el mur que l’envoltava i a fer ven petites les finestres que donaven a l’exterior.
Els pocs luxes, per tant, que podia contenir el mas es concentraven a la sala gran del primer pis. Aquests luxes eren alguna calaixera plena de roba i alguna relíquia religiosa que passaven de generació a generació. De fet, els Llobet comptaven amb un quadre de Sant Antoni, que actualment no sabem on para. (continua la propera setmana)

De portes endins

El cognom Llobet el trobem a diverses masies vallesanes des de l’any 1000. D’aquella època data, per exemple, el Mas Llobet de Barberà, que va comptar amb una vida activa de varis segles fins que va desaparèixer. De fet, hi ha hagut a la comarca tantes masies amb el nom de Mas Llobet, que la gent de les rodalies afegia un sobrenom a cada mas per a diferenciar-los. Així, el mas que va existir a Sant Iscle era conegut com Mas Llobet del Bosc, per trobar-se entre els alzinars de Collserola.
A Ripollet teníem el Mas Llobet de la Serra, ja que les seves propietats arribaven fins al Camí de la Serra, que discorre sobre la petita carena de turons que limiten Ripollet amb Montcada i Reixac. Per extensió, els qui portaven el mas eren anomenats amb el cognom Llobet de la Serra.
Així, mentre trobem un Rafael Llobet a Ripollet ja l’any 1553, no es fins el 1639 que hi descobrim algú amb el cognom sencer: Jacobus (Jaume) Llobet de la Serra. Vol dir això que fins aquelles dates no va existir el Mas Llobet de la Serra? Probablement el mas és molt més antic, i potser anteriorment se’l coneixia amb un altre nom.
Precisament en Jaume Llobet de la Serra, juntament amb Pau Llobet, van ser cridats, juntament amb altres ripolletencs, a armar-se i a ser presents, si fos necessari, en la defensa de Catalunya que restava sota setge dels soldats franceses en el que seria conegut com La Guerra Gran. L’alcalde local de llavors, en Bartomeu Renom, fa menció en una carta de 1638, dirigida a Rafael Joli, conseller de Sa Majestat, de la situació desastrosa del poble, que va ser assolat per les tropes del Rei de França, quedant més tard totalment abandonat.
Tornant als Llobet, em de dir que en un cens demogràfic de l’any 1717 no trobem cap cap de família amb aquest cognom, però si que en tornem a trobar al cens de 1777. Això ens podria posar sota la pista d’una eventual mudança dels Llobet de la Serra cap a d’altres contrades més segures i tranquil·les arrel dels conflictes bèl·lics i les sequeres que van assolar Ripollet per aquella època, com ja hem explicat.
(continua la propera setmana)