Microscopi:

Parlant d’oasi català...

El que està passant a la política catalana en les darreres hores es la fi del fictici "oasi català". I el titllo de fictici perquè sempre hi han, i hi hauran estires i arronses, en les diferents formes de fer política, de sentir les institucions i en el respecte a les figures polítiques. Algú s'hagués imaginat al Pujol sent objecte d'una querella per part d'uns companys d'institució com és el Parlament de Catalunya? Jo crec que ningú, però l'oposició sempre ha estat molt més assenyada i responsable quan els que governaven eren CiU i el PP. D'aquí que semblés tot plegat un mar de tranquil·litat, només alterat per les actuacions, de cara a la galeria d’en Pujol per retenir la seva quota de catalans emprenyats amb l'Estat.

El problema que té CiU és el mateix que té el PP a l'Estat, i a més no és d'estranyar que fins i tot en això vagin de la maneta, uns no veuen a l'actual President de la Generalitat prou legitimat i els altres encara no entenen el que van fer per perdre les eleccions de l'any passat.

Dir que el President es va ficar de potes a la galleda per barrejar aquest tema, d'altra banda arxicomentat a passadissos i carrers, amb els tristos successos del Carmel és una obvietat, però que la trencadissa política no l'ha creat només ell és de calaix. No cal ser gaire espavilat per no deixar-se enganyar per una moció de censura del segon grup més minoritari del Parlament, excel·lent maniobra publicitària per vendre's a la resta de l'Estat, ni pels estirabots de la cúpula de CiU. Que es relaxin, si no tenen res a amagar no han d'anar creant situacions artificials per tapar el soroll del 3%, ja s'aclarirà tot, o no?.

Xavier Caballé
(ERC)