‘Els balls de saló són un esport cultural que s’entén a tot el món’

Fa set anys que un grup de persones aficionades al ball va decidir posar en marxa Amics del Ball. Antonio Molinero ha estat president de l’entitat fins l’any passat. Durant tot aquest temps ha intentat lluitar per tal que Amics del Ball comptés amb un local propi. Però la lluita desgasta i per aquesta raó Molinero va decidir començar una nova etapa. Ara continua anant cada dissabte a ballar amb els seus companys, però des d’una altra posició.

Revista de Ripollet: Quan va aprendre a ballar balls de saló?
Antonio Molinero: Des de jove ja m'agradava ballar. Abans començàvem a treballar amb 14 anys i ja teníem llibertat per anar al ball. Va ser aleshores quan vaig començar a ballar. Llavors no hi havia escoles de ball i cadascú havíem d'aprendre pel nostre compte.
RdR: Alguna vegada ha anat a una escola de balls de saló per aprendre?
A.M.: Si, fa aproximadament set anys vaig començar a anar a classes de ball de saló. Jo sabia ballar perquè havia après pel meu compte però no coneixia les figures que es fan en cada tipus de ball, etc. Ara, ja se alguna cosa més. Em vaig apuntar als cursos del Centre Cultural. Arrel d'aquests cursos vam conèixer gent i finalment vam decidir engegar Amics del Ball.
RdR: Perquè va dimitir del seu càrrec com a president?
A.M.: Perquè 'crema' molt, és una responsabilitat que desgasta. Podríem dir que em vaig cansar perquè mai hem tingut una sala nostra. Hi ha associacions que no necessiten una gran sala però nosaltres si. L'Ajuntament ens ha ajudat en el que ha pogut però les coses no han acabat sortint com s'havia planejat. En primer lloc, se'ns va negar una inversió de vint-i-dos milions de les antigues pessetes per fer millores al Centre Parroquial. En segon lloc, l'Ajuntament va demanar a la junta actual del Casal d'Avis si podíem ballar allà a partir de les onze de la nit, quan ells ja no hi són. Però van dir que els hi embrutaríem tot i que si l'Ajuntament ens ficava a nosaltres allà, doncs que plegaria tota la junta. Aquests són dos fracassos. L'altra alternativa que teníem era ballar al Centre Cultural però havíem de pagar el conserge i aquesta era una despesa que no podíem assumir.
RdR: En què consistia la subvenció que els hi van negar per primer cop?
A.M.: L'Ajuntament estava pensant diversos llocs per tal que nosaltres poguéssim ubicar-nos ja que no podia assumir construir una sala exclusiva per nosaltres. Aleshores van pensar en fer una inversió de vint-i-dos milions de pessetes per adequar el Centre Parroquial. Estava pensat per tal que Amics del Teatre tinguessin preferència per fer teatre i que l'Ajuntament tingués un període determinat per les associacions. Van fer una assemblea, el rector hi va estar d'acord però els socis, de manera molt egoista, segons el meu parer, es van negar.
Rdr: Però ara tindran el vestíbul del Pavelló d'Esports...
A.M.: Esperem que per l'any que ve s'acabaran les obres de millora del vestíbul del Pavelló d'Esports que és on ens ubicarem. Serà una nova etapa. És un lloc ideal perquè és gran i es pot ballar bé i fer fins i tot exhibicions. Tot i que no pertanyem allà i estem limitats. Si hi ha algun esdeveniment esportiu no podrem ballar perquè nosaltres pertanyem a cultura.
RdR: Tot i que vostè va deixar el càrrec de president fa pocs mesos, continua estant a la junta?
A.M.: No, actualment tampoc estic a la junta. Però això no treu que continuï col·laborant en allò que puc, perquè m'agrada. Però ara he deixat pas a gent jove que té ganes de treballar. Jo considero que ja he acomplert la meva etapa.
RdR: Troba a faltar alguna cosa d'aquesta etapa com a president?
A.M.: De moment estic molt còmode. Perquè ser president de qualsevol cosa, fins i tot ser president del bloc de veïns, comporta molta responsabilitat. Has de prendre decisions que moltes vegades resulten difícils, perquè saps que no agradaran a tots. Ara estic més tranquil i veig les coses des d'una altra perspectiva.
RdR: Qui acudeix a Amics del Ball?
A.M.: A Amics del Ball ve tot tipus de gent, però clar la gent jove com que no balla balls de saló a les discoteques doncs no ve. Tots tenim de quaranta anys cap endavant. Aquí hi ha un ambient molt maco. Som 160 socis ara, però hem arribat a donar fins 200 carnets en aquests set anys que fa que vam començar. Però com acostuma a passar hi ha gent que es dóna de baixa perquè es fan grans, etc. Crec que un lloc per fer balls de saló era una demanda social que es necessitava en el poble. Considero que continuarà existint afició perquè hi ha moltes escoles i molta joventut que va a aprendre balls de saló. És un esport i una activitat molt bonica.
RdR: Considera que els balls de saló són un esport?
A.M.: Si, jo crec que si. La joventut només associa el ball amb lligar i beure. Però per nosaltres és un esport. És un esport tant per joves com per la gent més gran. Per la gent més gran està molt indicat perquè no és un exercici brusc i a més fas exercici. Crec que el que millor ho defineix és que els balls de saló són un esport cultural. A més a més és un llenguatge que s'entén a tot arreu.
RdR: La gent que acudeix a Amics del Ball sap balls de saló o volen aprendre?
A.M.: Hi ha de tot. Al principi, ara fa set anys, potser érem meitat i meitat. La meitat de nosaltres havíem anat a escoles per aprendre balls de saló i l'altre meitat no. Però ara hi ha poca gent que no vingui d'una escola de balls de saló.
RdR: Des d'Amics del Ball també es donen classes de balls de saló?
A.M.: Si, hi ha dos professors que són socis d'Amics del Ball i també es dediquen a donar classes. Nosaltres tenim limitacions perquè la sala és molt petita i quan està ocupada per una entitat, nosaltres hem de fer les classes a la sala de teatre.
RdR: Quin dia celebren les nits d'Amics del Ball?
A.M.: Nosaltres tots els dissabtes ens reunim per ballar. A no ser que sigui Carnaval, Setmana Santa, etc. Comencem la temporada el dia 20 de setembre, aproximadament sempre cap a la segona setmana de setembre, i acabem la primera setmana de juny. Així tots els dissabtes que no tinguin res d'excepcional fem ball, a les onze de la nit tothom ens trobarà ballant.
RdR: I, cada dissabte compten amb una banda de música que el hi ofereix música en directe?
A.M.: Si, cada dissabte venen un, dos o tres músics que ens ofereixen música en viu. El fet que la música sigui en viu i no que provingui d'un equip de música, agrada molt més.
RdR: A part del ball dels dissabtes fan algun altre tipus d'activitat?
A.M.: Si, fem excursions. Cada any per Carnaval fem una excursió, marxem un cap de setmana. Aquest any concretament hem anat a Platja d'Aro. Al Nadal fem un sopar també que té molta acceptació, arribem a omplir dos autocars de gent que ve al sopar.
RdR: Més que un grup de ball, són un grup d’amics que ballen, tal i com indica el nom...
A.M.: Si, es fan moltes amistats dins d'Amics del Ball. Jo puc assegurar que he fet molts amics. És bonic per això, perquè vas a fer una cosa que t'agrada i a més a més coneixes molta gent que acaba sent amiga teva.

Antonio Molinero ha format part d’Amics del Ball des dels inicis d’aquesta entitat

‘Ara estic més tranquil i veig les coses des d’una altra perspectiva. He deixat pas a gent jove’

‘Quan vaig començar a ballar no hi havien
escoles de ball i
havíem d’aprendre
pel nostre compte’