|
La setmana passada es va posar en marxa un servei d’informació
i assessorament per a la població immigrant. Esther Fonseca és
la treballadora social que s’encarrega d’informar a aquests
immigrants. El seu interès per les problemàtiques socials
i les desigualtats li van fer apropar-se al treball amb immigrants, del
qual diu que cada dia aprèn una mica més. Considera que
la gestió respecte a immigració no ha estat l’adequada
i és molt important un bon assessorament.
Revista
de Ripollet: Quin és l’objectiu principal del servei d’informació
i assessorament per immigrants?
Esther Fonseca: Aquest servei està dins d’un
conjunt d’activitats que tenen per objectiu ajudar als immigrants.
En aquest cas jo realitzo les tasques dins del CITE, el Centre d’Informació
per a Treballadors immigrants. Aquest serveis d’informació
i assessorament per immigrants és un espai d’assessorament
jurídic, sobretot en els aspectes relacionats amb l’estrangeria.
Dins d’aquest grup entren aspectes com la regularització,
just ara en que hi ha obert el període de tres mesos per aconseguir
la regularització, o aspectes d’agrupació de familiars,
de renovació de permisos, etc. Aquest servei es dedica bàsicament
a tots aquests aspectes.
RdR: Ha estat molta la població immigrant de Ripollet que
ja ha acudit a informar-se?
E.F.: Vaig començar la setmana passada i ja hi havia una
llista plena per atendre, no hi havia cap espai en blanc. Avui he rebut
la llista de la setmana vinent i també està complerta. Per
tant puc dir que si, que en principi funciona. S’ha expandit la
veu de l’existència d’aquest servei, quan jo pregunto
als estrangers com han conegut aquest servei em diu que pels mitjans de
comunicació. La valoració que faria seria positiva. Els
usuaris que venen t’agraeixen l’ajuda que els hi dones, són
agraïts.
RdR: En què es concreta aquest servei?
E.F.: En primer lloc es fan cites prèvies a través
de conversació telefònica. La gent que vulgui tenir accés
a aquest servei truca i se’ls hi dona una cita en una data concreta.
Aquell dia venen aquí, a l’Oficina d’Atenció
al Ciutadà, i se li va una entrevista personalitzada i se l’assessora
en allò que calgui i que necessiti la persona.
RdR: Quin és el principal problema del qual els immigrants
et parlen?
E.F.: Actualment el principal problema sobre el qual demanen
informació és la regularització de la seva situació.
Posat que només disposen de tres mesos per aconseguir aquesta regularització,
la gent està molt angoixada per saber quins són els requisits
que han de complir, quins són els impresos que han d’omplir,
on els han d’anar a recollir. A més un cop que hagin complert
tota aquesta feina volen comprovar que estigui tot correcte. A
RdR: És un procés que s’està produint
amb preses?
E.F.: Si, perquè només són tres els mesos
de que disposen per complir tots els requisits i aconseguir la regularització.
Si disposessin d’un any, la demanda no s’hauria produït
de cop ni existiria aquesta ansietat. El set de maig finalitza aquest
procés de regularització i partir d’aquesta data ja
no serà possible tramitar les regularitzacions.
RdR: Veus de manera positiva que s’hagi establert un període
límit de regularització?
E.F.: Ho veig curt, perquè hi ha molta gent que vol accedir
a aquesta regularització. Crec que és un període
curt ja que no es pot fer front al volum de gent que vol regularitzar-se.
RdR: Quins són els requisits que han de complir els estrangers
per optar a aquesta regularització?
E.F.: En primer lloc han de ser estrangers de forma irregular,
tot i que s’ha decidit ara mateix que també podran ser estudiants
i residents sense permís de treball. A més, han de portar
com a mínim sis mesos empadronats, que no tinguin cap antecedent
penal en el país d’origen i que disposin d’un contracte
de treball. Aquests són els requisits bàsics, la gent que
no compleixi algun d’aquests requisits queda fora del procés
de regularització.
RdR: Els immigrants que venen a assessorar-se ja venen informats
o es queixen de falta d’informació?
E.F.: Molta gent arriba aquí amb molts rumors, escolten
moltes coses en molts llocs i venen aquí per contrastar opinió,
per tal de contrastar la informació que els hi ha arribat. Molta
gent ve amb informació incorrecta. Però d’altra banda,
hi ha gent que ja s’ha informat per altres mitjans, que tampoc expliciten,
i només venen a buscar els impresos. Hi ha una mica de tot, no
podem fer generalitzacions.
RdR: Quin és el principal benefici que obtenen els immigrants
amb la posada en marxa d’aquest nou servei?
E.F.: El principal benefici és que obtenen la informació
precisa, clara i de manera gratuïta. Perquè es dona el cas
de molta gent que va a advocats quan no és necessari. Hi ha molta
gent que si per al procés de regularització era necessari
contractar els serveis d’un advocat i no és així.
Tots els tràmits que s’han de seguir són tràmits
que fàcilment poden realitzar els propis estrangers. I que amb
un bon assessorament no cal la intervenció d’un advocat.
A més donem la informació més actualitzada. Si que
és cert que moltes vegades informem i al dia següent canvien
les coses i sembla que estem una mica endarrerits però es que la
informació arriba així, primer una cosa després una
altra.
RdR: Perquè vas decidir vincular-te a aquest servei i a
les activitats socials?
E.F.: Principalment perquè jo sempre he anat encaminada
cap els aspectes socials. Jo vaig estudiar Treball social sobretot per
les desigualtats que veia, després vaig estudiar sociologia. El
tema d’immigració em va semblar molt interessant i considero
que és un tema que està molt polititzat. Tot i que només
sigui un petit granet de sorra el que jo aporti, m’agrada col·laborar
en això. Poc a poc em vaig anar especialitzant en aquest tema.
RdR: Havies treballat anteriorment amb aquest col·lectiu
de la població?
E.F.: Si, anteriorment vaig estar col·laborant amb una
associació que també treballava temes d’estrangeria
i altres com els idiomes, es feien cursos de llengua espanyola o catalana.
RdR: Quins consideres que són els principals obstacles
d’integració amb que es troben?
E.F.: L’idioma produeix problemes de comunicació
i per tant d’integració. A més crec que totes les
mesures que tenen per poder regularitzar les seves situacions, els seus
papers, estan tan burocratitzades que ni un propi espanyol podria moure’s
tant com ho han de fer ells per dur a terme tots aquests tràmits.
D’altra banda, també hi ha diferències culturals o
les dificultats per accedir a un lloc de treball digne, per no disposar
de papers.
RdR: Tenen prou importància els temes de caire social actualment?
E.F.: Poc a poc els governs sembla que estan més vinculats
al tema social però és cert que sempre es dóna prioritat
als temes econòmics i no pas als socials.
RdR: Creus que la immigració ha esdevingut un problema?
E.F.: Jo trauria la paraula problema perquè no es pot
relacionar la immigració amb una cosa negativa. La manera com està
gestionada si que és negativa.
|

Esther
Fonseca, treballadora social encarregada del servei d’assessorament
i informació per immigrants.
‘Els usuaris que fan ús d’aquest
servei són gent que t’agraeixen l’ajuda que els hi
dones’
‘El tema d’immigració em resulta
molt
interessant i considero que és un aspecte molt polititzat ’
|